Munic 2026: Marco Rubio sentencia el "fi del vell món" davant un ordre internacional en demolició

La Conferència de Seguretat de Munic arrenca aquest divendres com un camp de batalla diplomàtic. Amb més de 60 caps d'Estat i de Govern presents a Baviera, la cita d'enguany no és una reunió d'aliats tradicional, sinó un acarament entre dues visions del món.

Un informe de guerra: "sota destrucció"

El document oficial de la conferència, de 120 pàgines, marca un to sense precedents. L'equip d'investigació liderat per Wolfgang Ischinger adverteix que el món ha abandonat les "reformes correctives" per entrar en una fase de polítiques destructives. L'informe assenyala directament la Casa Blanca com el motor d'aquest canvi, i acusa l'administració nord-americana de dinamitar les regles que el mateix país va dissenyar el 1945 per "alliberar-se dels lligams" del multilateralisme.

Els protagonistes: el xoc de potències

La conferència es divideix entre el "nou xèrif" de Washington i una Europa que se sent, en paraules de l'informe, "atacada i humiliada".

Marco Rubio (EUA): encapçala una delegació massiva de mig centenar de congressistes. Rubio arriba amb la missió de declarar el fi del "vell món" i pressionar per un acord de pau a Ucraïna després de més d'un any d'esforços, una postura que molts a Kíiv veuen amb un profund recel.

Friedrich Merz (Alemanya): el canceller alemany, encarregat del discurs d'obertura, busca reafirmar la sobirania europea davant la volatilitat del seu principal aliat transatlàntic.

Volodímir Zelenski (Ucraïna): el gran protagonista simbòlic. Aquest any, el premi Ewald von Kleist no ha anat a una persona, sinó al poble ucraïnès. Zelenski arriba per defensar la integritat del seu país davant les pressions de pau que podrien implicar cessions a Rússia.

Mark Carney (Canadà): el primer ministre canadenc s'ha convertit en la veu de la resistència intel·lectual a l'estil Trump", tot defensant que, a partir de la fractura actual, cal construir quelcom "més just", però sense caure en la nostàlgia.

El retorn de la ultradreta i les absències marcades

La configuració dels convidats també reflecteix el canvi d'era:

AfD (Alemanya): per primera vegada des de 2022, l'ultradreta alemanya torna al fòrum amb tres parlamentaris, una victòria política que el partit atribueix als seus contactes amb l'administració nord-americana.

Iran: ha estat formalment exclòs a causa de les "massacres" comeses contra els seus ciutadans, fet que només permet la participació de figures de l'oposició.

Lideratge del Sud Global: la presència del colombià Gustavo Petro subratlla l'interès de la conferència per no limitar el debat només a l'eix atlàntic, mentre la Xina observa des de la barrera, ocupant els espais diplomàtics que els EUA decideixen abandonar.

L'aliança atlàntica

Per a Ischinger i els organitzadors, la figura de Donald Trump domina cada conversa. Mentre l'informe vaticina que aquest nou ordre transaccional beneficiarà les elits en lloc de les classes mitjanes, els líders europeus com Ursula von der Leyen i Mark Rutte (OTAN) intenten mantenir dempeus el que el fòrum denomina la "columna vertebral" del sistema: l'aliança atlàntica, avui més fràgil que mai.