La "Guerra Freda" escalfa el Carib: amenaces de submarins, drons i míssils
Una escalada militar i retòrica política, on el desplegament naval i aeri xoca amb l'exhibició de poder.
Una força militar estatunidenca d'envergadura sense precedents s'ha desplegat en la mar Carib i enfront de la costa de Veneçuela, escalant les tensions entre Washington i Caracas. El govern de Donald Trump va justificar el trasllat de vaixells de guerra, avions de combat i tropes com a part d'una ofensiva contra el narcoterrorismo, atribuint amenaces al règim de Nicolás Maduro.
Desplegament naval i aeri massiu
La presència militar a la regió és significativa. La Marina dels Estats Units manté vuit vaixells de guerra en la zona, incloent tres destructors, tres vaixells d'assalt amfibi i un submarí. Se sap que els destructors i creuers naveguen equipats amb míssils de creuer Tomahawk.
En l'àmbit aeri, el desplegament inclou un esquadró de jets F-35B Lightning II a Puerto Rico, drons MQ-9 Reaper de la Força Aèria, capaces de transportar míssils guiats per làser, avions de patrulla marítima P-8 Poseidon,ona aeronau #AC-130J Ghostrider, especialitzada en atacs de precisió amb artilleria pesant, bombarders B-52 Stratofortress, desplegats en una "demostració d'atac".
El nombre total de mariners i marinis desplegats supera les 6.000 persones, mentre que l'abast real del contingent aeri i terrestre roman sense confirmació oficial.
La resposta de Maduro
El president veneçolà, Nicolás Maduro, va rebutjar enèrgicament les acusacions de narcoterrorismo i denuncio la presència militar com un pretext per a violar la sobirania del seu país. En un acte televisat, Maduro va llançar un advertiment directe, afirmant que Veneçuela compta amb més de 5.000 míssils russos Igla-#S —que va qualificar com "una de les armes més poderoses"— desplegats en punts estratègics de defensa antiaèria.
"Qualsevol força militar del món sap el poder dels Igla-#S i Veneçuela té més de 5.000 en llocs claus," va desafiar Maduro, afegint que el país disposa de "equips de simulació" i milers d'operadors per a mantenir a Veneçuela com "una pàtria inexpugnable."
Colòmbia demana respecte a la sobirania
L'ofensiva estatunidenca al Carib i el Pacífic, justificada per la Casa Blanca com a vital per a "salvar vides estatunidenques" del narcotràfic, ha deixat almenys 32 morts - presumptes narcotraficants segons els EUA- després de 50 dies de bombardejos contra suposades narcolanchas. El Departament de Guerra dels EUA va confirmar vuit atacs executats, incloent el més recent enfront de les costes del Pacífic colombià. El president de Colòmbia, Gustavo Petro, enmig d'un encreuament d'acusacions amb Donald Trump, va elevar el to de la crítica al desplegament. Petro va advertir aquest dijous que qualsevol eventual acció terrestre dels Estats Units en territori colombià amb l'argument de combatre el narcotràfic seria considerada "invasió i ruptura de sobirania nacional".
Petro va argumentar que els principals líders del narcotràfic no resideixen a Colòmbia, sinó en ciutats luxoses com Miami, Nova York o Dubái. Va sostenir que qualsevol acció terrestre estatunidenca només afectaria les persones pobres que són reclutades pel crim, i que "entre més pobre es torni el pobre, més facilitats tindrà el narcotràfic de moure en el territori".
La Cancelleria de Colòmbia ja havia desqualificat el recent atac en l'Oceà Pacífic, instant al govern dels Estats Units "que cessament aquests atacs i ho insta a respectar les normes que dicta el dret internacional”. Trump, per part seva, ha advertit a Petro que "vagi amb compte" perquè els Estats Units podria actuar contra ell i el seu país.
"Tractat d'Associació entre Rússia i Veneçuela"
La tensió amb els Estats Units es produeix dies després que la Duma Estatal de Rússia ratifiqués un Tractat d'Associació i Cooperació Estratègica amb Veneçuela el 21 d'octubre de 2025. El document, signat per Vladímir Putin i Nicolás Maduro al maig, amplia la col·laboració en les esferes política, econòmica (energia, transport, mineria) i de seguretat , incloent la lluita contra el terrorisme i l'extremisme.
Guerra diplomàtica o real
En aquest clima d'escalada militar i retòrica política, on el desplegament naval i aeri estatunidenc al Carib xoca amb l'exhibició de poder de Veneçuela, que presumeix del seu arsenal de míssils russos, la tensió regional s'escalfa. L'advertiment del president colombià, Gustavo Petro, sobre la "ruptura de sobirania" davant qualsevol acció terrestre, juntament amb el recent pacte estratègic entre Rússia i Veneçuela, subratlla que la confrontació en la mar ha derivat en una perillosa guerra diplomàtica i militar amb conseqüències impredictibles per a tota Amèrica Llatina.
Escriu el teu comentari