El dilema de la seguretat fronterera migratòria: el "Reglament de Retorn" sofreix un xoc frontal amb les ONG

La Comissió Europea va presentar el “Reglament Europeu de Retorn”, un text dissenyat per substituir la Directiva de Retorn de 2008 i que s’emmarca dins del nou Pacte Europeu de Migració i Asil. Aquesta proposta ha generat un intens debat: mentre que la Unió Europea la defensa com una eina necessària per a una gestió migratòria més eficient i coordinada, organitzacions com la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) l’han criticat durament, assenyalant que suposa un “gir punitivista” que amenaça els drets i la dignitat dels migrants i refugiats.

Arguments a favor: eficiència i coordinació

Des de la perspectiva de la Unió Europea, el Reglament busca abordar l’alta taxa de no-retorns i assegurar que les decisions legals d’expulsió s’executin de manera ràpida i harmonitzada a tot el bloc de la UE. Els punts clau defensats per les institucions europees inclouen:

Ordre Europea de Retorn: Aquesta figura legal garanteix que una ordre de retorn sigui automàticament executable en qualsevol Estat membre, promovent la cooperació transfronterera i l’eficàcia del sistema.

Reforç de Frontex: L’ampliació del paper de Frontex com a coordinador i finançador de les deportacions es presenta com un element clau per a la operativitat i la reducció de la càrrega logística en les repatriacions.

Obligació de cooperació: Establir obligacions clares per a les persones afectades (com lliurar documentació) té com a objectiu agilitzar el procés i evitar l’obstrucció intencionada dels retorns.

Crítiques: riscos per als drets humans

No obstant això, la CCAR i altres grups de drets humans expressen una gran preocupació per l’impacte d’aquestes mesures sobre les garanties fonamentals, assenyalant les greus conseqüències humanes de la deportació accelerada. L’execució automàtica podria vulnerar el dret a un examen individualitzat i a un recurs efectiu amb efecte suspensiu, ja que la persona podria ser deportada abans d’obtenir una resolució judicial. Això afecta especialment a perfils vulnerables, segons aquestes organitzacions.

Impacte de la reubicació forçosa

La normativa no té en compte adequadament els llaços establerts al país d’arribada, com passa al nostre país. Moltes persones sol·liciten asil aquí precisament perquè parlen espanyol, tenen familiars o se senten més segures en un entorn conegut. Ser enviat a un altre país de la UE podria agreujar la seva vulnerabilitat i afectar la seva salut mental, trencant els vincles limitats d’integració ja creats.

L’obertura a la creació de “return hubs” en tercers països s’interpreta com una externalització encoberta que trasllada la responsabilitat europea a països amb menys garanties. Existeix el temor que aquests centres es converteixin en espais de detenció amb alt risc de maltractament i sense supervisió independent. La proposta augmenta la detenció fins a 24 mesos, afegeix nous motius (com la manca de domicili fix) i contempla la detenció de menors i famílies. La CCAR alerta que això consolida la criminalització de la irregularitat administrativa i contravé els estàndards internacionals.

El dilema europeu: seguretat vs. dignitat

El Reglament de Retorn s’enfronta al dilema d’equilibrar la seguretat en la gestió de fronteres i el respecte als drets humans. Mentre que la UE defensa la necessitat de reforçar la lògica de seguretat per ordenar els fluxos migratoris, els crítics insisteixen que l’enfocament basat en la punitivitat, la detenció i la deportació accelerada ignora l’obligació d’oferir vies dignes i segures, mostrant un doble raser europeu en la seva política migratòria. El debat continuarà sent intens en l’àmbit parlamentari europeu, on està en joc la implementació del Pacte.