Rob Jetten, el polític de 38 anys que desafia a la ultradreta i es perfila com el primer ministre més jove dels Països Baixos

El Partit Liberal-Progresista D66 ha obtingut la major quantitat de vots a les eleccions generals celebrades dimecres als Països Baixos, segons l’agència ANP, fet que situa el seu líder, Rob Jetten, de 38 anys, camí de convertir-se en el primer ministre més jove de la història neerlandesa.

Tot i que encara s’estan comptant els últims vots, els mitjans locals han confirmat aquest divendres que el Partit per la Llibertat (PVV), del populista Geert Wilders, ja no pot guanyar. Amb 27 escons previstos, el D66 s’imposa per un marge estret però decisiu en unes eleccions marcades per la crisi d’habitatge, la immigració, la sanitat i la recerca d’un lideratge més estable.

Els partits tradicionals ja havien descartat governar amb Wilders, el qual havia liderat una coalició de dretes que només va durar uns mesos abans d’esclatar per les seves polítiques d’immigració. Ara, amb el final del “govern més dretà de la història”, els analistes destaquen un gir cap al centre, tot i que l’extrema dreta continua tenint pes polític.

Segons la convenció parlamentària, el líder del partit guanyador encapçala la formació del nou govern, un procés que pot allargar-se durant mesos. Amb un escenari molt fragmentat, on els votants d’extrema dreta s’han dispersat entre partits com JA21 i Fòrum per la Democràcia, Jetten afronta un repte polític de gran magnitud.

“Els votants han expressat clarament la necessitat de cooperació”, ha afirmat Jetten. “Volem trobar una majoria que treballe amb entusiasme en temes com l’habitatge, la migració, el clima i l’economia”.

Tot i que una coalició d’esquerra i dreta amb el CDA, el VVD i la coalició Esquerra Verda-Laborista seria la més sòlida, la líder del VVD, Dilan Yeşilgöz-Zegerius, ha assegurat que no veu factible un pacte amb l’esquerra.

El triomf de Jetten s’explica per la seva imatge neta, la seva habilitat dialèctica i un missatge positiu. “El D66 ha sabut atreure votants tant de l’esquerra com de la dreta”, explica Matthijs Rooduijn, expert en populisme de la Universitat d’Amsterdam. “La campanya optimista ‘Sí que es pot’ ha estat clau per a una victòria històrica”.

Tot i això, els analistes adverteixen que l’extrema dreta no ha estat derrotada, només reconfigurada. Segons Léonie de Jonge, especialista en extremisme de la Universitat de Tubinga, “el veritable repte serà governar en un escenari cada vegada més fragmentat i polaritzat”.