Eleccions al Perú: Keiko Fujimori lidera una primera volta marcada pel caos i l'ombra del frau

El Perú torna a enfrontar al laberint polític en una de les cites electorals més convulses de la seva història recent. Amb el país sumit en un escenari de fragmentació extrema i agitació política, la jornada d'aquest diumenge no ha pogut tancar segons el que es preveu. El Jurat Nacional d'Eleccions (JNE) ha pres la decisió inèdita de reobrir les urnes aquest dilluns en 13 centres de votació que no van poder operar per una insòlita falta de paperetes i material bàsic.

Amb el 40% de l'escrutini avançat, la dreta es perfila com la gran guanyadora d'aquesta primera volta, deixant, de moment, als sectors progressistes anés de la carrera final pel Palau de Pizarro.

Keiko Fujimori: l'hereva que busca la seva oportunitat definitiva

Per quarta vegada consecutiva, Keiko Fujimori, líder de Força Popular i filla de l'expresident Alberto Fujimori, se situa en l'avantsala de la presidència. Amb un 17,16% dels sufragis, la candidata ha celebrat els resultats provisionals amb un missatge polaritzador, assenyalant que l'objectiu principal s'ha complert: desplaçar a l'esquerra de la segona volta.

No obstant això, el camí no serà senzill. Tot apunta al fet que Fujimori haurà de mesurar el pròxim 7 de juny en un "duel de dretes" contra l'empresari i exalcalde de Lima, Rafael López Aliaga. El candidat ultraconservador, que suma un 16,7% dels vots, representa la facció més dura de l'espectre polític peruà.

Una jornada entelada pel desordre i les denúncies

La logística electoral ha estat el gran detonant de la tensió. L'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) ha culpat directament a l'empresa de transport contractada pel retard de fins a cinc hores en el lliurament del material. Aquesta fallada va deixar a més de 63.300 electors sense poder votar diumenge, obligant a estendre el procés fins avui.

Davant aquest buit, Rafael López Aliaga no ha trigat a denunciar un presumpte frau electoral. El candidat ha sol·licitat la detenció immediata del cap de la ONPE, al·legant que la falta de taules es va concentrar en zones on la seva formació és majoritària. No obstant això, organismes internacionals com la Unió Europea i l'OEA han mantingut la calma, informant que, més enllà dels problemes tècnics, no s'han detectat irregularitats sistèmiques.

Un país que busca el seu novè president en deu anys

Qui finalment aconsegueixi imposar en la segona volta heretarà un país exhaust. El Perú ha tingut vuit presidents en menys de deu anys, una xifra que il·lustra la profunda crisi de les institucions i la dificultat per a consolidar projectes a llarg termini.

Darrere de Fujimori i López Aliaga, els resultats provisionals situen a:

• Jorge Nieto (Partit del Bon Govern) amb un 13,98%.
• Candidats populistes com Ricardo Belmont i figures de l'espectacle com Carlos Álvarez, que reflecteixen el descontentament d'una ciutadania que cerca alternatives fos de la política tradicional.

Encara queda per comptabilitzar el vot rural i el dels més d'1,2 milions de peruans a l'estranger, sectors que històricament han donat bolcades inesperades a les projeccions inicials.