Les crítiques de Trump a Espanya per la despesa de defensa podrien derivar en sancions amb aranzels

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb imposar aranzels a Espanya a causa de les discrepàncies sobre l'objectiu de despesa militar. Aquesta amenaça sorgeix després del cim de líders de l'OTAN, celebrada a la fi de juny a la Haia (Països Baixos), on es va acordar un objectiu de despesa militar del cinc per cent del Producte Intern Brut (PIB) per als països membres.

Crítiques de Trump 

Durant una reunió del seu gabinet amb el president de l'Argentina, Javier Milei, Trump va declarar davant la premsa que imposar aranzels a Espanya era una opció que considerava, argumentant que el país "hauria de ser castigat" per la seva postura. El mandatari estatunidenc va qualificar la situació com "molt injusta per a l'OTAN" i una "gran falta de respecte" cap a l'Aliança. Va recriminar que Espanya fos l'"únic país de l'OTAN, l'únic del planeta a fer això", en referència a no cenyir al llindar de despesa.

L'argument de l'aprofitament

Trump va subratllar que "tots els altres països" van augmentar la seva despesa en defensa fins al llindar del cinc per cent. Va acusar a Espanya de "fer-ho molt bé a costa" de la resta dels Estats membres, destacant que "rebran protecció automàticament" sense contribuir adequadament.

Context de l'OTAN 

Les declaracions del president dels EUA arriben dies després que ja hagués proposat que l'OTAN expulsés a Espanya a causa d'aquestes mateixes discrepàncies. No obstant això, l'Aliança Atlàntica no compta amb un mecanisme per a expulsar a un membre; la sortida només es contempla de manera voluntària.

Postura d'Espanya 

En el cim de Països Baixos, Espanya va confirmar el seu suport a la declaració que estableix el cinc per cent com a llindar de despesa en defensa per a 2035. Això va ocórrer després que el secretari general aliat, Mark Rutte, enviés una carta que atorgava més flexibilitat a Espanya per a complir amb els seus objectius de capacitats sense haver de cenyir estrictament a aquesta xifra. L'OTAN, per part seva, insisteix que això no equival a una clàusula d'exclusió i recalca que Espanya haurà d'invertir per sobre del 3% per a complir amb les seves obligacions de seguretat.

El Govern espanyol reitera que els compromisos de seguretat es poden aconseguir dedicant només un 2,1 per cent del PIB al pressupost militar i defensa que la carta "interpretativa" de Rutte li permet desvincular del cinc per cent.