Canadà en màxima alerta: l'exèrcit prepara un pla secret davant una hipotètica invasió dels EUA

Al Canadà s’han encès totes les alarmes, i la preocupació ha augmentat aquesta setmana després que el president dels Estats Units, Donald Trump, publiqués una imatge generada amb intel·ligència artificial en què apareixia un mapa de Canadà annexat als EUA. A aquesta afronta, cal sumar-hi la ja existent preocupació per Grenlàndia: si els Estats Units aconseguissin controlar l’illa, el país quedaria completament encasellat: a l’esquerra Alaska, al sud EUA, i a la dreta Grenlàndia, posant en risc la seva sobirania nacional i deixant el país en una posició extremadament vulnerable davant qualsevol maniobra militar nord-americana.

Arran de la declaració pública de Trump sobre la seva intenció de convertir Canadà en l’estat número 51, l’exèrcit canadenc ha desenvolupat un model estratègic de defensa davant una hipotètica invasió dels EUA, segons informa Globe and Mail. Aquest exercici, el primer en més d’un segle, analitza com les forces militars i els civils podrien reaccionar davant una invasió ràpida i devastadora.

Un escenari d’invasió ràpida

Segons el model, les forces nord-americanes podrien superar les posicions estratègiques canadencs en terra i mar en només dos dies a una setmana. Això evidencia la desavantatge militar de Canadà davant un atac convencional: no compta amb prou tropes ni amb l’equip sofisticat necessari per repel·lir un exèrcit nord-americà modern. Per això, els planificadors militars han dissenyat un enfocament basat en la guerra no convencional.

Tàctiques de guerrilla inspirades en l’Afganistan

El model canadenc s’inspira en les tàctiques dels muyahidins afganesos durant l’ocupació soviètica (1979-1989) i en la posterior lluita dels talibans contra les forces occidentals liderades pels EUA. L’estratègia inclou:

• Emboscades a unitats nord-americanes.
• Sabotatge d’infraestructures i línies de subministrament.
• Guerra amb drons per hostigar les forces invasores.
• Tàctiques de cop i fuga per part de petits grups militars irregulars o civils armats.

L’objectiu és provocar baixes massives a les tropes nord-americanes i retardar el seu avanç, mentre s’utilitza tota la creativitat estratègica per defensar el territori.

Suport internacional i coordinació militar

Encara que Canadà i EUA són aliats històrics de l’OTAN i col·laboren en la defensa aèria mitjançant el NORAD, un atac destruiria aquesta cooperació. En aquest cas, Canadà podria sol·licitar reforços d’altres potències nuclears com França, Regne Unit i fins i tot Alemanya, que ja han mostrat interès en reforçar la sobirania de Grenlàndia i donar suport a Canadà a l’Àrtic.

El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha reafirmat el suport del país a Grenlàndia i Dinamarca, defensant el seu dret a decidir sobre el futur del territori, mentre Canadà es prepara per defensar la seva sobirania davant possibles ambicions expansionistes dels Estats Units.

Senyals d’alerta i preparació prèvia

Els planificadors militars canadencs consideren que la invasió nord-americana començaria des del sud, aprofitant actius estratègics i avançant amb velocitat. Canadà disposaria d’un màxim de tres mesos per preparar-se, i la primera senyal clara seria que EUA anunciés la fi de la cooperació al NORAD i de la política de cels compartits.

Durant aquest període, Canadà intensificaria els seus preparatius: entrenaments de tropes irregulars, simulacres de sabotatge, reforç de la defensa aèria i coordinació amb aliats internacionals. Tot això amb l’objectiu de dissuadir els Estats Units de qualsevol acció i mantenir intacta la sobirania nacional.

Risc, improbabilitat i prevenció

Tot i la gravetat de l’exercici, alts oficials com el tinent general retirat Mike Day consideren “fantasiosa” una invasió real dels EUA. No obstant això, els experts subratllen que planificar defenses estratègiques ajuda a dissuadir fins i tot amenaces mínimes, i que un país preparat és menys vulnerable davant escenaris extrems.

El major general retirat David Fraser, que va liderar tropes canadencs a l’Afganistan, comenta: “Si atacs Canadà, el món sencer et perseguirà. La preparació i la cooperació internacional són claus per mantenir la nostra sobirania”.

Per primera vegada en més de 100 anys, Canadà ha elaborat un pla integral de defensa davant una hipotètica invasió dels EUA, que combina guerra convencional limitada, tàctiques de guerrilla, sabotatge i coordinació internacional. Tot i que l’escenari és altament improbable, reflecteix la creixent preocupació de Canadà davant les ambicions expansionistes de Donald Trump i la necessitat de protegir la sobirania i la seguretat del país més extens del continent nord-americà.