El gran examen de 2026: per què aquest any decidirà el destí de la Unió Europea per a la pròxima dècada
El 2026 ha començat com un any de "tot o res" per a l'estabilitat internacional. Amb l'economia global encara digerint les polítiques aranzelàries de l'administració de Donald Trump i la guerra d'Ucraïna en un punt de màxima tensió, aquestes són les cites que definiran el nou ordre mundial.
Hongria: el fi del "regnat" de Viktor Orbán?
Després de 16 anys ininterromputs al poder (i un mandat previ entre 1998 i 2002), Viktor Orbán s'enfronta al seu desafiament més real. Per primera vegada, les enquestes situen l'oposició, liderada per Péter Magyar i el seu partit Tisza, uns 13 punts per sobre del Fidesz.
El factor del canvi: Tot i que Magyar no difereix radicalment d'Orbán en temes com la migració, la seva força resideix en la promesa de recuperar el poder adquisitiu dels hongaresos i restaurar els ponts amb Brussel·les per alliberar els fons de cohesió bloquejats per la UE.
Impacte a la UE: Una derrota d'Orbán suposaria un cop al nucli conservador-nacionalista europeu i un canvi dràstic en la postura vers la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia.
Espanya: el Govern en "mode supervivència"
El panorama per al PSOE de Pedro Sánchez és crític després de la històrica derrota a Extremadura el passat 21 de desembre, on va obtenir el seu pitjor resultat en un feu tradicional.
Calendari de risc: Les eleccions regionals a Aragó (8 de febrer), Castella i Lleó (15 de març) i Andalusia (juny) seran el termòmetre definitiu.
El dilema de l'oposició: El Partit Popular (PP) busca majories suficients per governar el 2027 sense dependre de Vox, mentre l'Executiu central lluita per aprovar els pressupostos enmig d'escàndols de corrupció.
Alemanya: l'estrena de Friedrich Merz
Alemanya viu una nova etapa sota el comandament del canceller Friedrich Merz (qui va assumir el càrrec el maig de 2025). Les eleccions regionals en estats com Baden-Württemberg i Renània-Palatinat al març, i Berlín o Saxònia-Anhalt al setembre, mesuraran dues coses: l'acceptació del nou rumb conservador de Merz i l'avenç de l'extrema dreta (AfD), que segueix guanyant terreny tant a l'est com a l'oest del país.
França i Itàlia: pols municipal i referèndums
França: Les municipals de març (15 i 22) seran un examen per a un Emmanuel Macron amb la popularitat sota mínims i un Reagrupament Nacional (RN) que segueix a l'alça, malgrat la inhabilitació de Marine Le Pen.
Itàlia: Giorgia Meloni s'enfronta a un referèndum sobre la reforma de la justícia a la primavera, una prova de foc per a la seva coalició abans de les generals de 2027.
La resta d'Europa: seguretat, euro i inestabilitat
Suècia: Les eleccions de setembre estan marcades per l'ombra de la interferència estrangera (ciberatacs atribuïts a Rússia) i l'augment del crim violent.
Bulgària: L'1 de gener de 2026 el país adopta l'euro, però ho fa enmig d'un buit de poder després de la dimissió del govern per les protestes contra la corrupció.
Dinamarca: Mette Frederiksen arriba debilitada després de perdre Copenhaguen i sota la pressió de les renovades intencions de Donald Trump sobre Groenlàndia.
Claus globals: els EUA i el control de Trump
Fora de les fronteres europees, l'esdeveniment més seguit seran les eleccions de mig mandat (midterms) als EUA (novembre). El resultat determinarà quin poder real podrà exercir l'administració Trump en la seva estratègia de "cultivar resistència" contra la trajectòria actual de la Unió Europea.
A més, les eleccions al Brasil (futur del Mercosur), Israel (dinàmiques de guerra a la regió) i Rússia (amb resultats previsiblement controlats per Putin) acabaran de definir un any que marcarà el rumb de la dècada.
Escriu el teu comentari