Espanya envia la fragata ‘Cristóbal Colón’ a Xipre acompanyant a un portaavions francès per protegir a l'OTAN

Espanya reforçarà la seva presència militar al Mediterrani oriental amb el desplegament de la fragata ‘Cristóbal Colón’, que es dirigirà cap a Xipre juntament amb el portaavions francès ‘Charles de Gaulle’ i diversos vaixells de l’Armada grega en el marc d’un dispositiu europeu davant l’augment de la tensió a l’Orient Mitjà.

El Ministeri de Defensa ha confirmat que la fragata espanyola es va incorporar el 3 de març al grup naval francès mentre aquest es trobava al mar Bàltic realitzant tasques d’escolta i entrenament. Després d’aquesta fase, l’agrupació naval ha posat rumb al Mediterrani amb l’objectiu d’arribar a Xipre cap al 10 de març.

Abans d’arribar al seu destí, el vaixell de proveïment ‘Cantabria’ sortirà breument a la mar per subministrar combustible i suport logístic al grup naval durant el seu pas pel golf de Cadis.

La ‘Cristóbal Colón’, considerada la fragata més avançada de l’Armada espanyola, tindrà com a missió principal proporcionar protecció i defensa aèria al grup naval al Mediterrani. Amb això reforçarà les capacitats de la bateria Patriot desplegada per Espanya a Turquia dins de les missions de defensa d’aliats.

A més, el vaixell estarà preparat per participar en possibles operacions d’evacuació de civils afectats per l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà.

Des del Ministeri de Defensa destaquen que aquest desplegament reafirma el compromís d’Espanya amb la seguretat de la Unió Europea i la protecció de la seva frontera oriental. Segons va explicar la ministra Margarita Robles a TVE, la fragata espanyola ja estava integrada al grup naval al Bàltic quan França va decidir traslladar la missió cap a Xipre, una decisió amb la qual Espanya es va mostrar d’acord.

Desplegament europeu davant la tensió amb l’Iran

Espanya se suma així al reforç militar europeu al Mediterrani oriental. El Regne Unit ja havia augmentat la seva presència a la zona després d’haver de repel·lir missions iranianes que podrien haver impactat en les seves bases a Xipre, Acrotiri i Dekelia.

França lidera el desplegament amb el portaavions ‘Charles de Gaulle’, al voltant del qual s’ha format un grup naval amb vaixells francesos, grecs i la fragata espanyola.

En les últimes setmanes, diversos líders europeus han advertit sobre la amenaça que representa l’Iran, tot i que s’han desmarcat dels atacs duts a terme pels Estats Units i Israel. Dirigents com Emmanuel Macron, Keir Starmer o Friedrich Merz han reconegut que el règim dels aiatol·làs és un risc, però han insistit que només actuaran militarment si els seus territoris o bases són atacats.

Creuament de declaracions amb els Estats Units

El desplegament coincideix amb un moment de tensió diplomàtica entre Espanya i els Estats Units sobre la cooperació militar.

El conflicte es va originar quan l’expresident nord-americà Donald Trump va amenaçar Espanya després que el govern de Pedro Sánchez rebutgés autoritzar l’ús de les bases de Rota i Morón per a una operació contra l’Iran.

“Podríem utilitzar les seves bases si volguéssim. Ningú ens dirà que no les utilitzem”, va afirmar Trump, que fins i tot va advertir que estava disposat a “tallar tot el comerç amb Espanya”.

Pedro Sánchez va respondre amb contundència: “No serem còmplices d’alguna cosa que és dolenta per al món per por a represàlies de ningú”, defensant la sobirania d’Espanya i el seu rebuig a participar en accions militars dels Estats Units a l’Orient Mitjà.

Segons el Govern, la participació espanyola en el desplegament cap a Xipre respon a una operació de cooperació i defensa entre aliats europeus, orientada a protegir la seguretat regional i preparar possibles operacions humanitàries si el conflicte s’intensifica.