Anàlisi: Milei gana en les urnes a l'Argentina, però enfronta el desafiament de governar el seu propi triomf
El contundent resultat de les eleccions legislatives no sols consolida a Javier Milei com l'actor polític central de l'Argentina, sinó que redefineix el mapa del poder. Amb més del 40% dels vots i una remuntada històrica a Buenos Aires, el president aconsegueix un respir polític i financer, però entra en una etapa en la qual haurà de transformar suport electoral en governabilitat.
El triomf de Javier Milei en les eleccions de mitjà terme de 2025 marca un punt d'inflexió en el seu govern i en el sistema polític argentí. Després de mesos d'erosió econòmica, denúncies de corrupció i tensions socials, el mandatari argentí va aconseguir revertir un escenari advers i reconstruir la seva base de legitimitat. La Llibertat Avanza va obtenir al voltant del 41% dels vots, imposar en 16 províncies, incloses la Ciutat de Buenos Aires, Còrdova, Mendoza i —de manera simbòlicament decisiva— la província de Buenos Aires, antic bastió del peronisme.
El resultat reforça el control de Milei sobre la Cambra de Diputats i li atorga una minoria blocadora al Senat, prou per a reimpulsar la seva agenda econòmica i assegurar poder de veto sobre projectes opositors. Però la lectura institucional del resultat és a penes part de la història. El vot llibertari no va ser un xec en blanc: la participació va caure al 68%, la més baixa des de 1983, revelant tant apatia com desafecció cap a la política tradicional. L'elecció va funcionar com un plebiscit sobre el rumb del país, més que com una adhesió al mètode de govern del president.
Les accions argentines a Wall Street pugen
El resultat de les eleccions argentines s'ha fet notar en la borsa dels EUA, on van pujar entre 10% i 15% en les operacions nocturnes, i el pes va mostrar una lleu apreciació després de setmanes de volatilitat.
La victòria electoral, combinada amb la injecció financera coordinada amb Washington —inclòs el swap de 20.000 milions de dòlars habilitat per Donald Trump—, va donar aire als mercats i va alleujar temporàniament la pressió sobre la moneda local.
Els nous desafiaments del president Milei després de guanyar les eleccions
No obstant això, Milei enfronta ara una paradoxa política: està més fort que mai, però el seu desafiament també és més complex. La segona part del seu mandat dependrà de la seva capacitat per a moderar el discurs i teixir aliances amb governadors i sectors opositors, especialment si pretén avançar amb les reformes estructurals en seguretat social, impostos i treball. El president haurà de transformar de líder de ruptura en constructor institucional, un rol que encara no ha demostrat manejar amb soltesa.
El peronisme, per part seva, va sofrir un cop profund. Axel Kicillof, fins ara la figura més visible de l'oposició, va quedar afeblit després de perdre la província de Buenos Aires, la qual cosa obre una disputa interna pel lideratge de l'espai. El kirchnerismo, sense capacitat de reacció immediata, s'enfronta a la disjuntiva de redefinir la seva identitat o quedar relegat a la irrellevància.
Per què ha guanyat Milei les eleccions a l'Argentina?
Un vot de frustració i descontent social. L'èxit de Milei s'explica, en gran manera, per la profunda desafecció cap al sistema polític tradicional. Sectors mitjans empobrits i joves precaritzades van canalitzar el seu desencantament en un vot antisistema. La narrativa de “la casta contra el poble” va servir de catalitzador emocional per a un electorat que ja no vota amb esperança, sinó amb cansament.
Recuperació econòmica parcial i efecte Trump. Malgrat els costos socials de l'ajust fiscal, alguns indicadors macroeconòmics —estabilitat del tipus de canvi i lleu repunt del poder adquisitiu urbà— van generar una sensació d'ordre incipient que va afavorir al govern. El suport polític i financer explícit de Donald Trump va enfortir la imatge de Milei com a líder amb suport internacional. La línia de swap de 20.000 milions de dòlars i la intervenció estatunidenca sobre el mercat de pesos van reforçar aquesta percepció de “rescat geopolític”.
Estratègia electoral i hegemonia llibertària. La campanya de “violeta pur”, dirigida per Karina Milei, va evitar pactes amb antics aliats conservadors i va reforçar una identitat llibertària coherent. A Buenos Aires —territori decisiu— el oficialisme va aconseguir revertir una derrota prèvia de 14 punts, dramatitzant el missatge de “tot o res” enfront del peronisme. Aquesta nacionalització de la campanya va portar a la Llibertat Avança a imposar en 16 províncies i a absorbir bona part del vot “antiperonista” dispers.
Conseqüències polítiques immediates del triomf
Reconfiguració del Congrés i enfortiment presidencial. La Llibertat Avanza incrementarà el seu pes en diputats i disposarà de minoria blocadora al Senat. Això amplia la capacitat governamental per a aprovar reformes provisionals, laborals i tributàries, part central del programa d'estabilització de Milei. No obstant això, el Senat seguirà sota domini opositor, la qual cosa obligarà a negociacions pragmàtiques amb governadors peronistes o regionals.
Desarticulació del peronisme i crisi opositora. El peronisme bonaerense va sofrir un cop estructural. Axel Kicillof, considerat el seu principal referent, va perdre el districte clau i amb això el seu lideratge potencial per a 2027. Les aliances de centre van quedar liquades per la polarització entre llibertaris i kirchneristes, mentre figures com Juan Grabois intenten construir una alternativa ideològica que encara manca d'estructura territorial.
Riscos d'autocomplaença i radicalització. Pesi al festeig, analistes adverteixen que el triomf pot consolidar un “parany d'èxit”: Milei podria reinterpretar el suport electoral com a aval per a endurir el seu programa d'ajust. El desafiament més complex serà traduir legitimitat política en eficàcia de gestió. El risc, assenyalen observadors pròxims a la Nació i El País, és que el president confongui hegemonia electoral amb estabilitat institucional.
Projeccions econòmiques i geopolítiques
En l'extern, la victòria reforça l'eix Washington–Buenos Aires, amb un Milei enfortit enfront del Fons Monetari Internacional i disposat a aprofundir l'agenda de liberalització. No obstant això, la dependència del suport de Trump i dels fluxos del Tresor estatunidenc planteja una vulnerabilitat en cas de recessió global o canvi de cicle polític als EUA
En l'intern, la pugi d'accions argentines a Wall Street —liderades per YPF i els bancs locals— reflecteix un optimisme financer que podria ser efímer si el govern no aconsegueix consolidar creixement real i contenció social. L'alleujament borsari contrasta amb un teixit social encara deteriorat: amb més del 40% de pobresa i caiguda del consum, l'“Argentina violeta” enfronta la prova més difícil des del retorn democràtic.
El partit del govern prioritzarà canvis en treball, impostos i sistema provisional
Després del triomf legislatiu d'octubre, Javier Milei planeja utilitzar el seu renovat poder parlamentari per a accelerar la seva agenda econòmica. La Llibertat Avanza arribarà a desembre com a primera minoria en diputats i enfocarà els seus esforços en una nova Llei Bases, juntament amb reformes laborals, tributàries i provisionals, a més de desregulacions econòmiques i privatitzacions parcials.
Reforma laboral moderna i flexibilització de l'ocupació. L'Executiu prepara un paquet de lleis per a simplificar els contractes i reduir les càrregues patronals. S'inclourien l'extensió del període de prova, l'eliminació de multes per acomiadament i la creació d'assegurances de desocupació privats. La meta: encoratjar les noves contractacions i baixar el cost de l'ocupació formal.
Reforma tributària integral. Milei apunta a eliminar impostos considerats “distorsius” —com l'impost al xec i certs gravàmens provincials— i avançar cap a un esquema de menor pressió fiscal. La idea és reordenar el sistema per a incentivar la inversió productiva i fixar un sostre de despesa pública equivalent al 25% del PIB.
Reforma provisional. El govern projecta introduir un model mixt que combini aportacions públiques i capitalització voluntària, amb majors incentius a l'estalvi privat i un esquema de retir més flexible. Es busca, a més, atenuar l'impacte fiscal de l'actual sistema de repartiment, que representa una de les majors despeses de l'Estat.
Nova Llei Bases II i Pacte de Maig. Inspirada en la primera Llei Bases, aquesta versió inclourà una bateria de projectes que consoliden compromisos signats amb 18 governadors: equilibri fiscal innegociable, reforma educativa, obertura comercial i modificació de l'esquema de coparticipació federal. L'objectiu polític és establir les bases d'un nou acord institucional de llarg termini.
Desregulació econòmica per a facilitar inversions en energia, mineria i agroindústria.
Privatització parcial d'empreses estatals no estratègiques.
Llei de coparticipació federal, que redefinirà els recursos entre Nació i províncies, focus de negociació política amb els governadors.
Obertura del comerç internacional, amb menors aranzels i simplificació duanera.
Context polític
La Llibertat Avanza controlarà més de 100 diputats amb el suport del PRO, però encara necessitarà acords amb blocs provincials i radicals per a aconseguir majories simples. Al Senat, manté una força suficient per a bloquejar iniciatives contràries al Govern, encara que haurà de negociar cada reforma clau.
Milei va anticipar que el nou Congrés serà “el més reformista de la història”. El seu desafiament serà conjugar el mandat reformista que li va donar la victòria amb la necessitat de construir consensos que garanteixin governabilitat i evitin un nou cicle de conflictivitat social.
La victòria de Javier Milei representa menys un aval unànime al seu programa que una reafirmació de la seva centralitat política. El llibertarisme, més que una ideologia de govern, s'ha convertit en el nou llenguatge de poder a l'Argentina. Però la pregunta de fons continua oberta: podrà el president Milei transformar el seu vot de protesta en un projecte d'Estat abans que el desencantament, que el va portar al poder, torni a tornar contra ell?
Escriu el teu comentari