Aleksei Navalni va ser enverinat amb una toxina letal d'origen sud-americà
Els governs europeus revelen que la mort de l'opositor rus es va produir per epibatidina, un verí potent de les granotes dard de l'Equador, i demanen responsabilitats a Rússia.
La recerca internacional sobre Aleksei Navalni llança llum sobre un dels atemptats polítics més polèmics de l'última dècada a Rússia, confirmant que el seu enverinament no va ser un accident ni conseqüència de causes naturals, sinó un acte deliberat amb una arma química extremadament perillosa.
Una troballa que canvia la percepció del cas
El Regne Unit, Suècia, França, Alemanya i Països Baixos confirmen de manera conjunta que les anàlisis elaborades a Navalni detecten epibatidina, una neurotoxina originària de les granotes dard de l'Equador. Segons la seva vídua, Yulia Navalnaya, aquesta substància provoca “paràlisi, atur respiratori i una mort dolorosa”. Afegeix que “científics de cinc països europeus han conclòs que el meu marit va ser enverinat amb epibatidina, un dels verins més mortífers de la Terra”.
La confirmació científica reforça la hipòtesi que Rússia va tenir els mitjans, el motiu i l'oportunitat de cometre l'atemptat. En paraules de la ministra britànica d'Exteriors, Yvette Cooper, “només el Govern rus va tenir els mitjans, el motiu i l'oportunitat d'usar aquesta toxina letal contra Aleksei Navalni durant el seu empresonament a Rússia. Avui, al costat de la seva vídua, el Regne Unit llança llum sobre el bàrbar complot del Kremlin per a silenciar la seva veu”.
L'entorn de la presó àrtica
Navalni estava empresonat en la colònia correccional FKU IK-3, situada en el municipi de Jarp, dins del districte autònom de Yamalia-Nenetsia, en el cercle polar Àrtic. La presó, sobrenomenada pels seus col·laboradors com a “Llop polar”, es caracteritza pel seu aïllament extrem, el seu rigorós sistema de seguretat i condicions dures de detenció. Iván Zhdánov, col·laborador de l'opositor en l'exili, assenyala que “és una de les presons més llunyanes de la civilització de tota Rússia”.
La combinació d'aïllament i control ferri evidencia que l'administració d'una toxina letal dins d'aquesta instal·lació hauria requerit planificació i recursos estatals, la qual cosa enforteix l'acusació contra el Kremlin.
Una trajectòria marcada per la persecució
Aleksei Navalni, graduat en Dret per la Universitat Estatal de Moscou i amb postgrau en Finances i Valors, es converteix en referent de l'oposició russa després de fundar el Projecte Anticorrupció i denunciar sistemàticament la corrupció dins del govern. El seu activisme polític li ha valgut múltiples arrestos, judicis políticament motivats i un enverinament previ amb Novichok en 2020.
En un vídeo difós abans del seu empresonament, Navalni denunciava als responsables: “Hola. Sé qui van voler matar-me. Sé on viuen. Sé on treballen. Conec els seus noms reals. Conec els seus noms falsos. Tinc les seves fotografies”, detallant la implicació de l'FSB i del Kremlin en intents d'assassinat.
Repercussions internacionals i exigència de responsabilitats
Els cinc governs europeus emfatitzen que la troballa de epibatidina constitueix una violació de la Convenció sobre Armes Químiques i la Convenció sobre Armes Biològiques. Els ministres d'Exteriors asseguren que “nosaltres i els nostres socis ens assegurarem que s'activen totes les vies a la nostra disposició perquè Rússia rendeixi comptes”.
Yulia Navalnaya també reclama justícia: “Vladímir Putin és un assassí i ha de rendir comptes per tots els seus crims”. La revelació d'aquesta toxina subratlla la necessitat d'exigir responsabilitats per violacions greus del dret internacional i reafirma la figura de Navalni com a símbol de resistència enfront de la repressió del règim rus.
Epíleg: la veritat científica després de l'enverinament
La troballa de epibatidina marca un precedent en la recerca de crims polítics d'alt impacte i confirma que la mort de Navalni no va ser un accident, sinó el resultat d'un atac planificat amb una arma química no produïda de manera natural a Rússia. Aquesta confirmació científica es converteix en un argument clau per a pressionar al Kremlin i reforçar la vigilància internacional sobre la utilització d'armes químiques en actes de repressió política.
Escriu el teu comentari