Molta “llibertat carajo” i jornades laborals de 12 hores: així és la nova reforma de Milei a l'Argentina

Molta “llibertat, carall” i jornades laborals de 12 hores: així és la nova reforma de Milei a l’Argentina

Subtítol

El Senat aprova una llei laboral que amplia jornades, retalla costos d’acomiadament i limita vagues: la promesa de més “llibertat” desferma protestes i un intens debat sobre el rumb del treball a l’Argentina.

La paraula llibertat ha estat l’eix del discurs polític de Javier Milei des de la seva arribada a la presidència. Tanmateix, la recent reforma laboral aprovada pel Senat argentí ha obert un fort debat social: pot una llei que habilita jornades de fins a 12 hores, modifica indemnitzacions i endureix les condicions sindicals encaixar en aquest relat? Per al Govern es tracta de modernitzar el mercat laboral; per als seus crítics, és un gir que precaritza l’ocupació en nom de l’eficiència.

L’aprovació de la norma va estar marcada per protestes i disturbis a Buenos Aires, amb enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat que van deixar ferits i detinguts. El clima de tensió va reflectir el profund xoc entre dues visions del país: la liberalització econòmica davant la tradició sindical argentina.

Tensió dins i fora del Senat argentí

Mentre al Senat es debatia l’anomenada Llei de Modernització Laboral, als voltants del Congrés s’hi concentraven milers de persones. Sindicats i organitzacions socials van denunciar que la reforma afavoreix les empreses en detriment dels treballadors.

Els incidents van començar quan grups de manifestants van fer caure part de les tanques de seguretat. La resposta policial va incloure gasos lacrimògens, aigua a pressió i bales de goma. Alguns avalotadors van llançar objectes contundents i artefactes incendiaris improvisats contra vehicles policials, cosa que va intensificar el dispositiu de seguretat.

El resultat va ser una escena d’alta conflictivitat que simbolitza el moment polític que travessa l’Argentina: reformes estructurals ràpides i un carrer mobilitzat.

Les claus de la reforma laboral de Milei

La nova llei introdueix canvis profunds que afecten acomiadaments, jornades, vagues i representació sindical. Aquests són els punts més rellevants:

Indemnitzacions per acomiadament

La reforma modifica la base de càlcul de les indemnitzacions, excloent conceptes com l’aguinaldo, les vacances o premis no habituals. Això redueix l’import final respecte del sistema anterior. A més, s’habilita el pagament fraccionat de condemnes judicials i es crea un Fons d’Assistència Laboral per cobrir eventuals acomiadaments.

Vacances, baixes i hores extra

Es permet fraccionar les vacances en períodes més flexibles. En casos de malaltia o accident no laboral vinculats a conductes de risc, el treballador percebrà un percentatge reduït del salari.

Un dels punts més controvertits és la creació d’un “banc d’hores”, que permet compensar hores extra amb dies lliures. A la pràctica, aquest esquema obre la porta a jornades de fins a 12 hores, un aspecte que ha generat fortes crítiques sindicals pel seu possible impacte en la salut i la conciliació.

Dret de vaga

La llei amplia el llistat de serveis essencials, obligant a mantenir alts nivells d’activitat durant aturades. Sectors com telecomunicacions, transport, educació (excepte universitats) i serveis portuaris hauran de garantir prestacions mínimes elevades, cosa que limita la capacitat de vaga.

Representació sindical

S’introdueixen restriccions als bloquejos i ocupacions d’establiments, tipificats com a infraccions greus. A més, les assemblees sindicals no podran interferir en el funcionament empresarial sense autorització. També s’obre la porta a sindicats d’empresa que superin en afiliació els existents.

Convenis col·lectius

La reforma elimina la ultraactivitat automàtica: els convenis perdran vigència en expirar el seu termini si no es renoven. També dona prioritat als acords d’empresa sobre els convenis sectorials.

Llibertat econòmica vs. drets laborals

El Govern defensa la reforma com una eina per dinamitzar l’economia, atraure inversió i formalitzar ocupació. Els seus detractors, en canvi, sostenen que el paquet implica una transferència de poder cap a l’empresari i una erosió de drets històrics.

Aquí rau la paradoxa que domina el debat públic: mentre el discurs oficial insisteix en l’ampliació de llibertats econòmiques, sectors crítics ironitzen que aquesta llibertat podria traduir-se en més hores de feina i menys protecció.

L’Argentina entra així en una nova etapa laboral marcada per la promesa de flexibilitat i la incertesa social. L’impacte real de la reforma —si generarà ocupació, conflictivitat o ambdues coses— serà una de les claus polítiques i econòmiques dels pròxims mesos.