Trump esclata i llança un ultimàtum amb Groenlàndia: “Digueu-li a Dinamarca que marxi d'allà, JA”

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a provocar un fort impacte internacional en assegurar que Groenlàndia és “vital” per a la seguretat nacional nord-americana i en demanar explícitament el suport de l’OTAN per traslladar aquest missatge a Dinamarca, abans d’una reunió clau a la Casa Blanca.

Poc abans de la trobada, Dinamarca va anunciar que reforça des d’avui la seva presència militar a Groenlàndia, territori autònom sota sobirania danesa.

Des del seu retorn a la presidència fa gairebé un any, Trump ha defensat que els Estats Units haurien de controlar aquesta illa estratègica de l’Àrtic, però el discurs s’ha endurit notablement després de l’atac nord-americà a Veneçuela del 3 de gener, que va acabar amb la caiguda de Nicolás Maduro.

“Els Estats Units necessiten Groenlàndia per motius de seguretat nacional. És vital per a la Cúpula Daurada que estem construint”, va afirmar Trump.

En un missatge a les xarxes socials, va anar encara més lluny:
“L’OTAN serà més forta i efectiva quan Groenlàndia estigui en mans dels Estats Units. Qualsevol altra opció és inacceptable”.

I va llançar un avís directe a Truth Social:
“Digueu-li a Dinamarca que marxi d’allà, JA. Dos trineus de gossos no són suficients. Només els Estats Units poden aconseguir-ho”.

Reunió d’alt risc a la Casa Blanca

El ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, es reunirà finalment a la Casa Blanca amb el secretari d’Estat, Marco Rubio, després que el vicepresident JD Vance demanés participar en la trobada. També hi assistirà la cap de la diplomàcia groenlandesa, Vivian Motzfeldt.

Rasmussen espera “aclarir alguns malentesos”, tot i que des de Washington no es dona per fet que es tracti només d’un problema de comunicació.

Preguntat per la postura del primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, favorable a continuar com a territori autònom de Dinamarca, Trump va respondre:
“És el seu problema. Serà un gran problema per a ell”.

Europa alerta de conseqüències greus

El president francès, Emmanuel Macron, va advertir que qualsevol vulneració de la sobirania de Groenlàndia tindria “conseqüències en cascada sense precedents”. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va subratllar:
“Groenlàndia pertany als seus habitants. Poden comptar amb nosaltres”.

Rússia i la Xina, al centre del debat

Trump sosté que, si Washington no actua, Rússia o la Xina podrien ocupar l’illa, aprofitant l’interès creixent per l’Àrtic a causa del desgel. Tot i això, cap dels dos països reclama formalment Groenlàndia.

Dinamarca reforça el desplegament militar

Davant l’escalada de tensió, Dinamarca ha anunciat que augmentarà la seva presència militar a Groenlàndia i reclamarà una OTAN més activa a l’Àrtic.
“Continuarem reforçant la nostra presència i demanant més exercicis i més implicació de l’OTAN”, va declarar el ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen.

Amb 2,16 milions de km², la incorporació de Groenlàndia convertiria els Estats Units en el segon país més gran del món, només darrere de Rússia.

El març passat, JD Vance va visitar sense invitació l’illa, limitant-se a la base nord-americana de Pituffik, sense contacte amb la població local, d’uns 57.000 habitants.

Analistes apunten que, si Washington manté el seu discurs més dur, la reunió podria acabar de manera abrupta, tot i que un gir diplomàtic encara podria obrir la porta a la cooperació.