La Guerra freda nuclear: Rússia i els Estats Units intensifiquen els seus anuncis de noves armes i la fi de la moratòria de proves

Les constants i creixents amenaces nuclears emeses des del Kremlin semblen haver trobat una resposta directa a la Casa Blanca. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat l'ordre de reprendre les proves d'armes nuclears del país. En una publicació en xarxes socials, Trump va justificar la seva decisió al·legant que, a causa dels programes de proves d'altres nacions, ha instruït al Departament de Guerra a iniciar assajos nuclears "en igualtat de condicions". Encara que no es va aclarir immediatament si es referia a proves d'armes nuclears pròpiament dites o de sistemes amb capacitat nuclear, el president va assenyalar que la decisió estava motivada per les accions de "uns altres", excloent a la Xina.

L'amenaça nuclear

Es va produir a penes unes hores després de la més recent escalada retòrica nuclear per part del líder rus, Vladimir Putin. Durant una visita a un hospital militar a Moscou, Putin va anunciar la prova reeixida d'una altra arma russa suposadament "invencible": el Posidó, que "supera significativament" el del míssil balístic intercontinental més avançat de Rússia i que la seva intercepció seria "impossible".

A més del Posidó, Putin va esmentar de manera discreta l'imminent desplegament de l'esperat míssil balístic intercontinental Sarmat, popularment conegut com "Satán 2", considerat un dels sistemes de lliurament d'armes nuclears més letals del món. Aquesta és la segona vegada en una setmana que el mandatari rus ha presumit de noves armes de destrucció massiva.

Dies abans, Rússia havia informat sobre la prova reeixida del Burevestnik , un míssil de creuer de propulsió nuclear que, segons les seves Forces Armades, pot volar a velocitats subsòniques amb un abast i temps de vol pràcticament il·limitats gràcies al combustible nuclear. 

El tractat" New START"

El context d'aquesta escalada s'emmarca en la proximitat de l'expiració del tractat New START al febrer de 2026, l'acord clau que limita els arsenals nuclears intercontinentals desplegats dels Estats Units i Rússia. Per al Kremlin, aquesta retòrica nuclear opera més com una eina diplomàtica que com una amenaça militar directa. És percebuda com una forma immediata de captar l'atenció d'Occident, buscar concessions en el conflicte d'Ucraïna i advertir sobre el potencial perill existencial que podria generar una Rússia ignorada o "provocada". El moment d'aquestes amenaces coincideix amb l'estancament diplomàtic amb els Estats Units, especialment després del debat sobre el possible subministrament de míssils de llarg aconsegueixi Tomahawk a Kyiv, la qual cosa posaria a Moscou i Sant Petersburg sota amenaça.

La "igualtat de condicions" dels EUA amb altres potències mundials

El president Donald Trump ha intensificat la carrera armamentística global en ordenar als líders militars dels EUA que reprenguin les proves d'armes nuclears amb l'objectiu d'igualar els programes d'altres països, citant específicament a Rússia i la Xina. Aquesta instrucció, anunciada en xarxes socials poc abans de la seva reunió amb el president xinès Xi Jinping a Corea del Sud, marca una aparent inversió en la política estatunidenca de llarga data, ja que el país no ha realitzat una explosió de prova nuclear des de 1992 . La justificació de Trump és mantenir la "igualtat de condicions" amb altres potències, malgrat que els EUA i Rússia són, amb diferencia, les nacions amb major nombre d'ogives nuclears en el món, seguides per una Xina en ràpid creixement.

la Xina va respondre immediatament, demanant als EUA que compleixi seriosament amb el Tractat de Prohibició Completa d'Assajos Nuclears . Aquest nou moviment es produeix sol mesos abans de l'expiració del Tractat New START al febrer de 2026, l'últim acord de control d'armes nuclears entre els EUA i Rússia, la qual cosa injecta una nova i inestable dimensió a les tensions geopolítiques mundials.

Riscos ambientals i desplegament imprudent

Les proves d'armes nuclears i el desplegament de sistemes de propulsió nuclear comporten greus riscos ambientals per al clima i la naturalesa, sumar als seriosos dubtes tècnics sobre la seva viabilitat. Les explosions nuclears, fins i tot si són subterrànies o sota l'aigua, poden alliberar material radioactiu al medi ambient, contaminant sòls, aigües i l'atmosfera. Podria resultar en una destrucció radioactiva en regions costaneres senceres, posant en perill ecosistemes marins sensibles i causant un impacte climàtic potencial per la dispersió de partícules en l'atmosfera. La decisió de reprendre les proves, si es materialitza, podria augmentar la concentració d'isòtops radioactius en el planeta i generar conseqüències a llarg termini per a la salut pública i l'equilibri ecològic global.