Trump desafia a Europa amb la prohibició de visats: així ha estat la reacció dels líders europeus

La relació entre Estats Units i Europa viu un moment crític. Washington va imposar aquest dimarts prohibicions de visat a cinc figures europees, entre elles Thierry Breton, excomissari de la UE i un dels arquitectes de la Llei de Serveis Digitals (DSA), així com quatre activistes contra la desinformació.

Les altres persones afectades són Imran Ahmed, director del Centre per Contrarestar l’Odi Digital (Regne Unit); Anna-Lena von Hodenberg i Josephine Ballon, de l’ONG alemanya HateAid; i Clare Melford, cofundadora de l’Índex Global de Desinformació.

El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va justificar la mesura assegurant que els europeus havien intentat obligar les plataformes nord-americanes a “castigar opinions” contràries a la seva visió. Des de Berlín, Madrid, París i Londres, els governs europeus van condemnar l’acció i van advertir que podrien respondre “amb rapidesa i decisió” davant aquestes mesures injustificades.

Macron no va amagar la seva indignació: “Aquestes mesures constitueixen intimidació i coacció destinades a minvar la sobirania digital europea”, va escriure a X, destacant que la DSA va ser aprovada de manera democràtica pel Parlament Europeu i el Consell. Breton, per la seva banda, va qualificar la prohibició com una “caça de bruixes a l’estil McCarthy”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va remarcar que la llibertat d’expressió és un pilar fonamental de la democràcia europea i va advertir que la UE defensarà la seva autonomia reguladora.

Aquest conflicte s’afegeix a una sèrie de tensions entre EE. UU. i Europa i posa de relleu el xoc creixent sobre la regulació de les grans plataformes digitals i el control del discurs en línia. La DSA, aprovada el 2022, obliga les grans empreses tecnològiques a prendre mesures contra contingut il·legal, incitació a l’odi i desinformació electoral.

Al Regne Unit i Alemanya, governs i activistes han expressat la seva solidaritat amb els afectats i han rebutjat les sancions nord-americanes com una forma de censura extraterritorial.

El cas de Breton i els activistes marca un nou capítol en la lluita per la sobirania digital europea davant les pressions dels Estats Units i podria tenir implicacions a llarg termini per a la cooperació tecnològica transatlàntica.