Escalada a Orient Mitjà: atacs a Ormuz, Beirut i noves represàlies entre l'Iran, els EUA i Israel

La guerra entre els Estats Units, Israel i l'Iran e ntraen una nova fase d'escalada després d'onze dies de combats que ja s'estenen per diversos països d'Orient Mitjà. Durant les últimes hores s'han registrat nous ataquis iranians contra Israel i bases estatunidenques a l'Iraq, operacions militars en l'estret d'Ormuz, bombardejos a Beirut i atacs amb drons en diferents països del Golf, la qual cosa incrementa el temor a un conflicte regional de major abast.

L'Exèrcit estatunidenc ha anunciat la destrucció de 16 embarcacions iranianes destinades a col·locar mines en l'estret d'Ormuz, una de les rutes marítimes més estratègiques per al transport mundial de petroli. Washington considera que l'operació pretén evitar un possible bloqueig del trànsit energètic, mentre el president estatunidenc Donald Trump ha advertit que respondrà amb nous atacs si l'Iran intenta interrompre el pas del cru per aquesta via.

Ormuz es consolida com el punt crític del conflicte

L'estret d'Ormuz, por on circula aproximadament el 20% del petroli mundial, s'ha convertit en un dels focus principals de tensió. En les últimes hores s'han registrat atacs contra diversos vaixells mercants i el trànsit marítim en la zona s'ha reduït de manera notable.

L'agència britànica de seguretat marítima UKMTO ha confirmat diversos incidents contra vaixells de càrrega i vaixells comercials, alguns aconseguits per projectils prop de les costes d'Oman i Unió dels Emirats Àrabs. En un dels atacs, un vaixell de càrrega va sofrir un incendi a bord després de ser impactat per un projectil, la qual cosa va obligar a iniciar l'evacuació parcial de la tripulació.

Des de l'inici de la guerra, el passat 28 de febrer, s'han comptabilitzat almenys 14 incidents relacionats amb atacs o explosions contra vaixells al golf Pèrsic i el golf d'Oman, segons registres de seguretat marítima internacional.

L'amenaça d'un eventual bloqueig d'Ormuz ha provocat una forta volatilitat en els mercats energètics. El barril de Brent ronda els 88 dòlars, mentre que el cru West Texas supera els 84 dòlars, després que al començament de setmana el petroli arribés a fregar els 120 dòlars per barril davant el temor a una interrupció del subministrament.

Nous atacs a Israel, l'Iraq i el Golf

l'Iran ha llançat una nova onada de míssils contra Israel i objectius vinculats als Estats Units a l'Iraq, segons ha anunciat la Guàrdia Revolucionària iraniana. L'Exèrcit israelià ha confirmat el llançament de projectils i l'activació dels seus sistemes de defensa aèria, mentre els serveis d'emergència han atès a diverses persones amb ferides lleus o crisis d'ansietat durant els atacs.

En paral·lel, milícies proiraníes van atacar amb drons una instal·lació logística utilitzada per diplomàtics estatunidencs prop de l'aeroport de Bagdad, encara que la majoria dels aparells van ser interceptats abans de causar danys.

L'escalada també ha aconseguit diversos països del Golf. Unió dels Emirats Àrabs va registrar l'impacte de dos drons prop de l'aeroport de Dubái, on almenys quatre persones van resultar ferides, mentre que Bahrain ha informat de diverses explosions després de activar les alarmes antiaèries.

Israel intensifica els bombardejos a Líban

El conflicte també s'ha estès al Líban. En les últimes hores, un atac aeri israelià va aconseguir un edifici residencial a Beirut, en el barri de Aisha Bakkar. L'ofensiva forma part de la campanya israeliana contra posicions vinculades a l'Iran i al grup xiïta Hizbulah, que en els últims dies ha incrementat els seus atacs contra territori israelià amb drons, coets i artilleria.

Les autoritats libaneses asseguren que l'ofensiva israeliana en els suburbis de la capital ha deixat centenars de víctimes i centenars de milers de desplaçats, la qual cosa agreuja la situació humanitària al país.

La implicació directa de Hizbulah ha elevat el risc que la guerra es transformi en un conflicte regional de major escala, amb fronts actius a Israel, Líban, l'Iraq i diversos països del Golf.

Impacte econòmic i reacció internacional

La guerra també comença a tenir conseqüències econòmiques significatives. La Comissió Europea calcula que l'augment del preu de l'energia ja ha costat al voltant de 3.000 milions d'euros addicionals a la Unió Europea des de l'inici del conflicte.

Davant el risc de noves pujades del petroli, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) estudia alliberar una quantitat rècord de cru de les seves reserves estratègiques per a estabilitzar els mercats.

En el pla diplomàtic, diversos països han intensificat els contactes per a intentar frenar l'escalada. l'Iran ha assegurat que la Xina, Rússia i França han iniciat converses amb Teheran sobre un possible alto-el-foc, mentre Moscou ha demanat una desescalada immediata.

En paral·lel, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reiterat davant el Parlament Europeu que el compromís de la Unió Europea amb el dret internacional i els principis de la Carta de Nacions Unides continua sent ferma, enmig del creixent debat polític sobre la resposta internacional al conflicte.

Un conflicte amb abast regional

Després d'onze dies d'enfrontaments, la guerra ja afecta a Israel, l'Iran, l'Iraq, Líban i diversos països del Golf, amb atacs creuats, incidents marítims i amenaces sobre infraestructures energètiques clau.

L'evolució de la situació en l'estret d'Ormuz, el paper de les milícies regionals i la reacció de les potències internacionals seran factors determinants per a definir si el conflicte es manté limitat o deriva en una guerra regional de major abast amb impacte directe en l'economia global.