Entrevista a Giulio De Nardo (organista): “L'ús d'òrgans venecians ha permès retornar la llum a aquestes meravelloses pàgines vivaldianes”

L’organista i clavecinista italià Giulio De Nardo és el fundador i director del conjunt Sestier Armonico, una formació amb base a Basilea dedicada a l’estudi i la interpretació de música antiga amb instruments d’època. L’any 2021, el grup va enregistrar el projecte Bach in Venice, publicat el 2023 per Divox Antiqua, que combinava peces per a clavicèmbal de Johann Sebastian Bach amb obres orquestrals d’Antonio Vivaldi i Alessandro Marcello.

El següent treball discogràfic de Sestier Armonico, titulat Antonio Vivaldi: Il Suono Ritrovato, ha estat enregistrat amb el seu propi segell discogràfic, inAures, fundat a Suïssa per De Nardo juntament amb la clavecinista espanyola Inés Moreno Uncilla. El projecte està basat en una investigació iniciada el 2018 entorn dels orgues de l’antiga església de l’Ospedale della Pietà de Venècia en temps de Vivaldi, els fruits de la qual han donat lloc al disc publicat aquest mateix any.

Com neix aquest projecte basat en destacar la presència de l’orgue en l’obra de Vivaldi?

Il Suono Ritrovato neix amb el propòsit de restituir el color venecià original del segle XVIII a certes composicions d’Antonio Vivaldi que contemplen la presència de l’orgue com a instrument obligat. Aquest projecte sorgeix arran d’una investigació portada a terme en el marc de la meva tesi de màster a la Schola Cantorum Basiliensis, centrada en els orgues que Antonio Vivaldi tenia a la seva disposició durant els seus anys al servei de l’Ospedale della Pietà. El propòsit d’aquest estudi va ser identificar quins podien considerar-se els instruments més idonis per interpretar aquelles obres vivaldianes que contemplen l’ús de l’orgue com a instrument obligat.

Tot i que actualment encara es conserven nombrosos orgues venecians del segle XVIII en excel·lent estat, els instruments originals de l’antiga església de l’Ospedale della Pietà a Venècia s’han perdut irremeiablement. L’església actual va ser edificada a partir de 1745 (és a dir, després de la mort de Vivaldi: 1741) i conserva fins avui un orgue construït per Pietro Nachini.

Els instruments que van estar al servei de Vivaldi en el marc d’aquesta cèlebre institució veneciana estan escassament documentats; tanmateix, una anàlisi minuciosa de les fonts relatives als Ospedali, conservades a l’Arxiu de l’Estat de Venècia, permet afirmar que l’antiga església —adjacent a l’hospital i amb unes dimensions aproximades de vint metres de profunditat per deu d’amplada— albergava dos orgues: un de més antic, anomenat “del cor”, d’autor desconegut però amb tota probabilitat d’origen venecià, i un altre construït el 1735 per Giacinto Pescetti. Així mateix, existia un tercer instrument, un petit orgue (organetto), ubicat a l’interior de l’Ospedale.

Es pot afirmar amb certesa que Giacinto Pescetti exercia, almenys des de 1708, com a orguener de referència per a l’Ospedale della Pietà durant l’època de Vivaldi.

Encara que els orgues originals de l’antiga església de la Pietà no han arribat fins a nosaltres, afortunadament es conserva un exemplar gairebé completament original de Giacinto Pescetti, actualment ubicat a l’església de San Giacomo de Polcenigo (Pordenone, Itàlia). Potser per motius de practicitat, en temps moderns s’ha preferit sempre l’ús dels anomenats orgues positius o d’instruments filològicament inadequats, ja que eren desconeguts per a l’oïda del Prete Rosso. L’objectiu d’aquesta gravació és, per tant, oferir la interpretació d’aquestes obres utilitzant dos orgues venecians originals del segle XVIII, un dels quals va ser construït precisament pel mateix Giacinto Pescetti.

Quin criteri heu utilitzat per seleccionar les peces que apareixen al disc?

Hi ha diverses composicions de Vivaldi que inclouen la presència de l’orgue, i certament no es limiten a les que hem enregistrat en aquest disc.

A Il Suono Ritrovato, la intenció no era oferir una gravació completa de totes aquestes obres, sinó més aviat presentar una idea clara del gran potencial que permet l’ús d’aquests orgues.

A més, cal assenyalar que alguns concerts ens han arribat, malauradament, incomplets. Vaig preferir excloure aquestes obres perquè la seva interpretació hauria requerit la reconstrucció de les parts absents, que, per més fonamentada que fos, no hauria estat a l’altura del geni de Vivaldi.

Per a aquesta gravació, per tant, vaig triar les composicions completes que vaig considerar més significatives per al projecte.

Vostè com a teclista, com jutja l’ús que fa Vivaldi de l’orgue en les poques obres on l’inclou?

Sabem que Vivaldi, especialment en el context de l’Ospedale della Pietà, va tenir accés a una extraordinària varietat d’instruments musicals. Va compondre no només per a veus i per a instruments àmpliament difosos, com les cordes, l’oboè, el fagot, les flautes o el llaüt, sinó també per a instruments molt menys comuns, com el chalumeau —que utilitza, entre altres obres, a la sonata que hem enregistrat—, la viola d’amore i el curiós violino in tromba marina, només per citar-ne alguns.

La riquesa tímbrica al seu abast es fa patent, per exemple, a l’oratori Juditha triumphans, on Vivaldi empra gairebé tots els instruments disponibles dins la Pietà.

Tot això evidencia el profund interès de Vivaldi per l’experimentació sonora i l’exploració de diferents combinacions tímbricques, especialment en l’entorn tan musicalment estimulant de l’Ospedale. Per això, estic convençut que l’orgue venecià del segle XVIII també va representar per a ell una font d’inspiració i curiositat.

Encara que, com escriu el professor Michael Talbot en el text inclòs en el llibret de Il Suono Ritrovato, “la seva relació amb els instruments de teclat va romandre majorment en l'ombra”, Vivaldi no va quedar indiferent davant els registres característics de l'escola organística veneciana del segle XVIII ni davant les seves acolorides combinacions, i va saber aprofitar aquesta oportunitat per a ampliar encara més la seva ja vasta “paleta sonora”.

Hi ha certes opinions especialitzades que han restat valor a l'obra de Vivaldi. Quina influència considera que té en la música posterior? Pensa que va tenir importància en l'evolució de la música instrumental?

Personalment, considero que cal incloure Vivaldi entre els genis de la història de la música. Malauradament, encara avui hi ha qui menysprea Vivaldi i la seva música amb certa freqüència. En aquests casos, sempre m’agrada recordar que, si la música de Vivaldi hagués estat mediocre, certament no hauria despertat l’interès de grans compositors com, per citar-ne un, el gran Johann Sebastian Bach, qui va transcriure per a teclat molts dels seus concerts, apropiant-se del llenguatge del concert italià. Vivaldi és, sens dubte, un dels pilars fonamentals en la història de la música. Va ser un dels pocs que realment va experimentar i va compondre per a una àmplia gamma de colors sonors, utilitzant, per exemple, tots els instruments (i veus) que tenia a la seva disposició a la Pietà.

A més, Vivaldi va contribuir decisivament al desenvolupament del repertori per a violí —i no només—, portant aquest instrument fins als límits virtuosos de la seva època. També va ajudar a desenvolupar la idea de la cadència, que va passar de ser un simple moment de virtuosisme lliure a convertir-se en un element estructural i narratiu dins de la música concertant per a violí.

Per tant, diria que Vivaldi va tenir un paper fonamental en l’evolució de la música instrumental.

L’únic fragment vocal del disc és una ària pertanyent a l’oratori Juditha Triumphans de 1716. Què els ha portat a triar aquesta peça en concret?

Un dels objectius de Il Suono Ritrovato era oferir a l’oient la possibilitat d’escoltar aquests orgues originals integrats en diverses formacions. Per això, a més de les peces instrumentals, vaig decidir incloure una ària que comptés precisament amb la presència d’una cantant.

Tot i que la veu no és la protagonista d’aquesta producció discogràfica, vaig considerar important permetre que el públic pogués apreciar la gran capacitat d’aquests orgues per fusionar-se també amb les veus.

Per tant, vaig triar una de les àries més emblemàtiques de Vivaldi, que inclou l’òrgan obligat al costat de la contralt i l’oboè.

Han utilitzat per a l’enregistrament dos orgues venecians de l’època de Vivaldi. Parli’ns d’aquests instruments.

Els orgues del set-cents venecià ofereixen una rica i acolorida paleta tímbrica, que els converteix en un model únic dins de la història dels instruments de teclat. L’orgueneria veneciana del segle XVIII és fruit d’una refinada tradició artesanal local. Incloïa el treball amb les fustes procedents de les valls dolomítiques per a la construcció dels secrets, teclats i tubs de fusta; la forja del ferro per a la mecànica de transmissió; la fosa i l’abocament d’estany i plom per als tubs metàl·lics; fins i tot l’adobat de pells per a les manxes.

Per als qui no coneixen de prop aquest tipus d’instrument, permeteu-me precisar que l’òrgan venecià del segle XVIII ofereix una notable varietat de registres, capaços de generar combinacions tímbricament fascinants. A més dels registres més coneguts de la família del Principale (l’anomenat Ripieno, organitzat en fileres separades segons la tradició veneciana), hi trobem el Flauto in ottava (VIII) i el Flauto in duodecima (XII), així com colors més característics com la Voce Umana i la Cornetta.

Aquests instruments també compten amb una mecànica extremadament sensible, que permet a l’organista una àmplia gamma d’articulacions.

L’ús dels dos orgues venecians originals del segle XVIII que hem emprat en aquest enregistrament ha permès retornar la llum a aquestes meravelloses pàgines vivaldianes. Així com, després de la restauració d’una obra pictòrica antiga, en sorgeixen de nou els colors vius originals, també en aquest cas han emergit imatges sonores lluminoses, comparables als quadres vibrants dels grans mestres venecians com Piazzetta, Tiepolo, Canaletto, Guardi, Ricci, Carlevarijs, Diziani i Marieschi.

En el disc han intervingut gairebé vint intèrprets. És aquesta la formació fixa de Sestier Armonico?

Sestier Armonico neix com un ensemble de formació variable, segons les produccions i el repertori que abordem. Tot i això, generalment es manté una estructura fixa pel que fa a les parts principals: a més del clavicèmbal (o de l’òrgan, com en aquest projecte), s’inclouen el primer i segon violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

És el primer treball publicat pel seu propi segell discogràfic, inAures. Què implica tenir un segell propi per gravar?

Vaig crear inAures al costat de la clavecinista Inés Moreno amb el desig de poder seguir cada producció fins al més mínim detall. No només pel que fa a l’aspecte sonor, sinó també amb plena llibertat sobre tots els continguts del llibret, el disseny gràfic i l’elecció dels materials. Naturalment, tot això ha requerit una enorme quantitat de feina, que hem dut a terme en el nostre temps lliure. Tots dos som, abans que res, músics i —afortunadament— tenim els nostres propis compromisos professionals. He d’admetre, però, que un cop vam tenir el disc acabat a les nostres mans, la satisfacció va ser enorme… va ser com veure fet realitat un somni!

Estan oberts a enregistrar projectes d’altres conjunts i solistes? Quins criteris utilitzen per seleccionar el catàleg de inAures?

Tant l’Inés Moreno com jo som, abans que res, músics, i desitgem continuar sent-ho. El compromís que suposaria gestionar un segell discogràfic obert també a altres grups o solistes podria esdevenir tan exigent que ens obligaria a sacrificar el temps que dediquem a la música. Personalment, la meva passió per la música i per l’acte mateix d’interpretar és tan profunda que no desitjo en absolut convertir-me en productor discogràfic. Dit això, mai no es pot dir “mai”: en el futur, inAures podria créixer i, en aquest cas, no es descarta la possibilitat d’obrir-nos a nous projectes i a altres artistes.

Per acabar, quins projectes té per a Sestier Armonico a curt i mitjà termini? Potser una nova gravació?

De moment no tinc previst organitzar una nova gravació en un futur immediat, tot i que no falten les idees. Crec fermament que, especialment quan es tracta d’enregistraments discogràfics, és fonamental fer abans una feina important d’investigació i estudi musicològic. Aquest és també, de fet, un dels principis fonamentals de inAures: no aspirem a la quantitat, sinó que preferim prendre’ns el temps necessari per cuidar cada projecte en tots els seus detalls.

Pel que fa a Sestier Armonico, estic preparant alguns nous programes de concert, i el meu desig en aquest moment és consolidar la nostra activitat concertística per tal de poder compartir amb el públic, al màxim, el nostre estudi i la nostra passió per la música.