Cimera històrica: La UE respondrà a les amenaces sobre Groenlàndia després del seu pas per Davos

Després del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, marcat per la presència de Donald Trump i la seva renovada agressivitat comercial, els líders europeus es reuneixen en una cimera extraordinària per articular una resposta unificada. La cita, convocada pel president del Consell Europeu, António Costa, busca frenar les amenaces del mandatari nord-americà d'imposar arancels del 10% si el bloc no facilita les seves pretensions sobre Groenlàndia.

El missatge de fermesa 

Des de l'escenari de Davos, la presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Nadia Calviño, ha estat una de les veus més contundents en definir la rellevància d'aquesta trobada. En declaracions al programa Europe Today d'Euronews, Calviño ha qualificat la cimera d'aquest dijous com un moment "crític i històric" per al continent. Segons la presidenta del BEI, els líders europeus no han de limitar-se a reaccionar, sinó que han de demostrar la capacitat de la Unió per actuar com una "superpotència" davant les pressions externes.

Calviño ha insistit que, tot i que Europa ha d'estar llista per a qualsevol escenari, el fet fonamental rau en l'acció col·lectiva. Per a la mandatària del BEI, la resposta davant els desafiaments que planteja Washington ha de ser adequada al pes econòmic i polític que ostenta la Unió, subratllant que és el moment d'exhibir el "superpoder" europeu.

Groenlàndia com a detonant d'una crisi comercial

La tensió ha assolit nivells màxims després de les declaracions de Donald Trump el passat cap de setmana, en les quals va amenaçar amb represàlies aranzelàries massives si el bloc no permet el control nord-americà sobre Groenlàndia. Aquesta postura ha estat rebuda a Brussel·les com un intent de coacció econòmica sense precedents.

António Costa, al capdavant del Consell Europeu, ha defensat la necessitat d'una diplomàcia equilibrada però sense concessions. Costa ha assenyalat que la Unió ha de ser pragmàtica quan les circumstàncies ho permetin, però absolutament ferma quan es vegi obligada a defensar els seus interessos i la seva sobirania. La urgència del cim d'aquest dijous respon a la necessitat de presentar un front comú abans que les amenaces de Trump es materialitzin en mesures legislatives.

"Mai utilitzada fins ara"

Una de les claus de la reunió a Brussel·les serà el possible desplegament de l'Instrument Anticoerció. Aquesta eina, adoptada el 2023 però mai utilitzada fins ara, ha cobrat un protagonisme inesperat després de l'escalada verbal de Trump. Països amb gran pes econòmic com França i Alemanya estan liderant la pressió perquè la UE no dubti a utilitzar les seves capacitats de represàlia.

L'Instrument Anticoerció atorga a Brussel·les la capacitat de respondre a estats hostils mitjançant restriccions severes. Entre les mesures possibles es troba l'exclusió d'empreses nord-americanes de licitacions públiques, la limitació de llicències comercials i fins i tot la restricció total de l'accés al mercat únic europeu. El que fa un any era una eina dissuasiva, després dels esdeveniments de Davos s'ha convertit en el principal eix de l'estratègia de defensa de la Unió Europea davant el que consideren un xantatge comercial directe.