Trump i Sánchez: 10 segons de fama compartida en la signatura de la pau a Gaza

La signatura del pla de pau per Gaza a Sharm El-Sheikh, Egipte, ha captivat l’atenció de mitjans de tot el món, però el protagonisme absolut se l’ha endut Donald Trump, convertint l’acte diplomàtic en un autèntic espectacle. Entre bromes, comentaris irònics i salutacions personalitzades, Trump ha eclipsat pràcticament tots els líders presents, inclòs el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Durant el photocall inicial, Trump va rebre més de 30 líders internacionals, dedicant a cada un comentaris únics. A Giorgia Meloni la va qualificar de “jove, bella i valenta”, mentre que a Noruega no es va escapar d’una ironia sobre el Nobel de la Pau. Espanya, en canvi, va quedar relegada a un breu salut amb Sánchez de només 10 segons, cordial però tens, limitat a un aperitiu de mans i somriures mesurats.

Segons testimonis, la interacció entre Trump i Sánchez va ser ràpida i distant. Minuts després, durant la seva intervenció, Trump va esmentar Espanya de manera mínima, provocant comentaris de sorpresa a xarxes i mitjans internacionals.

L’estil de Trump torna a demostrar la seva capacitat d’acaparar titulars, fins i tot en actes de gran transcendència diplomàtica com la signatura d’un pla de pau a Gaza. Mentre altres líders es centraven en el contingut de l’acord, l’expresident nord-americà es va dedicar a presentar tots els seus “amics” a la sala, desviant l’atenció cap al seu propi show personal.

Experts en política internacional assenyalen que aquest tipus d’actuacions reflecteixen la tensió entre diplomàcia i espectacle que caracteritza Trump, deixant en evidència que fins i tot presidents en actiu com Sánchez poden quedar eclipsats en esdeveniments internacionals de primer nivell.

El breu salut entre ambdós líders, tot i ser cordial, simbolitza les dificultats d’Espanya per obtenir visibilitat en un acte dominat per la teatralitat i el carisma de Trump.

Tot i la importància històrica de la firma de pau, aquesta va quedar marcada per la personalitat mediàtica de l’expresident dels EUA, recordant al món que, en política internacional, sovint l’espectacle i els gestos pesen tant com els acords signats.