La Generalitat i L’Hospitalet acorden impulsar grans projectes en salut, educació i seguretat en una bilateral històrica

El Govern de la Generalitat i l'Ajuntament de L'Hospitalet han celebrat aquest dilluns una Comissió Bilateral que ha culminat amb diversos acords estratègics per a la ciutat. L'alcalde David Quirós i el conseller la Presidència, Albert Dalmau, han destacat l'impuls conjunt d'un “acord històric” que pretén millorar la qualitat de vida dels més de 280.000 veïns del municipi.

En el 2026 s'iniciaran les obres del soterrament de la Gran Via

Un dels projectes més rellevants és el soterrament de la Gran Via al seu pas per Bellvitge, amb una inversió total de 144,6 milions d'euros. Aquesta infraestructura permetrà transformar l'entorn urbà i facilitar la connexió entre barris, alhora que generarà nous espais per a equipaments públics i desenvoluparà el clúster Biopol de salut, recerca i innovació. Segons la consellera d'Economia, Alícia Romero, la Generalitat avançarà tot el finançament corresponent al consistori, i l'Ajuntament de L'Hospitalet el compensarà en 2030 mitjançant la cessió de parcel·les municipals per a la construcció de nous equipaments o pisos, segons així ho decideixi la Generalitat.

Es preveu que les obres de la Fase 1 durin des del segon semestre de 2026 fins al primer semestre de 2029. Mentre que les de la Fase 2, que corresponen a la urbanització de la superfície, s'allargaran dos anys i mig, des del segon semestre de 2028 fins al segon semestre de 2030.

La Generalitat, que li correspondria pagar el 19,69% dels costos -pel fet que és propietari d'aquest percentatge de terreny- també assumirà la inversió del consistori, que havia de posar 39,8 milions. L'administració catalana posarà 68,2 milions en aquesta primera fase, a canvi, s'emportarà les parcel·les que es generaran, que el Govern haurà de destinar en un 50% a "actuacions urbanístiques" o "equipaments d'interès públic" com a màxim durant el primer semestre de 2030. 

Els veïns de l'Hospitalet no hauran d'acudir a altres municipis a rebre atenció sanitària

En l'àmbit sanitari, s'ha acordat començar a desplegar una atenció integral a la ciutat, amb l'objectiu que tots els veïns puguin ser atesos dins del mateix municipi, evitant desplaçaments a altres centres. De fet durant la Comissió Bilateral, també en l'àmbit de la salut, s'ha acordat treballar per a "donar resposta a la falta d'assistència mèdica" en els habitants de L'Hospitalet de Llobregat. El municipi està dividit en dues àrees assistencials, la qual cosa obliga gran part de la població a haver de desplaçar fins a Sant Joan Despí per a ser atesos per un especialista. Com a resposta, es vol contemplar la ciutat com "una única Àrea Integral de Salut (AIS)", que tindrà en compte "les necessitats dels equipaments i la reordenació de recursos". Així mateix, s'impulsarà un full de ruta per a millorar l'Hospital General - Creu Vermella, el qual haurà de donar "una resposta integral" a les necessitats del Samontà, la zona amb més densitat de població de la ciutat.
També es crearà una associació del Bioclúster Bellvitge, amb participació de set agents institucionals i acadèmics, per a potenciar el nou mapa sanitari i captar inversions en recerca.

Amb el soterrament de la Granvia, un dels objectius que té el projecte és el de "convertir aquesta zona de L'Hospitalet de Llobregat en un dels pols econòmics del sector de la recerca i innovació més importants del sud d'Europa". A més, es preveu generar un nou corredor verd que fomentarà la connexió urbana entre l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital Sant Joan de Déu, la Universitat de Barcelona (i el futur Hospital Clínic que es desplaçarà fins a la Diagonal), el Institut Català d’Oncologia i el Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Amb l'acceleració del projecte del nou Clínic i les obres de reordenació de la Granvia, es generarà un punt de connexió entre aquests centres mèdics i de recerca que contribuiran, segons les dades de la Generalitat, a generar 50.000 llocs de treball. Aquests facturaran més de 7.000 milions d'euros, la qual cosa aportarà al Producte Interior Brutio (PIB) de Catalunya prop de 4.500 milions (el 1,42% del PIB català).

El BioClúster d'Innovació i Salut serà un ecosistema destinat a la recerca i la medicina que, una vegada estigui en ple rendiment, segons el Govern, contribuirà en la creació de "gairebé 50.000 llocs de treball i que facturarà més de 7.000 milions d'euros", la qual cosa suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d'euros, equivalent al 1,42% del producte interior brut (PIB) anual de Catalunya.
 

La ciutat comptarà amb un Hub Educatiu innovador

Quant a educació, el conveni inclou la posada en marxa del Hub Educatiu Joanot Martorell, en el municipi que preveu transformar l'actual CEIP CEMAC en un institut escola de dues línies i construir un centre d'educació especial de referència. Amb això es preveu cobrir "el dèficit històric de places educatives", com també construir un nou Centre d'educació especial. Es preveu una inversió en tres edificis nous per a cobrir la necessitat urgent de renovar instal·lacions escolars que ja estan "obsoletes" en paraules de l'alcalde de l'Hospitalet.

De fet es farà una prova pilot anomenada 'Zones Educatives', on es buscarà "garantir una millor eficiència educativa" i un seguiment "més rigorós" dels resultats de l'alumnat. A més, totes dues administracions s'han compromès a redactar l'avantprojecte del  
 

Augmentaran els efectius de Mossos a mesura que es vagin sortint de l'escola de formació policial

En matèria de seguretat, la Generalitat ha reafirmat el seu compromís amb l'increment dels efectius de Mossos d'Esquadra, dins del pla global d'arribar als 25.000 agents en 2030. Es preveu reforçar especialment la presència en L'Hospitalet, tenint en compte la seva dimensió metropolitana i les necessitats derivades de la Fira, la L9 i altres infraestructures clau. S'ha abordat també la redimensión d'una futura comissaria.

A més s'enfortiran els dispositius dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana per a "la retirada d'armes en l'espai públic" i "la multirreincidencia", amb un augment de la presència d'agents en la localitat. 

Ampliació de la Fira amb una inversió total de 139 milions d'euros

Finalment, la reunió ha inclòs acords econòmics rellevants com l'impuls a Fira 2000, que contempla una inversió conjunta de 139 milions d'euros fins al 2030, i la conversió de la institució al mig propi. Aquesta operació permetrà executar grans obres com l'Hall 0, el tercer espai firal més gran de Catalunya, després del Camp Nou i la Segrera, per a consolidar L'Hospitalet com a pol d'atracció internacional de congressos i esdeveniments.

Amb aquests acords, Govern i Ajuntament han volgut escenificar una nova etapa de col·laboració institucional que posi l'agenda local en el centre de les polítiques públiques. “Aquest país necessita projectes ambiciosos i col·laboració màxima entre institucions”, ha afirmat el conseller Dalmau. Per part seva, l'alcalde Quirós ha celebrat els avançaments com “la millor manera de commemorar el primer any de mandat”.