Von der Leyen alerta d'un món de "depredadors" davant d'una cimera decisiva per a la seguretat de la UE

Amb aquestes contundents paraules, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha adreçat aquest dimecres a l'hemicicle a Estrasburg, elevant la pressió abans de la crucial reunió dels 27 líders de la Unió Europea que tindrà lloc aquest dijous a Brussel·les.

En un discurs marcat per la urgència, Von der Leyen ha advertit sobre la consolidació d'un "nou ordre internacional" i un món de "depredadors", després del brusc gir en la política de Washington cap al continent. "Coneixem la urgència. És aguda. Tots la sentim. Tots la veiem", ha subratllat la presidenta, emmarcant les converses imminents com un punt d'inflexió per a la seguretat i la independència d'Europa.

El factor Washington: "No deixar que altres ens defineixin" 

La intervenció de la cap de l'Executiu comunitari arriba després de la publicació d'una mordaç estratègia de seguretat nacional nord-americana que adverteix sobre un imminent "declivi civilitzatori" d'Europa. A això s'hi sumen les recents declaracions del president Donald Trump, que va descriure el continent com un col·lectiu de "nacions en decadència" liderades per polítics "febles".

La tensió transatlàntica s'ha intensificat aquest mateix dimarts, quan el Representant Comercial de Trump, Jamieson Greer, va llançar un atac contra les regulacions digitals de la UE, acusant el bloc d'imposar "demandes, impostos, multes i directives discriminatòries i d'assetjament contra els proveïdors de serveis nord-americans".

Davant d'aquesta retòrica d'"Amèrica primer", Von der Leyen ha estat clara: "Nosaltres, els europeus, no ens podem permetre que les visions del món d'altres ens defineixin". Un portaveu de la UE ha respost també a les acusacions de Greer, defensant que les normes europees garanteixen un terreny de joc "segur i just" i s'apliquen per igual a totes les empreses.

Dues decisions crítiques: Ucraïna i Mercosur 

En aquest context d'hostilitat externa, la credibilitat del bloc per configurar la seva política exterior i comercial es posa a prova amb dues decisions imminents que divideixen els líders.

En primer lloc, la UE ha de decidir com mantenir Ucraïna econòmicament a la superfície davant l'agressió russa. Von der Leyen advoca per un pla sense precedents per utilitzar els actius estatals russos congelats i emetre un préstec de reparacions. No obstant això, la proposta genera divisions: Bèlgica, país on es troba la majoria d'aquests actius, no està convençuda que s'hagin abordat les seves demandes perquè els riscos es distribueixin equitativament entre els països de la UE.

En segon lloc, hi ha l'acord de lliure comerç amb el bloc sud-americà Mercosur, pendent des de fa 25 anys. Per a la seva aprovació es necessita una majoria qualificada (15 països que representin almenys el 65% de la població del bloc). França, pressionada per la seva indústria agrícola, s'hi oposa fermament i busca posposar la votació fins a l'any vinent, una maniobra que, segons els defensors del pacte, podria "matar" l'acord i soscavar la posició de la UE a Sud-amèrica i al món.

En aquest tauler, Itàlia ha emergit com la peça clau (kingmaker). França necessita el suport italià per conformar una minoria de bloqueig i fer descarrilar el pla. Tot i això, la primera ministra Giorgia Meloni manté les seves cartes amagades, plantejant dubtes sobre si l'acord podrà sobreviure a aquesta cimera.