Experts demanen en la COP30 canviar el sistema econòmic per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic

Un consorci mundial d’experts liderat per la Universitat de Melbourne (Austràlia) ha proposat, a través de la publicació de l’informe ‘La bretxa de la terra 2025’ a la Cimera del Clima (COP30) de Belém, Brasil, una sèrie de reformes al sistema econòmic mundial que ajudarien a tancar les “bretxes” entre els objectius crítics de clima i biodiversitat i els objectius econòmics.

En concret, els experts han demanat impulsar un alleugeriment del deute sobirà, ja que els calendaris de pagament d’aquest deute fan que molts països desenvolupin una dependència dels ingressos a curt termini procedents de matèries primeres. Això provoca l’expansió de plantacions, mines i pous petrolífers en ecosistemes prèviament intactes, desplaçant les comunitats tradicionals.

Tot i que ja existeixen iniciatives per oferir marge de maniobra fiscal als països i regular la producció de matèries primeres per protegir els boscos, els autors consideren que han estat massa lentes i manquen d’ambició.

L’informe també assenyala que el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Cooperació Fiscal Internacional és una oportunitat “històrica” per crear un sistema tributari internacional per al desenvolupament sostenible. Això podria permetre reorganitzar la distribució global dels drets tributaris, augmentar la transparència financera i democratitzar la formulació de polítiques fiscals, combatent pràctiques abusives i promovent reformes fiscals necessàries. Entre les propostes destaca l’impost al patrimoni suggerit pel Brasil dins del G20, que podria generar entre 200.000 i 500.000 milions de dòlars anuals.

A més, els experts reclamen una revisió de les normes comercials, que actualment reforcen el poder dels comerciants globals de matèries primeres en detriment dels productors locals i debiliten l’autoritat dels governs per controlar pràctiques perjudicials pel medi ambient. Han definit com a “via prometedora” els moviments que busquen reorientar les polítiques comercials agrícoles cap a sistemes alimentaris sostenibles, petits agricultors i ecosistemes resilients.

Una superfície com Austràlia per a la captura de carboni

L’informe identifica bretxes territorials i forestals en els plans nacionals presentats per a la COP30. La bretxa territorial mostra la discrepància entre la dependència dels governs de la terra per assolir objectius de mitigació de carboni i el que és factible. Els països haurien de destinar més de 1.000 milions d’hectàrees, una superfície més gran que Austràlia, a la captura de carboni. Això podria posar en risc terres crucials per a pobles indígenes, comunitats locals i petits agricultors.

La bretxa forestal revela que hi ha una diferència important entre els compromisos de detenir i revertir la deforestació i degradació forestal per a 2030 i els resultats probables. L’informe indica que la tassa anual mundial de deforestació continuaria sent de quatre milions d’hectàrees, amb altres 16 milions d’hectàrees degradades, generant una bretxa forestal de 20 milions d’hectàrees.

La autora principal, Kate Dooley, assenyala que molts països ignoren la protecció dels boscos com a pilar fonamental dels objectius climàtics, ja que la càrrega del deute i les polítiques fiscals i comercials obliguen a explotar els boscos per evitar el col·lapse econòmic. No obstant això, mantenir boscos sans és essencial per a economies saludables, ocupació i serveis ecosistèmics.

Segons Kate Horner, coautora de l’informe, és urgent que els líders de la COP30 reconeguin que no s’avançarà en la lluita contra el canvi climàtic, especialment en protecció dels boscos, si no es reformen els elements fonamentals del sistema econòmic actual.