Trump posposa deu dies més l'ultimàtum a l'Iran mentre amenaça d'un atac sense pietat

En un nou i sorprenent gir de guió, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit atorgar una pròrroga de deu dies a la seva amenaça de bombardeig massiu contra les infraestructures energètiques de l'Iran. El nou termini expira el pròxim 6 d'abril, un marge de temps que el líder republicà justifica pel supòsit bon avanç d'unes negociacions que, no obstant això, el règim dels aiatol·làs qualifica de "contradictòries".

Aquesta decisió arriba a penes unes hores abans que vencés l'ultimàtum original, que exigia la reobertura total de l'estret d'Ormuz, una artèria vital per la qual circula el 20% del petroli mundial i la paràlisi del qual amenaça amb un col·lapse energètic global.

Diplomàcia real o estratègia de pressió?

A través de la seva plataforma Truth Social, Trump ha assegurat que aquest ajornament respon a una petició directa del govern iranià. Segons la Casa Blanca, Teheran estaria "suplicant" un acord de pau, recolzant aquesta afirmació amb gestos de distensió com la recent autorització de pas per a una desena de petroliers.

No obstant això, el to de Washington continua sent incendiari. Mentre parla de diàleg, Trump adverteix que, si no s'arriba a un pacte abans de la nova data límit, els atacs seran "sense pietat". A més, el president ha deixat caure una possibilitat que ha encès totes les alarmes internacionals: la intenció de prendre el control directe sobre el cru iranià, seguint un model d'intervenció similar al plantejat anteriorment a Veneçuela.

El Pentàgon i el "cop final": Incursió terrestre a la vista?

Malgrat el discurs conciliador de la Casa Blanca, els moviments en el Pentàgon suggereixen un escenari molt més bèl·lic. Segons revelacions del mitjà Axios, els comandaments militars estatunidencs estarien dissenyant un "cop final" que no es limitaria a bombardejos aeris.

Diversos congressistes nord-americans apunten al fet que es prepara una incursió terrestre amb un objectiu estratègic: controlar la costa iraniana enfront de l'estret d'Ormuz per a garantir la navegació internacional per la força. Davant aquesta amenaça, l'Iran ha respost amb una mobilització massiva de fins a un milió d'efectius per a protegir les seves illes estratègiques i la seva sobirania territorial.

La solitud dels EUA i el paper dels intermediaris

En el pla diplomàtic, la tensió també afecta a les aliances tradicionals. Trump ha carregat durament contra l'OTAN, acusant els aliats europeus de "posar de perfil" en el conflicte. "Els Estats Units no necessita res de l'OTAN", va sentenciar el mandatari, aprofundint la bretxa transatlàntica.

Per part seva, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchí, manté una postura de cautela. Encara que nega que existeixin negociacions directes, confirma que el Pakistan està actuant com a pont diplomàtic. Teheran estaria analitzant actualment una proposta de 15 punts enviada per Washington per a posar fi a les hostilitats, un document que podria ser l'última oportunitat abans que les armes prenguin la paraula de manera definitiva.