VÍDEO | Protocols secrets i "terra cremada": la brutal estratègia de la Unió Soviètica contra la pesta porcina

La lluita contra la Pesta Porcina Africana   no és una batalla veterinària convencional; és una operació de seguretat nacional. El document de 1980 de la Unió Soviètica revela que, per a contenir un virus amb una taxa de mortalitat pròxima al 100%, els països han d'operar sota una lògica gairebé militar, dividint la resposta en prevenció, contenció i "terra cremada".

La fortalesa fronterera: el bloqueig preventiu

Abans que el virus entre, l'estratègia és l'aïllament total de fonts de risc. La normativa soviètica de 1980 establia un "cordó sanitari" a les fronteres, ports i aeroports que continua sent la base de la bioseguretat moderna:

Prohibició total

Veto absolut a la importació d'animals i carn des de països infectats. Es va identificar que les escombraries de vaixells, avions i trens internacionals era una bomba biològica. Es prohibia terminantment tirar restes de menjar en aigües o territoris soviètics; tot residu havia de ser incinerat. Les duanes tenien ordre de confisar i destruir qualsevol embotit o carn que els viatgers portessin en el seu equipatge, sense excepcions.

L'estratègia de "els cercles concèntrics"

Quan es confirma un brot, la resposta no és lineal, sinó geogràfica. El protocol estableix un sistema de "anells de seguretat" per a asfixiar al virus. El territori es dividia en tres nivells d'actuació immediata. El Focus Epizoòtic (Zona Zero) és la granja o poble on estan els animals malalts. Primera Zona d'Amenaça (radio de 5 a 20 km) és L'Àrea d'Amortiment Immediat. Segona Zona d'Amenaça (radio de 100 a 150 km): Zona de Vigilància estratègica.

"Terra cremada" en la Zona Zero

En el focus de la infecció, la instrucció era clara: eliminació total per a salvar a la resta del país. Les mesures eren extremes. Sacrifici total de tots els porcs en el focus, estiguessin malalts o sans, havien de ser sacrificats mitjançant un "mètode incruent" (sense vessament de sang per a no escampar el virus).

Foc i enterrament: els cadàvers no es processaven; es cremaven en el lloc o s'enterraven en fosses de 2 metres de profunditat cobertes amb calç viva.

Destrucció d'infraestructura: No bastava amb netejar. Les estructures de fusta, menjadores i sòls precaris es desmuntaven i cremaven. El virus és tan resistent que fins i tot s'ordenava retirar la capa superior del sòl (terra) i enterrar-la.

Buidatge sanitari

En l'anell immediat al brot, la prioritat era eliminar qualsevol possible hoste per al virus.  Es prohibia la venda de porcs i es procedia a la compra estatal de tots els porcs de la zona per al seu sacrifici immediat. La carn d'aquests animals (si no presentaven símptomes) no es venia fresca. Es destinava obligatòriament a la producció de conserves o embotits cuits a altes temperatures per a garantir la mort del virus.

Bloqueig de transport

S'instal·laven llocs policials i militars (amb barreres de desinfecció) les 24 hores en totes les carreteres. Ningú entrava ni sortia sense control.

El factor humà i la quarantena

La lluita requeria controlar també a les persones, ja que el virus pot viatjar a la roba o les botes.  El personal que treballava en la liquidació del focus quedava "internat" (aïllat) fins a finalitzar les tasques. Sortir de la zona infectada requereixi passar per dutxes higièniques i sotmetre la roba a cambres de vapor de formaldehid. Es prohibien fires, mercats i exposicions d'animals en tota la regió afectada.

La llarga espera: repoblació

La victòria contra  la Pesta Porcina Africana requereix paciència. Segons el document de 1980, la quarantena sol s'aixecava 30 dies després d'haver eliminat a l'últim porc i desinfectat tot. No obstant això, les cicatrius quedaven durant 6 mesos després, seguia prohibit treure productes carnis de la regió. La repoblació (tornar a portar porcs a les granges afectades) només es permetia un any després de l'aixecament de la quarantena.