Més habitatge, menys traves i nous fons: què proposa Europa per a afrontar la crisi habitacional

La Comissió Europea presenta i sotmet a debat el primer Pla Europeu d'Habitatge Assequible, una iniciativa amb la qual Brussel·les pretén respondre a una crisi de l'habitatge que s'ha convertit en estructural en bona part d'Europa. El pla no alterarà el repartiment de competències —l'habitatge continua sent responsabilitat de cadascun dels Estats—, però sí que buscarà fixar un marc comú d'actuació, amb mesures concretes, orientacions reguladores i possibles desenvolupaments legislatius a mitjà termini.

L'encarregat d'exposar el pla serà el comissari europeu d'Energia i Habitatge, Donen Jørgensen, que debatrà el contingut amb els eurodiputats en un context marcat per l'augment sostingut dels preus, l'escassetat d'oferta i la pressió del turisme i la inversió sobre els mercats locals d'habitatge.

Un pla marc, no una llei immediata

El Pla Europeu d'Habitatge Assequible no introdueix de manera immediata normes vinculants ni imposa polítiques homogènies als estats membres. El seu objectiu és establir una estratègia comuna, combinant recomanacions, instruments financers i reformes normatives que puguin desplegar en fases posteriors.

Des de la Comissió s'insisteix que el document no serà una simple declaració d'intencions. Encara que en aquesta primera etapa predomina l'orientació política, el pla obre la porta a futures iniciatives legislatives, especialment en àmbits com les ajudes d'Estat, la regulació del mercat de la construcció o l'ús de fons europeus per a habitatge.

Augmentar l'oferta: construcció i rehabilitació

Un dels eixos centrals del pla és l'augment de l'oferta d'habitatge assequible. Per a això, Brussel·les planteja una estratègia europea de construcció, amb l'objectiu de reduir costos, escurçar terminis i eliminar barreres administratives que avui alenteixen l'edificació i la rehabilitació d'habitatges.

El document posa especial èmfasi en la renovació del parc existent, tant en àrees urbanes com rurals, i en la necessitat d'accelerar la rehabilitació energètica dels edificis. Aquesta línia busca, al mateix temps, ampliar l'oferta i reduir la despesa energètica de les llars.

La Comissió reconeix, a més, un obstacle clau en la falta de mà d'obra qualificada dins del sector de la construcció, un problema que afecta nombrosos estats membres i que condiciona la capacitat real d'executar noves promocions.

Fons europeus i ajudes públiques

El pla preveu mobilitzar més fons europeus cap a l'habitatge, encara que descarta, almenys ara com ara, la creació d'una “caixa comuna” específica, com reclamaven alguns països. En el seu lloc, es planteja donar major flexibilitat perquè els Estats puguin destinar recursos ja existents —com a fons de cohesió— a projectes d'habitatge assequible.

Un altre punt rellevant és la possible revisió de les normes sobre ajudes públiques, amb la finalitat de permetre als governs secundar de forma més directa la construcció d'habitatge social o assequible sense vulnerar la normativa de competència de la UE.

Lloguers de curta durada i plataformes digitals

El pla no inclou topalls de preus al lloguer ni controls obligatoris sobre les rendes, una mesura que alguns governs havien defensat. No obstant això, sí que contempla un marc d'actuació per als lloguers de curta durada, amb directrius dirigides a plataformes com Airbnb en zones amb alta pressió immobiliària.

Brussel·les subratlla que no es tracta de prohibir aquest tipus de lloguers, sinó d'oferir orientacions clares perquè els Estats, les regions i els ajuntaments puguin regular-los de manera compatible amb el dret europeu.

El Pla Europeu d'Habitatge Assequible identifica al sector de la construcció com una peça clau per a desbloquejar l'accés a habitatge assequible en la Unió. La Comissió Europea part de la idea que millorar la productivitat, la capacitat operativa i la competitivitat del conjunt del sector és imprescindible per a incrementar l'oferta d'habitatge i, al mateix temps, avançar en els objectius econòmics, socials i mediambientals de la UE.

No obstant això, el diagnòstic diu que l'ecosistema de la construcció no està rendint al nivell necessari. Des de 2019, és l'àmbit industrial que ha sofert una pèrdua més elevada de productivitat, un llast que dificulta respondre amb rapidesa a la demanda creixent d'habitatge, especialment en les grans àrees urbanes.

En aquest context, Brussel·les posa el focus en la construcció modular i prefabricada com una de les solucions amb més capacitat d'impacte a curt termini. En industrialitzar bona part del procés i traslladar-lo a fàbriques, es redueixen incidències, s'estandarditzen els processos i s'escurcen de manera significativa els temps d'execució. Aquest model subratlla la Comissió, resulta especialment adequat per a l'habitatge social i assequible, on els costos, la rapidesa i la qualitat constructiva són factors determinants.

Malgrat aquest potencial, la Comissió adverteix dels obstacles que frenen el seu desplegament és l'alta inversió inicial que requereixen les plantes industrials, la incertesa sobre l'estabilitat de la demanda i l'escassa cobertura asseguradora per a aquesta mena de projectes. Superar aquestes barreres serà clau perquè la construcció industrialitzada aconsegueixi la seva capacitat màxima, estimada en un creixement anual del 4,5% en el segment residencial.

Habitatge, cohesió social i sensellarisme

El pla aborda també l'habitatge des d'una perspectiva social. La Comissió situa el sensellarisme com una prioritat, en línia amb el compromís europeu d'erradicar-lo abans de 2030. Actualment, més d'un milió de persones a la UE manquen d'un sostre, una realitat que el pla vincula directament amb la falta d'habitatge assequible.

Així mateix, el document posa el focus en col·lectius clau —joves, treballadors essencials i llars amb rendes baixes i mitjanes— i en la necessitat de garantir estabilitat i seguretat jurídica en l'accés a l'habitatge.

Un procés a mitjà termini

El Pla Europeu d'Habitatge Assequible s'inscriu en un calendari més ampli. La comissió especial del Parlament Europeu sobre la crisi de l'habitatge, activa des de gener de 2025, continuarà treballant en propostes concretes i té previst aprovar el seu informe final en la primera meitat de 2026.

En la pràctica, el pla que es presenta no resoldrà immediatament la crisi, però marca un punt d'inflexió a nivell europeu. I és que, per primera vegada, l'habitatge entra de manera estructural en l'agenda política de la Unió Europea, amb l'objectiu de coordinar respostes nacionals davant un problema comú que afecta de manera conjunta a tots els estats membres i que buscarà trobar una resposta coordinada per a una sèrie de problemes de molt complicada solució i que atenta directament contra l'estat del benestar que tant ha costat d'aconseguir a Europa.