S'esperen milions d'estatunidencs als carrers aquest dissabte per a protestar “No Kings” contra Trump

El dissabte 18 d'octubre es perfila com un dia clau en la història recent dels Estats Units. La coalició No Kings ha organitzat una sèrie de manifestacions que podrien convertir en la mobilització ciutadana més gran en dècades contra un president estatunidenc en exercici. Els organitzadors han coordinat esdeveniments des de pobles petits fins a grans metròpolis, sota el lema que els Estats Units no té reis i que cap ciutadà està per sobre de la llei.

Aquesta protesta reflecteix no sols un malestar polític, sinó un moviment de resistència civil que busca visibilitzar les tensions entre el poder federal i la ciutadania, la defensa de drets fonamentals i la preservació de la Constitució.

Mobilització massiva en tot el país

S'espera que milions de persones s'uneixin a les protestes, amb esdeveniments programats en més de 2.700 localitats. A Geòrgia, almenys 10.000 ciutadans han omplert el camp del Centre Cívic d'Atlanta, preparar per a marxar cap a la capital estatal a mitjan matí.

Andrea Young, directora de la secció de Geòrgia de la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), ha declarat: “M'encanten totes les banderes estatunidenques. Saben per què? Perquè estimem als Estats Units. Som aquí per a dir que estimem massa als Estats Units com per a lliurar-li-ho a un aspirant a rei… Ens regim per lleis, per una constitució, una Declaració de Drets, i som aquí per a dir res de reis. Diem que ningú està per sobre de la llei. I ningú està per sota de la llei”.

Aquestes manifestacions s'han planificat per a garantir la seguretat, la logística i la coordinació en ciutats grans i petites, consolidant un moviment que, des de la seva primera edició al juny, ha demostrat ser capaç de mobilitzar a milions de ciutadans de manera pacífica i organitzada.

El context polític i la tensió social

El president Donald Trump ha adoptat mesures que alguns consideren autoritàries, incloent el desplegament de tropes federals i un augment d'agents d'immigració en diverses ciutats. Aquestes decisions han generat resistència per part d'autoritats locals i residents, els qui han presentat demandes legals per a impedir la militarització i han sortit als carrers per a defensar l'autonomia de les seves comunitats.

Alguns aliats de Trump han tractat de caracteritzar les protestes de No Kings com a antiamericanes o vinculades al moviment Antifa, mentre que el governador de Texas, Greg Abbott, ha anunciat que desplegarà la Guàrdia Nacional estatal a Austin, la capital, abans de les manifestacions.

Participació de líders polítics i figures públiques

Es preveu que participin destacats polítics estatunidencs, inclosos els senadors demòcrates Chuck Schumer i Chris Murphy, així com el senador independent Bernie Sanders. La coalició ha subratllat que la protesta serà no violenta, amb desenes de milers de participants rebent capacitació sobre seguretat i tàctiques de desescalada.

Lisa Gilbert, copresidenta de Public Citizen, ha afirmat: “El missatge més important que la gent ha de transmetre és que el president vol que tinguem por, però no ens deixarem intimidar per la por i el silenci. I és fonamental que la gent es mantingui pacífica, es mantingui orgullosa i digui el que li importa, sense deixar intimidar per la por”.

Motius i demandes de la protesta

Els organitzadors de No Kings argumenten que Trump ha concentrat poder de manera excessiva, actuant com un monarca en desafiar tribunals, reduir serveis i manipular recursos públics per a exercir control sobre ciutats i organitzacions civils.

El Partit Socialista per la Igualtat ha declarat: “Sense reis, sense führers nazis! Mobilitzem a la classe treballadora contra la dictadura de Trump! La ira i la indignació no basten per a detenir la dictadura”.

Així mateix, Public Citizen ha explicat que les manifestacions busquen contrarestar “l'administració més il·legal en la història dels Estats Units” i demostrar que “milions d'estatunidencs s'uniran en protestes pacífiques a favor de la democràcia per a demostrar que mai ens inclinarem davant un rei”.

Logística i coordinació nacional

La protesta compta amb més de 200 organitzacions col·laborant en la logística, seguretat i comunicació dels esdeveniments. Les ciutats “ancora” identificades per la coalició inclouen Washington D. C., Nova York, San Francisco, Boston, Houston, Chicago, Atlanta i Honolulu.

Cada ciutat ha implementat protocols per a garantir la pacificació, senyalització, transport i control sanitari, reflectint una planificació meticulosa que busca evitar incidents i maximitzar la visibilitat del missatge.

Repercussions i dimensió històrica

Les protestes de juny anteriors de No Kings van atreure entre 2 i 4,8 milions de persones en més de 2.000 localitats, segons estimacions del Consorci de Comptatge de Multituds d'Harvard. Va ser considerada la segona manifestació més gran en un sol dia des de la presa de possessió de Trump al gener de 2017, només darrere de la Marxa de les Dones de 2017.

S'espera que la jornada del 18 d'octubre superi aquests números, consolidant una fita històrica en la resistència ciutadana organitzada als Estats Units.

El missatge central

L'objectiu de No Kings és clar: reafirmar que als Estats Units ningú és rei i que la democràcia ha de protegir mitjançant la participació ciutadana. El moviment busca mantenir viva la vigilància social enfront de polítiques autoritàries i transmetre que els ciutadans no acceptaran concentracions de poder fos dels llits constitucionals.