Espanya no s'oposa al burca mentre Portugal aprova la seva prohibició

Mentre Espanya manté obertes les portes al debat sobre l'ús del burca i el nicab, amb resolucions judicials i parlamentàries que protegeixen la llibertat religiosa, Portugal ha fet un pas legislatiu contundent. L'aprovació d'un projecte de llei que prohibiria aquestes peces en espais públics situa al país veí en línia amb altres nacions europees que han adoptat restriccions similars.

Catalunya: llibertat religiosa enfront de propostes restrictives

A Catalunya, el Tribunal Suprem va dictaminar en 2013 que els ajuntaments no tenen competència per a regular l'ús del burca en espais públics, en considerar que es tracta d'un dret fonamental vinculat a la llibertat religiosa. Aquesta fallada ha establert un precedent legal que limita la capacitat de les autoritats locals per a imposar restriccions a l'ús del burca o niqab.

Al maig de 2025, el Parlament de Catalunya va rebutjar una moció que instava al Govern a prohibir l'ús de qualsevol vel islàmic, incloent el burca, en espais públics. La moció va ser presentada pel partit d'ultradreta Aliança Catalana, que va argumentar que l'ús del vel islàmic és incompatible amb els valors occidentals i representa una amenaça a la convivència. No obstant això, la proposta va ser rebutjada per una àmplia majoria en el Parlament, incloent partits com Esquerra Republicana (#ERC), Junts per Catalunya i el PSC, que van defensar la llibertat religiosa i la pluralitat cultural com a principis fonamentals.

A nivell local, alguns municipis han intentat regular l'ús del burca. Al febrer de 2025, l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, va proposar una modificació de l'ordenança de civisme que incloïa la prohibició de l'ús del vel islàmic a les escoles públiques, argumentant motius de seguretat i per a evitar la discriminació de les dones. Aquesta proposta va suscitar un debat i va ser rebutjada per partits com Esquerra Republicana (#ERC), que van considerar que vulnerava principis legals i internacionals. Posteriorment, Orriols va retirar la proposta per a "salvar" l'ordenança de civisme, que va ser aprovada amb el suport de Junts i Som-hi Ripoll.

Espanya: debat sense consens i propostes legislatives

A nivell nacional, Espanya tampoc disposa de legislació que prohibeixi l'ús del burca o niqab en espais públics. En 2010, el Senat va aprovar una moció a favor de la prohibició, però el Congrés dels Diputats la va rebutjar. Des de llavors, no s'ha aprovat cap llei sobre aquest tema. La postura del Congrés reflecteix una defensa de la llibertat religiosa i la diversitat cultural, principis consagrats en la Constitució espanyola.

El debat sobre la prohibició del burca ha estat recurrent en la política espanyola. En 2016, el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, va afirmar que l'ús del burca no és "compatible amb la convivència" a Espanya. No obstant això, no s'ha avançat en l'aprovació d'una llei que reguli aquesta qüestió. La falta de consens polític i la preocupació per possibles vulneracions de drets fonamentals han impedit l'adopció de mesures legislatives sobre aquest tema.

A l'agost de 2025, Alberto Núñez Feijóo, líder del Partit Popular, va proposar una reforma legislativa per a prohibir l'ús del burca i el niqab en espais públics, argumentant que aquestes peces no són compatibles amb els valors democràtics i la igualtat de gènere. No obstant això, la proposta no ha avançat en el Parlament degut a la falta de suport d'altres partits i a les preocupacions sobre possibles vulneracions de drets fonamentals.

Portugal: aprovació de la prohibició del burca

En contrast amb la situació a Espanya i Catalunya, Portugal ha fet un pas decisiu cap a la prohibició del burca i altres vels facials en espais públics. El 17 d'octubre de 2025, el Parlament portuguès va aprovar un projecte de llei que prohibeix l'ús de peces que ocultin el rostre en llocs públics, incloent el burca, que cobreix a la dona de cap a peus, i el niqab, que deixa només l'espai dels ulls. La iniciativa va ser impulsada pel partit ultradretà Chega, liderat per André Ventura, i va comptar amb el suport dels partits de centredreta: el Partit Social Demòcrata (PSD), Iniciativa Liberal i CDS-#PP. Per part seva, els partits d'esquerra, incloent el Partit Socialista (#PS), Livre, el Partit Comunista Portuguès (PCP) i el Bloco de Esquerda, van votar en contra, mentre que el PA i el JPP es van abstenir.

Multes

La llei estableix sancions econòmiques que van des dels 200 fins als 4.000 euros, depenent de si la infracció es va cometre de manera intencionada o per negligència. A més, contempla excepcions per a llocs com a avions, ambaixades, consolats i espais de culte, així com per motius de salut, professionals, artístics o publicitaris. El projecte també inclou penes de fins a tres anys de presó per als qui obliguin altres persones a cobrir el rostre.

Privació de llibertat

André Ventura va defensar la mesura argumentant que el burca representa una amenaça per a la llibertat i independència de les dones i que la prohibició es dirigeix a protegir-les de situacions d'opressió. Ventura va citar precedents europeus, com França, Bèlgica, Àustria i Dinamarca, i va esmentar que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat lleis similars, com la francesa, sense que es consideri una vulneració de drets humans.

Descontentament social

No obstant això, la proposta ha generat una forta reacció en contra. Els partits d'esquerra van denunciar que la llei està dissenyada per a atacar a les comunitats musulmanes i estrangeres, i que podria fomentar la discriminació religiosa. Organismes professionals com el Col·legi d'Advocats i el Consell Superior del Ministeri Públic van advertir que la mesura podria vulnerar drets constitucionals i la llibertat religiosa. Amnistia Internacional també va criticar la iniciativa, assenyalant que podria afectar negativament la integració de la comunitat musulmana en la societat portuguesa i reforçar estereotips discriminatoris.

L'imant de la Mesquita Central de Lisboa, David Munir, va indicar que l'ús del burca és extremadament estrany a Portugal i que no constitueix una obligació religiosa per a les dones musulmanes. Va destacar que la pràctica del vel facial és minoritària i que moltes dones musulmanes opten per portar el rostre descobert, respectant la modèstia segons les seves tradicions sense necessitat d'imposar el burca.

El president Marcelo Rebelo de Sousa encara ha de promulgar la llei, podent optar per aprovar-la, vetar-la o enviar-la al Tribunal Constitucional per a la seva revisió. Si es converteix en llei, Portugal se sumaria a la llista de països europeus amb restriccions similars a l'ús de vels facials en espais públics, consolidant un debat que barreja drets individuals, lliberteu religiosa i seguretat pública, i que reflecteix la polarització política i social que travessa Europa respecte a l'ús del burca.

Europa: panorama de restriccions al burca

L'aprovació del projecte de llei a Portugal s'emmarca en un context europeu en el qual diversos països han adoptat restriccions a l'ús del burca i el niqab en espais públics. França va ser el primer país a prohibir aquestes peces en 2010, i des de llavors, altres nacions com Bèlgica, Àustria, Suïssa i Dinamarca han seguit el seu exemple. Aquestes mesures han estat justificades per motius de seguretat, integració social i igualtat de gènere.

No obstant això, la implementació d'aquestes lleis ha estat objecte de controvèrsia i debat. Organitzacions de drets humans han advertit que les restriccions a l'ús del burca i el niqab poden vulnerar els drets de les dones musulmanes i fomentar la islamofòbia. A més, s'ha assenyalat que aquestes mesures no aborden les causes subjacents de la discriminació i l'exclusió social de les comunitats musulmanes.

En alguns països, com Itàlia, s'han proposat lleis similars, però encara estan en fase de debat i no han estat aprovades. En uns altres, com Suècia, el debat sobre la prohibició del burca ha cobrat força recentment, amb propostes de partits polítics per a implementar restriccions en espais públics.

Reaccions de la comunitat musulmana

A Portugal, líders islàmics han minimitzat la rellevància del burca entre dones locals. Abu Sayed, del Centre Islàmic de Bangladesh, ha explicat: “No és normal portar burca, però és una tradició per a alguns”. Granota Taslim Uddin ha advertit que la llei podria vulnerar normes de la llei islàmica si imposa codis de vestimenta. David Munir va afegir: “El burca no és obligatori en l'Islam, ni tampoc el niqab. Una dona musulmana pot portar el rostre descobert i usar la roba que vulgui”.

Pròxims passos legals a Portugal

El president Marcelo Rebelo de Sousa ha d'aprovar la llei, encara que podria vetar-la o enviar-la al Tribunal Constitucional per a la seva revisió. Després d'això, el projecte passarà per la Comissió d'Assumptes Constitucionals abans de la votació final i la seva entrada en vigor.