Espanya, Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal insten la CE a imposar un impost a les energètiques per la guerra

La pressió sobre els preus de l'energia i l'impacte directe del conflicte a Pròxim Orient han portat a Espanya, Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal a presentar una proposta conjunta davant la Comissió Europea. La mesura pretén que els beneficis extraordinaris de les companyies energètiques es converteixin en un instrument de solidaritat temporal, destinat a protegir als consumidors i assegurar que la crisi no recaigui únicament sobre els pressupostos públics ni sobre les llars europees

Coordinació entre cinc països

El vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa d'Espanya, Carlos Cuerpo, ha liderat aquesta iniciativa al costat dels seus homòlegs Markus Marterbauer, Joaquim Miranda Sarmento, Lars Klingbeil i Giancarlo Giorgetti. Segons Cos, “preguntem a la Comissió Europea explorar un instrument de solidaritat temporal perquè les empreses energètiques contribueixin amb els beneficis extraordinaris obtinguts durant la guerra i alleugin la càrrega sobre els consumidors i contribuents”. La carta reflecteix la intenció d'aquests governs d'actuar de manera coordinada i mantenir l'estabilitat econòmica en un context d'alta volatilitat del mercat energètic.

Context legal i precedents

Els ministres recorden que un mecanisme similar es va aplicar en 2022 mitjançant la contribució solidària temporal establerta pel Reglament (UE) 2022/1854, destinat a respondre als alts preus de l'energia. L'experiència prèvia proporciona un marc legal i evidència que aquest tipus d'instruments pot aplicar ràpidament per a protegir als ciutadans sense sobrecarregar les arques públiques. “En la reunió de l'Eurogrup del 27 de març de 2026 vam defensar i donem suport a mesures per a gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques”, expliquen en la carta.

Impacte en consumidors i economia

L'objectiu de la iniciativa és que el cost de la crisi energètica no recaigui exclusivament sobre les llars i les empreses. La proposta busca que les companyies que s'han beneficiat de manera extraordinària durant la guerra comparteixin part dels seus guanys, mitigant la pressió sobre la inflació i evitant que els pressupostos públics es vegin compromesos. La mesura també persegueix oferir un missatge clar de justícia econòmica, transmetent als ciutadans que els governs europeus actuen de manera solidària enfront de la situació internacional.

Unitat europea davant la crisi

Més enllà dels aspectes financers, la carta emfatitza la necessitat d'enviar un senyal polític d'unitat. Segons els ministres, un instrument de contribució conjunta a nivell europeu demostra que els Estats membres poden coordinar i respondre de manera efectiva a les conseqüències de conflictes externs. “Una solució europea d'aquest tipus servirà de senyal per als ciutadans dels nostres Estats membres i per a l'economia en general, demostrant unitat i capacitat d'actuació”, subratllen.

Perspectives i pròxims passos

La Comissió Europea ha rebut la proposta amb la indicació d'abordar-la amb rapidesa, en línia amb la urgència derivada de la situació energètica actual. Els cinc ministres confien que l'instrument pugui implementar de manera eficient i en coordinació amb les mesures nacionals existents, mantenint un equilibri entre solidaritat i competitivitat empresarial dins del mercat europeu.