Tempesta mediàtica després de l'entrevista de Trump a "Politico"

El president Donald Trump ha provocat una commoció política tant en l'escenari internacional com en el domèstic després d'una àmplia entrevista concedida a "POLITICO". En una conversa que el mitjà ha qualificat com un atac a gran escala, el mandatari va oferir declaracions contundents que van des del menyspreu als aliats europeus fins a l'amenaça d'intervencions militars a Amèrica Llatina i canvis dràstics en la Reserva Federal.

Europa: líders "febles" i ruptura diplomàtica

El focus principal de la controvèrsia recau sobre les relacions transatlàntiques. Trump va denunciar a Europa com un grup de nacions en "decadència" liderades per persones "febles". Segons el president, els líders europeus "no saben què fer" enfront de la migració i la guerra entre Rússia i Ucraïna, i estan paralitzats per voler ser "políticament correctes".

Aquestes declaracions arriben en un moment crític de les negociacions per a acabar la guerra a Ucraïna. Trump va afirmar que Rússia està en una posició més forta que Ucraïna i va pressionar al president Volodymyr Zelenskyy, de qui va suggerir que hauria de convocar noves eleccions, qüestionant la democràcia ucraïnesa. A més, va esmentar tenir un esborrany d'un pla de pau que Zelenskyy encara no ha llegit.

Lluny de respectar els límits diplomàtics tradicionals, Trump va prometre donar suport a candidats polítics europeus alineats amb la seva visió, citant específicament el seu suport al primer ministre hongarès Viktor Orbán. Aquestes paraules van provocar una resposta immediata de António Costa, president del Consell Europeu, qui va instar a la Casa Blanca a respectar la sobirania europea i va advertir que els aliats no interfereixen en la vida democràtica dels seus socis. Trump també va atacar a l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, qualificant-lo de "desastre" i vinculant la seva elecció a la immigració massiva.

Amèrica Llatina: La força militar sobre la taula

L'entrevista també ha generat alarma en l'hemisferi occidental. Trump va declarar que consideraria utilitzar la força contra objectius en països on el narcotràfic és actiu, esmentant explícitament a Mèxic i Colòmbia amb una rotunda "Assegurança que ho faria".

Respecte a Veneçuela, el president es va negar repetidament a descartar el desplegament de tropes estatunidenques per a enderrocar a Nicolás Maduro. Així mateix, va admetre haver indultat a l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández —condemnat per narcotràfic— simplement perquè "gent molt bona" li ho va demanar, reconeixent que sabia "molt poc" sobre el cas.

Política domèstica: La Reserva Federal i el Tribunal Suprem

En el front intern, Trump va vincular les seves decisions econòmiques a lleialtats polítiques. Va advertir que el suport a una retallada immediata de les taxes d'interès serà una "prova de foc" per a la seva elecció del nou president de la Reserva Federal. Malgrat el descontentament dels votants amb el cost de vida, Trump va qualificar l'acompliment de l'economia sota el seu mandat amb una nota de "A-plus-plus-plus-plus-plus" i va insistir que els preus estan baixant, culpant a l'administració anterior de la situació. Respecte a l'atenció mèdica, Trump es va mostrar evasiu sobre l'extensió dels subsidis del Obamacare que expiren al cap d'any, dient a l'entrevistadora "no siguis dramàtica" davant la incertesa que enfronten els ciutadans sobre l'augment de les primes el 2026. Finalment, el president va instar als jutges conservadors del Tribunal Suprem, Samuel Alito (75 anys) i Clarence Thomas (77 anys), a romandre en els seus càrrecs, rebutjant els suggeriments que haurien de retirar per a assegurar els seus reemplaçaments abans de les eleccions intermèdies.