L'Equador desplega 35.000 policies i militars per a combatre el crim amb suport dels EUA

l'Equador ha desplegat a uns 35.000 policies i militars per a combatre el crim organitzat, amb el suport dels Estats Units, en un esforç per frenar la violència que ha assotat al país. Les operacions nocturnes, que es desenvoluparan durant 15 dies, inclouen tocs de queda en quatre províncies clau vinculades al narcotràfic, després d'un 2025 marcat per un rècord d'homicidis.

A partir d'aquest diumenge les forces de seguretat de l'Equador començaran un operatiu de control i atac contra grups criminals. El toc de queda s'estendrà fins a les 5.00 de l'endemà (10.00 GMT), durant el qual es duran a terme operatius amb l'objectiu d'afeblir les economies i la logística de les organitzacions delictives. El general Pablo Dávila, comandant de la Policia, va detallar que l'operatiu inclourà l'ús de drons i helicòpters, amb la participació d'unitats especialitzades i investigativas de la Policia.

El toc de queda afectarà les províncies de Guayas, Els Rius, L'Or i Santo Domingo dels Tsáchilas, regions que concentren alts índexs de violència i són claus en les rutes del narcotràfic. Les autoritats han establert punts de control en aquestes zones per a verificar la circulació de persones durant les hores restringides. Aquells que no puguin justificar la seva sortida s'enfronten a penes d'entre un i tres anys de presó.

La decisió de desplegar a les forces de seguretat de manera massiva es produeix després d'un 2025 extremadament violent, en el qual l'Equador va tancar l'any amb 9.235 assassinats, el nombre més alt d'homicidis en la història del país. Aquest augment de la violència ha estat atribuït en gran part a l'expansió de les organitzacions criminals vinculades al narcotràfic, que operen en diverses zones del país i que han desbordat a les autoritats locals.

El president Daniel Noboa havia declarat en 2024 una "guerra" contra el narcotràfic, i aquest desplegament de forces de seguretat representa una nova fase en aquesta lluita. Malgrat els esforços interns, el govern ha recorregut a la cooperació internacional, en particular amb els Estats Units, per a fer front a les organitzacions narcoterroristas. En els últims dies, les forces militars de tots dos països han realitzat operacions conjuntes, inclosa la destrucció d'un campament d'entrenament dels dissidents de les FARC, un grup que opera a la frontera.

La mesura ha generat una gran expectativa al país, ja que la violència als carrers i l'augment dels homicidis han afectat la vida quotidiana dels ciutadans, especialment en les zones més colpejades pel crim organitzat. No obstant això, la implementació de tocs de queda i restriccions a la llibertat de circulació ha estat criticada per alguns sectors que consideren que aquestes mesures són una resposta insuficient i podrien generar tensions socials addicionals.

A més, la restricció per a la premsa de cobrir les activitats policials i militars ha generat preocupacions sobre la transparència de les operacions i la possible violació de drets fonamentals. La falta d'accés a informació sobre el desenvolupament dels operatius podria alimentar la desconfiança en el procés.

L'operatiu de 15 dies marcarà una fase crucial en els esforços de l'Equador per combatre la violència i el crim organitzat. La cooperació amb els Estats Units i l'ús de tecnologies avançades com a drons i helicòpters podrien augmentar l'efectivitat de les accions, però l'èxit de l'operació dependrà en gran manera de la capacitat de les autoritats per a mantenir el control a llarg termini. La situació també podria influir en les futures relacions amb la comunitat internacional, que segueix de prop els avanços en la lluita contra el narcotràfic i la violència a Amèrica Llatina.