El duel dels extrems porta a la segona volta de les eleccions presidencials de Xile

Les eleccions presidencials de Xile de 2025 han desembocat en un escenari de polarització, portant a la candidata oficialista, Jeannette Jara (Unitat per Xile), i a l'opositor d'ultradreta, José Antonio Kast (Partit Republicà), a disputar el balotaje el pròxim 14 de desembre.

Els resultats, que confirmen la fi de la primera volta, reflecteixen un país dividit, on la suma de les forces de dreta (incloent a altres contendents com Johannes Kaiser i Evelyn Matthei) va superar el 50% dels vots, establint les bases per a una complexa negociació de suports.

La batalla de les frases clau

Després del recompte, la jornada va estar marcada per les declaracions dels principals actors polítics, que van delinear l'estratègia per al mes de campanya restant

 El Clam per la "Unitat" Opositora

La paraula més repetida en el sector de la dreta va ser "unitat". Malgrat les diferències, tant Kast com els candidats derrotats van cridar a conjuminar forces contra el oficialismo. José Antonio Kast es va autoproclamar líder de l'oposició, definint la segona volta com un referèndum: "El 14 de desembre serà un plebiscit entre dos models de societat". A més, va lligar directament al seu rival amb l'actual govern en afirmar: "Jeannette Jara és Gabriel Boric, amb un to de veu diferent". Evelyn Matthei, qui va ser la gran perdedora de la jornada en situar en cinquè lloc, va acudir al comando de Kast per a lliurar-li el seu suport, reconeixent que la pàtria "demanda responsabilitat democràtica, solucions reals i capacitat de diàleg". Johannes Kaiser, la força del qual va ser decisiva per al cabal de la dreta, va celebrar l'avanç del seu partit amb una frase categòrica: "Som una força que va arribar per a quedar".

Jeannette Jara i la cerca d'un "missatge d'esperança"

Jeannette Jara, qui va passar a segona volta encara que amb un percentatge per sota del 30%, va optar per un to d'obertura, buscant convocar als votants d'altres candidatures: La candidata va cridar els seus seguidors a impulsar "un missatge d'esperança i de futur".També va realitzar gestos cap als seus exrivales, felicitant a Franco Parisi i solidaritzar amb Matthei per ser "víctima d'una campanya horrible que es va basar a instal·lar mentides". En contrast, en la prèvia havia llançat una crítica directa al seu rival: "Quan un vol representar el país, no pot estar amagat, ni darrere d'un vidre ni darrere de cap altra cosa" (en al·lusió al cristall blindat usat per Kast en mítings).

El vot pendent de Parisi

La gran sorpresa, Franco Parisi, el cabal de vots de la qual és clau per al balotaje, va optar per mantenir la distància. En lloc d'oferir suport directe, va llançar un desafiament als finalistes: "#Guanyar els vots. Guanyar els vots, guanyar el carrer".

Eleccions Parlamentàries: El Congrés sota la lupa

A l'una de l'elecció presidencial, els xilens van votar per a renovar 23 escons del Senat i els 155 de la Cambra de Diputats. Si bé el comptatge avançava de manera preliminar, els analistes ja adverteixen que l'alta votació de la dreta podria significar una divisió de forces en el Congrés. Això faria que, sigui qui sigui el guanyador del balotaje, enfronti un panorama legislatiu complex. El president Gabriel Boric va felicitar els dos finalistes i els va demanar "un debat amb altura de mires" per a buscar solucions als problemes de Xile. No obstant això, la batalla ideològica entre l'esquerra i la ultradreta ha quedat formalment declarada, amb el 14 de desembre com a data límit per a definir el futur del país.