El misteri de les "taques negres" als arxius d'Epstein: de Madrid i Barcelona a Washington
Després de les nostres anteriors investigacions sobre la vinculació de Jeffrey Epstein amb Barcelona i els contactes de víctimes amb el FBI a Madrid i l'ambaixada dels EUA, sorgeix ara una nova i alarmant bretxa en la transparència del cas.
La publicació dels arxius d'Epstein, lluny de tancar el capítol, ha obert un intens debat polític i judicial a Washington per la presència de noms esborrats sistemàticament: el dilema dels espais en negre.
El que la nostra investigació ha detectat: l'enigma dels correus
En el decurs del nostre anàlisi detallat dels arxius, hem detectat una anomalia tècnica altament sospitosa: l'aparició de "taques negres" digitals aplicades quirúrgicament sobre els camps de metadades. El que inicialment es presentava com una desclassificació rutinària, amaga un patró de censura en què la identitat de qui va enviar o rebre correus electrònics clau ha estat totalment esborrada.
Aquest rastre, que abans es limitava a cercles de poder als EUA, apareix ara de forma interconnectada en comunicacions vinculades a Madrid i Barcelona, cosa que suggereix que la xarxa d'influències no només era internacional, sinó que algú està protegint activament la cadena de custòdia d'aquests missatges per evitar que es rastregin els remitents originals.
Noms al centre de la polèmica
Legisladors estatunidencs han denunciat que fins a sis noms clau haurien estat ocultats en altres documents recentment desclassificats. Els congressistes ja han advertit que es reserven el dret de prendre mesures per fer públiques aquestes identitats si el Departament de Justícia no corregeix el que consideren omissions injustificades.
En una roda de premsa conjunta, Thomas Massie (republicà per Kentucky) i Ro Khanna (demòcrata per Califòrnia), van assenyalar que aquestes supressions podrien excedir els límits legals. Ambdós legisladors sospiten que aquestes tatxadures no responen a criteris de seguretat estàndard, sinó a un blindatge selectiu.
Qui són els rostres ocults als arxius d'Epstein?
Segons ha avançat el republicà Massie, el desglossament dels noms esborrats suggereix un abast transatlàntic: un ciutadà estatunidenc, un ciutadà estranger, una persona sota investigació activa i tres noms de nacionalitats incertes .
Per la seva banda, Jamie Raskin, demòcrata de Maryland, ha estat contundent en criticar que les redaccions inclouen persones que no semblen ser víctimes, sinó que podrien estar vinculades com a còmplices o facilitadors de la xarxa d'Epstein.
La xarxa d'Epstein a Madrid i Barcelona
Malgrat l'avenç en les desclassificacions, la identitat darrere de les "taques negres" que oculten els remitents i destinataris en els correus vinculats a la xarxa d'Epstein a Madrid i Barcelona continua sent un misteri absolut. No es tracta de simples errors d'escaneig, sinó d'una edició deliberada que impedeix rastrejar qui eren els interlocutors locals que facilitaven la logística del magnat a Espanya.
El dilema: seguretat enfront de manipulació
La justícia es troba davant d'una cruïlla perillosa. D'una banda, el risc d'exposar víctimes innocents; de l'altra, la sospita creixent de manipulació de proves. Experts adverteixen que si no es revela qui va enviar o rebre certs correus electrònics —camps ara coberts per aquestes taques negres—, la veracitat dels documents podria qüestionar-se, suggerint fins i tot l'existència de "correos falsos" o cadenes de missatges alterades per protegir l'elit.
La postura de la Casa Blanca
Enmig d'aquest remolí, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha insistit que el president Donald Trump va romandre la seva relació amb Epstein fa anys. Tanmateix, l'administració s'enfronta ara a la pressió dels legisladors que exigeixen que el Departament de Justícia aixequi el vel sobre les tatxadures.
El que és evident és que la pràctica de les "taques negres" no és habitual en investigacions que busquen el tancament definitiu. Mentre els arxius Epstein entren en la seva fase més crítica, la connexió entre les capitals europees i Washington sembla ser la clau que algú intenta, a tota costa, mantenir en la foscor.
Escriu el teu comentari