L'Argentina decideix el seu destí polític: una elecció per a redefinir el poder, l'economia i el futur de Milei

L'Argentina arriba a les urnes en un moment de màxima tensió política i econòmica. El que està en joc no és només la renovació legislativa: és la possibilitat d'un nou mapa de poder que pot consolidar o limitar l'experiment llibertari encapçalat per Javier Milei. En un context d'inflació continguda però recessió creixent, i amb una societat polaritzada fins a l'extrem, l'elecció d'aquest diumenge es presenta com un punt d'inflexió per al país i per al seu president.

L'estrena d'un nou sistema electoral

Per primera vegada, les eleccions legislatives argentines es realitzen sota el sistema de Boleta Única de Paper (#BUP), un canvi institucional que busca simplificar el vot i reduir les irregularitats de l'antic model de llest llençol. Més de 36 milions d'electors estan habilitats per a participar en uns comicis que definiran 127 banques en la Cambra de Diputats i 24 al Senat.

La innovació genera tant expectativa com incertesa: autoritats electorals reconeixen que existeix “preocupació per l'augment del vot nul davant la falta de capacitació i la novetat del format”. No obstant això, especialistes assenyalen que la BUP podria convertir en un avanç per a la transparència i la fiscalització partidària.

El debut d'aquest sistema coincideix amb un escenari de desafecció ciutadana. En els comicis provincials previs, la participació va caure a un 58%, vint punts menys que la mitjana històrica. Aquesta apatia es tradueix en un clima d'abstenció i desencantament polític que podria ser determinant.

Una pugna entre dues visions de país

El oficialismo de la Llibertat Avanza (LLA) i el peronisme agrupat en Força Pàtria concentren el gruix de les expectatives i el protagonisme. Totes dues forces encarnen projectes oposats: un que promou una economia liberal de xoc, i un altre que defensa el rol de l'Estat com a eina de protecció social.

Segons les projeccions més consistents, una diferència superior a tres punts percentuals entre els blocs podria reconfigurar la dinàmica política i econòmica. Un triomf llibertari consolidaria l'agenda de reformes estructurals de Milei; una derrota, en canvi, ho obligaria a “replantejar el seu gabinet i el seu programa econòmic”, reconeixen fonts del propi Executiu.

Per al president, l'elecció és una espècie de referèndum sobre la seva gestió. La seva estratègia se centra en recuperar el suport dels votants independents i de sectors mitjans que van recolzar la seva arribada al poder, però que ara expressen desencantament enfront de les conseqüències socials de l'ajust. La província de Buenos Aires, bastió opositor, es presenta com l'epicentre d'aquesta disputa.

Crisi, fractures i figures en joc

El oficialismo enfronta la campanya més difícil des de l'arribada de Milei al poder. La sortida de José Luis Espert de la llista bonaerense —després d'un escàndol polític que el va forçar a declinar la seva candidatura— va deixar una ferida oberta en la coalició. Encara que el seu nom encara figura en les paperetes per decisió judicial, el reemplaçament va recaure en Diego Santilli, secundat per Karen Reichardt, una enginyera sense experiència política que simbolitza el perfil “antipolític” de LLA.

En contrast, el peronisme aposta a una fórmula clàssica: Jorge Taiana, exministre i dirigent de llarga trajectòria, lidera la llista a Buenos Aires. La seva figura representa la continuïtat institucional dins d'una coalició que arriba amb figures clau en diferents plans: Cristina Kirchner, sota presó domiciliària; Axel Kicillof, perfilar com a possible candidat presidencial per a 2027; i Sergio Massa, qui manté un rol discret però crucial en la unitat interna.

Dins de l'espai peronista, alguns dirigents parlen en veu baixa del “miracle de la resurrecció”, en al·lusió a la capacitat del moviment d'arribar unit a la contesa malgrat les tensions que gairebé trenquen la coalició setmanes abans del tancament de llistes.

El sorgiment d'un tercer actor: Províncies Unides

Més enllà de la polarització, un nou bloc busca espai en el tauler nacional: l'aliança Províncies Unides, conformada per sis governadors de diferents filiacions (macristas, radicals i independents). El grup, liderat per Juan Schiaretti, aspira a un equilibri federal que descentralitzi el poder polític de Buenos Aires.

Schiaretti, acompanyat per referents com Maximiliano Pullaro (Santa Fe), Gustavo Valdés (Corrents) i Ignacio Torres (Chubut), impulsa una estratègia que cerca “major representació de l'interior en el Congrés”. Encara que enfronten la inèrcia de la polarització, compten amb suport local a les seves províncies i esperen consolidar com una tercera força amb pes institucional.

Territoris decisius i noms clau

Cinc districtes concentren el major interès electoral: Buenos Aires, Còrdova, Santa Fe, Mendoza i la Ciutat de Buenos Aires. En la capital, Patricia Bullrich, actual ministra de Seguretat, encapçala la llista al Senat i deixarà el seu càrrec al desembre per a assumir la seva banca, enfortint l'espai llibertari en la Cambra alta.

A Santiago del Estero, el governador Gerardo Zamora deixarà el poder provincial per a sumar al Senat nacional, mentre que en Salta, el exgobernador Juan Manuel Urtubey torna a la competència política. En total, vuit províncies elegeixen senadors nacionals, en una votació que pot alterar la correlació de forces en la Cambra alta.

Què s'hi juga al Congrés

L'elecció definirà si Milei podrà sostenir la seva ambiciosa agenda de reformes. Encara que no es preveu que abast el control absolut, el oficialismo podria augmentar el seu nombre de banques i aconseguir, al costat dels seus aliats, el terç necessari per a bloquejar intents de veto.

No obstant això, la falta de quòrum propi continuarà sent un obstacle per a aprovar lleis d'alt impacte, com la reforma laboral, la privatització d'empreses públiques o la reestructuració del sistema previsional. Al Senat, on LLA no renova escons, existeix major marge per a guanyar posicions, però el control total de la cambra sembla encara llunyà.

Economia i política exterior: les ombres darrere del vot

El context econòmic és determinant. Encara que la inflació anual va descendir a nivells d'un dígit mensual, l'activitat productiva va caure amb força i el consum intern mostra una contracció alarmant. La política d'ajust fiscal, combinada amb l'ancoratge canviari, va estabilitzar els mercats, però a costa d'una recessió que colpeja l'ocupació i la indústria.

A aquest quadre se suma un element inesperat: la intervenció del Tresor dels Estats Units, que va injectar 2000 milions de dòlars per a contenir la pressió sobre el dòlar. L'operació, recolzada per l'administració de Donald Trump i el secretari del Tresor Scott Bessent, representa una jugada geopolítica que busca sostenir al govern de Milei. Fuentes a Washington admeten que la mesura reflecteix “una aposta estratègica a l'estabilitat de l'experiment llibertari a Amèrica Llatina”.

El gest estatunidenc no sols té impacte financer, sinó simbòlic: confirma l'alineament de la Casa Rosada amb els sectors conservadors del nord i evidència l'interès internacional per l'evolució política argentina.

Clima social i expectatives

El país vota entre l'esperança de canvi i el temor al desgast. El discurs antipolític que va portar a Milei al poder enfronta ara el desafiament de governar en un Congrés fragmentat i una societat fatigada per anys de crisis.

En barris populars i sectors mitjans, les converses giren entorn de la pèrdua del poder adquisitiu, l'augment de la desocupació i la incertesa sobre el futur. En tant, el Govern insisteix que “el sacrifici d'avui serà la base del creixement de demà”.

Per als analistes, el resultat d'aquesta elecció no sols mesurarà el nivell d'aprovació de la gestió, sinó també la capacitat del sistema polític argentí per a recompondre després d'anys de polarització extrema.

Una elecció que definirà la governabilitat i la direcció històrica de l'Argentina

El desenllaç d'aquestes eleccions legislatives marcarà un punt d'inflexió en la història recent del país. Si Milei aconsegueix afermar el seu poder parlamentari, l'Argentina podria ingressar en una etapa de reformes profundes i redefinició institucional. Si, per contra, el peronisme i les forces provincials aconsegueixen contenir el seu avanç, l'escenari s'orientarà cap a una convivència més negociada, però també més incerta.

En qualsevol cas, els comicis d'aquest diumenge no són una elecció intermèdia més: són el termòmetre d'una societat a la recerca de rumb, el mirall de les seves contradiccions i l'avantsala d'un nou cicle polític que, guanyi qui guanyi, redefinirà l'essència mateixa del poder a l'Argentina.