David Quirós (L'Hospitalet): “L'habitatge és l'element que vertebra els projectes vitals de les famílies”
A Hospitalet, els carrers parlen d'històries d'esforç, de somnis que s'aixequen cada matí i de veïns que no deixen d'empènyer per un futur millor
En una gran ciutat com l’Hospitalet, la veu d’un lideratge proper es torna essencial per sostenir l’esperança d’una ciutat que no es rendeix. CatalunyaPress s’hi ha acostat per conèixer de prop qui encapçala aquest camí.
David Quirós, actual alcalde de l’Hospitalet, s’asseu amb nosaltres en un moment clau, on cada decisió marca el present i construeix el demà de milers de famílies. La seva història personal, el seu compromís amb la ciutat i la seva visió de futur es converteixen en una conversa que va més enllà de xifres i projectes, tocant les fibres del que realment significa servir, des d’una administració, a la ciutadania.
En aquesta entrevista, volem entendre què inspira David Quirós a seguir endavant cada dia, quines són les seves prioritats per a l’Hospitalet i com imagina aquesta ciutat més justa, verda i propera. Perquè darrere de cada gestió, hi ha una mirada humana que també cal explicar.
Acaba de complir un any com a alcalde. Quin balanç fa d’aquests 365 dies?
La veritat és que molt positiu. Teníem un gran repte, i el primer de tots era organitzar i actualitzar l’Ajuntament pel que fa a l’estructura, el personal directiu i l’organització interna. Vam reduir els àmbits de gestió per donar coherència a la realitat i al projecte de ciutat al qual volem fer front.
És una feina interna que potser no es veu, però que era necessària per poder desenvolupar les polítiques que volíem impulsar, i estic satisfet perquè, un any després, pràcticament tota aquesta part de l’administració interna s’ha tancat.
Després, hem impulsat un projecte de transformació de la ciutat que ens pugui guiar durant els pròxims deu o quinze anys, generant una nova realitat. L’Hospitalet és una ciutat dinàmica i diversa, amb moltes oportunitats, però també amb complexitat i necessitats. Volem equilibrar la implementació de polítiques públiques, liderar nous projectes de transformació que millorin la qualitat de vida dels veïns i aprofitar les oportunitats que genera la ciutat. Per tant, estic content i agraït per la rebuda com a alcalde als carrers, que està sent positiva, amb veïns que ens donen aquest marge de confiança per veure com anem implementant els canvis. Mantenir aquesta confiança serà fruit del treball i del fet que la ciutadania reconegui que estem plenament compromesos amb la ciutat.
L’Hospitalet és una gran ciutat, però urbanísticament li falta cohesió. Hi ha dos Hospitalet? Com pensa convertir-la en una ciutat global?
Crec que l’Hospitalet és una ciutat cohesionada, on els serveis públics arriben a tots els barris. Una altra qüestió és que la realitat demogràfica de cada territori ha anat canviant i, en alguns casos, les circumstàncies urbanístiques i d’habitatge afecten el projecte vital de les persones. Quan l’habitatge no reuneix les condicions necessàries per a una vida digna, això pot afectar la cohesió.
No crec que hi hagi dos Hospitalet, sinó realitats diferents, i hem d’impulsar polítiques coherents que millorin la vida de qui ara ho està passant pitjor. La nostra estratègia és clara: impulsar la regeneració urbana al Samontà, on viu gairebé el 50% de la població en condicions que cal millorar, especialment en habitatge, espai públic i sistema educatiu.
Impulsarem també la regeneració urbana de Bellvitge-Gornal. A més, consolidarem el clúster biomèdic a Bellvitge amb l’arribada del futur Hospital Clínic, generant oportunitats que ajudin al desenvolupament econòmic, a redistribuir la riquesa, a generar ocupació i a capacitar els nostres joves. Amb això, generarem un escenari d’igualtat d’oportunitats per a aquells que més ho necessiten, però és una transformació que no serà d’un dia per l’altre.
Comptem amb el compromís de la Generalitat a través del consorci per a la transformació de la ciutat, i aquesta tardor aprovarem el Pla Local d’Habitatge. A més, estem treballant per crear una empresa municipal d’habitatge que permeti impulsar polítiques en tots els àmbits: rehabilitació, compra, construcció i ajudes, facilitant l’accés àgil a totes les ajudes existents.
L’Hospitalet té una ubicació estratègica prop de Barcelona, del port, de l’aeroport, de la Zona Franca i de la Fira, i consolidarem el clúster biomèdic a Bellvitge amb l’arribada del futur Hospital Clínic, generant oportunitats que ajudin al desenvolupament econòmic, a redistribuir la riquesa, a generar ocupació i a capacitar els nostres joves, tant amb titulacions superiors com amb formació professional.
Amb tot això, estarem generant un escenari d’igualtat d’oportunitats per millorar la qualitat de vida de qui més ho necessita, però és una transformació que no serà immediata. Comptem amb el compromís de la Generalitat a través del consorci per a la transformació de la ciutat, que vam posar en marxa fa mesos per donar resposta i dotar-nos d’eines. Aquesta propera tardor aprovarem el Pla Local d’Habitatge, i estem treballant per crear una empresa municipal d’habitatge que ens permeti impulsar polítiques d’habitatge en tots els àmbits: rehabilitació, compra, construcció i ajudes.
És fonamental que aquells veïns que necessiten millorar el seu habitatge puguin accedir de manera àgil i senzilla a totes les ajudes existents de la Generalitat, del govern central i dels fons europeus.
És a dir, crec que tot aquest pla de regeneració que posa el focus, com jo dic, al cor de la ciutat, en aquest eix de la muntanya complicada, però sense oblidar que dissenyarem i treballarem en altres àmbits de l’Hospitalet, crec que posa de manifest la voluntat que aquesta cohesió social, aquesta ciutat diversa, aquesta ciutat rica, continuï aprofitant les oportunitats per seguir creixent i millorant.
La creació de l'oficina de l'habitatge suposa un avanç important. Agilitarà i ajudarà realment als veïns a solucionar els seus problemes d'habitatge, tant de rehabilitació com de compra?
Hauria de fer-ho. És cert que el problema de l’habitatge no és exclusiu d’un municipi; és un problema global: del tipus d’habitatge, dels preus, dels entorns i de com certs col·lectius condicionen aquests preus.
Han d’existir polítiques públiques que protegeixin i facilitin l’accés, però també iniciatives per millorar els habitatges, especialment en un municipi on no tenim gaire sòl disponible i poca capacitat de créixer en habitatge nou. Disposem d’un parc d’habitatges envellit que, en alguns casos, necessitarà intervencions integrals, i en d’altres, ajudes als propietaris per millorar els seus habitatges.
L’empresa municipal d’habitatge que estem creant pretén canalitzar tota l’estratègia i els recursos en un espai de referència àgil que no sobrecarregui l’Ajuntament, permetent acompanyar els veïns, informar-los i gestionar les ajudes de manera eficient. També podrem adquirir habitatges, rehabilitar-los i destinar-los a necessitats socials. Sabem que aquesta oficina no solucionarà per si sola el problema de l’habitatge, però serà una eina clau que demostra el compromís del govern municipal per facilitar l’accés a l’habitatge, que és un element vertebrador dels projectes vitals de les famílies.
Tenir a la Generalitat a Salvador Illa i governs socialistes a l’Àrea Metropolitana, facilita l’aposta per l’habitatge i altres projectes de ciutat?
Facilita, perquè el president de la Generalitat ha demostrat sensibilitat cap als municipis, escoltant-los i posant-se al seu costat per implementar polítiques públiques. Això és fonamental, ja que les polítiques de la Generalitat han d'arribar a la ciutadania, i aquesta es troba als municipis, siguin petits o grans.
Ara bé, no tenir pressupostos en retarda l’avanç, i no tot depèn del govern, sinó també que altres no bloquegin. Si es bloqueja, qui se’n beneficia és l’extrema dreta. Per això hem d’impulsar polítiques públiques reals que arribin a la gent, no només discursos. La ciutadania necessita certeses i canvis reals.
Tenir líders amb sensibilitat a les institucions és important, i en aquest cas, Salvador Illa la té. Ho hem vist a la comissió bilateral, on s’han aprovat acords importants, no només com el soterrament de la Gran Via, sinó també en matèria de salut i educació, que canviaran de manera estructural la nostra ciutat.
Dins dels grans projectes, un dels que crida més l’atenció és el hub sanitari, que generarà llocs de treball però també donarà prestigi a la ciutat i a Catalunya. Quin paper jugarà l’Ajuntament i com s’articularà tot el hub?
El paper de l’Ajuntament serà de lideratge, perquè el primer beneficiat serà el ciutadà de l’Hospitalet, especialment els nostres joves, que tindran oportunitats educatives i laborals de qualitat. Anem de la mà de la Generalitat i dels agents del clúster biomèdic (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital de Bellvitge, ICO, IDIBELL, Ajuntament d’Esplugues) per consolidar aquest espai de referència internacional.
El soterrament de la Gran Via permetrà connectar aquest espai, fer-lo més amable i facilitar el creixement d’institucions públiques i privades al voltant del clúster, que es consolidarà encara més amb l’arribada del nou Clínic. En els propers 3-4 anys, aquest clúster atraurà recursos i talent, oferint oportunitats formatives en titulacions superiors i en formació professional, principalment per als nostres joves, generant més oportunitats i ocupació de qualitat.
I com es canalitzarà tot això?
Ho canalitzarem a través d’una associació, els estatuts de la qual ja estan elaborats. Cada una de les set institucions haurà d’aprovar aquests estatuts definitivament en els seus òrgans corresponents. Aquesta entitat, aquesta associació, es dedicarà a coordinar, planificar, captar recursos i explicar al món què es pot trobar al BioClúster, quines oportunitats hi ha, com atraurem aquest talent de professionals i investigadors, i com generarem espais de formació i capacitació, especialment en l’àmbit de la formació professional.
Cal tenir en compte que el fet de tenir la universitat ja ens garanteix aquest talent de titulats superiors i tenir el campus de salut a Bellvitge, però necessitem —i tant el sector públic com el privat ho demanen— perfils tècnics per poder tirar endavant tots aquests projectes de recerca.
Per tant, estem treballant en el desenvolupament i la millora de la formació professional, en incorporar a la ciutat noves titulacions vinculades a tots aquests sectors que, d’alguna manera, també permetin als nostres joves —com diuen ells— poder triar entre una titulació superior o una titulació formativa. Al final, si amplifiques l’oferta, estàs generant més oportunitats. Evidentment, se’n beneficiaran joves de tot l’àmbit metropolità, però especialment els que som més a prop, perquè tindrem més possibilitats.
Crec que són elements que canviaran estructuralment la ciutat. No serà d’un dia per l’altre, però si fem aquestes fases, crec que podem ser molt optimistes, perquè l’Hospitalet té futur, un gran futur.
Vostè està parlant de la creació d’un hub educatiu. Tenint en compte el que ha passat amb el servei d’atenció psicopedagògica en un dels instituts de la Florida, anunciava la creació d’una escola d’educació especial. Com es planteja?
Són dues qüestions diferents. En el cas del FUNSERET, històricament existia un model d’atenció psicopedagògica en què els professionals estaven durant tres anys i després marxaven. Aquest recurs no es perd, ja que el servei seguirà existint; el que es perd són aquests tres professionals concrets que portaven temps prestant el servei.
És cert que necessitem garantir la continuïtat dels professionals, no només per una qüestió laboral, sinó també per l’impacte que té en els alumnes i les seves famílies. Els alumnes més vulnerables, que requereixen més reforç i acompanyament, generen un vincle de confiança amb el professional que els acompanya durant la seva trajectòria educativa, i està demostrat que això afavoreix el seu èxit acadèmic. Per això, és important reconèixer que el problema radica en el model, i si no es pot canviar immediatament, hem d’adaptar-nos a aquesta realitat. Els professionals es renovaran, i encara que els nous hauran de començar de zero, el recurs es mantindrà, i és important explicar-ho amb claredat.
En paral·lel, hem signat un conveni de governança amb la Generalitat que esperem posar en marxa el proper curs, permetent a ambdues institucions actuar de forma àgil en l’àmbit educatiu. Això ens dotarà de recursos propis, sense dependre de serveis compartits amb altres municipis, per avançar en la planificació de zones educatives, reforçar projectes en horari lectiu i extraescolar, intervenir quan sigui necessari i millorar la relació amb les famílies. Aquest canvi estructural permetrà respondre amb més rapidesa a les necessitats, quelcom essencial en una societat que avança molt ràpid mentre les institucions no sempre ho fan al mateix ritme.
Aquest acord és un pas important, encara que no hagi tingut repercussió mediàtica, i serà clau per a la ciutat, les famílies, els alumnes i els professionals, perquè permetrà que a mig termini tinguem un model d’èxit.
D’altra banda, necessitem ampliar places educatives, especialment en educació especial, de manera urgent. Actualment comptem amb dos centres: l’Estel Campori, de titularitat pública, i la cooperativa Escola Sínia, que atén alumnat amb necessitats específiques en condicions molt precàries. Cap ciutat moderna hauria de permetre que aquests alumnes i les seves famílies es trobin en aquesta situació.
Fa temps que reivindiquem un nou centre d’educació especial que aculli tot l’alumnat i augmenti el nombre de places disponibles, evitant que les famílies hagin de desplaçar-se a altres municipis per falta de recursos a l’Hospitalet. Per això, disposem d’un terreny al barri de Sant Feliu, on ja existeix l’escola Pau Casals i l’antic col·legi Joan Martorell, actualment tancat i parcialment ocupat per serveis educatius de la Generalitat. Allà tenim capacitat per créixer i consolidar aquest projecte tan necessari per a la ciutat.
Amb aquests grans projectes, d’aquí a uns anys, com serà la nova Hospitalet?
Bé, aquests grans projectes crec que canviaran la realitat de la ciutat, però també és cert que, i en això estem, han d’anar acompanyats dels projectes petits, del dia a dia: la neteja, el manteniment, la seguretat... Aquests són els elements que també el ciutadà percep perquè són els que toca. Quan surten al carrer, els ciutadans que paguen els seus impostos volen que el seu espai estigui ordenat, net, mantingut i segur. Aquesta és la prioritat i en això també estem ocupats ara mateix.
Aquest mes, si no recordo malament, a finals de mes o a principis de juliol, s’incorporaran 30 persones a les brigades de manteniment precisament per millorar tot l’àmbit del manteniment.
Estem treballant en els pressupostos per reforçar la despesa i la inversió en manteniment. La segona contracta de neteja portava 14 anys, 4 caducats, per tant hem incrementat el pressupost i va entrar en vigor l’1 de gener.
També estem treballant en una nova senyalització de la ciutat que identifiqui bé, que generi aquesta imatge de ciutat, però que comuniqui i distribueixi. Això no és l’Eixample, així que si no ets del barri, a vegades és difícil moure’s.
Alcalde, l’Hospitalet està duent a terme moltes iniciatives a nivell de seguretat. Ens en pots parlar?
Pel que fa a la seguretat, evidentment, treballem de la mà dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional perquè aquesta sensació i aquestes dades negatives que existeixen les puguem revertir.
Millora de la coordinació? Sempre hi ha hagut coordinació, però ara l’estem duplicant, millorant, sent més efectius. Hem incrementat els dispositius conjunts, moltes vegades visuals, perquè volem que el delinqüent, l’incívic, el que no respecta les normes, sàpiga que hi som.
Altres vegades no visuals, per poder intervenir i acabar amb determinades situacions. Això ens ha fet que en l’últim any hàgim tancat 60 establiments per incompliment de la normativa, molts en l’àmbit sanitari.
En els últims mesos hem tancat 15 narcopisos, que generen delinqüència i inseguretat als nostres veïns. No és ràpid, perquè intervenir en aquests espais requereix investigació i presència policial, però han estat 15 narcopisos i en tancarem més.
Sabem on són i hem posat en marxa el pla Nautilus, que coordina les policies i les àrees municipals que tenen alguna cosa a dir: des d’urbanisme, salut, districtes... per saber on prioritzar, on són els problemes, i transmetre al ciutadà que no afluixarem.
"La seguretat ciutadana és d’esquerres" afirma l’alcalde de l’Hospitalet
La seguretat ciutadana és d’esquerres. És l’única política que garanteix la igualtat real d’oportunitats, perquè si un veí no té els seus drets garantits en l’àmbit de la seguretat, no té oportunitats perquè se les arrabassen. Per tant, en aquest àmbit: fermesa i mà dura.
També estem en coordinació amb la Conselleria de Justícia, precisament perquè tots aquests múltiples reincidents —que la majoria de vegades són el problema— acabin a la presó quan la Policia fa la seva feina. Que no tinguin la facilitat de continuar delinquint, sinó que tinguin conseqüències.
Crec que tenim grans projectes de transformació per a la ciutat que són necessaris, però no oblidem el dia a dia.
Quins altres plans més petits s’estan duent a terme a l’Hospitalet?
Hem plantat 3.500 arbres en cinc mesos. Ens vam marcar el 15 de juliol de 2024 que volíem canviar el gris de la ciutat per color, i hem plantat 3.500 arbres. Plantarem 28.000 plantes i flors autòctones.
Això no és la solució, però és un pas. A la zona de La Farga, estem millorant aquest espai perquè sigui més amable, més sostenible, on el gris no sigui predominant, sinó el color.
Intervendrem a les zones de jocs infantils perquè és necessari, perquè ens ho demanen les famílies. Incorporarem naturalització d’espais, zones d’ombra...
Som lents? Sí. M’agradaria ser més àgil. De vegades no és qüestió de recursos, sinó de procediments i organització. Però ho farem. Volem que aquest petit dia a dia el veí el percebi, perquè al final l’Hospitalet té moltes característiques positives, començant per nosaltres. Però necessitem un espai on puguem gaudir d’aquests entorns.
Es contempla alguna actuació de millora a les zones industrials?
Farem una inversió important a tot el que és el Districte Econòmic, per sota del sector de la Fira. Tot el que ens arribi l’hem de convertir en una oportunitat, més enllà de la complexitat i de la gestió d’aquest entorn en mobilitat, seguretat, manteniment i neteja. Al final, també és una imatge de la ciutat, i volem que el visitant, des d’aquest punt de vista, se senti també ben acollit.
Per tant, l’entorn de la Fira el millorarem perquè volem que totes aquestes empreses que ja han apostat per la ciutat, que ja estan instal·lades, es consolidin, es quedin en les millors condicions. Amb això volem que altres empreses arribin.
Perquè al final això és desenvolupament econòmic, millora econòmica, llocs de treball... En aquest projecte ens acompanya la Diputació de Barcelona per millorar i fer molt més amable tot aquest entorn del Districte Econòmic. La inversió serà d’uns 5 milions d’euros.
Volem eliminar vehicles també en la mesura de les possibilitats, perquè les comunicacions internes dins d’aquest districte econòmic es facin de manera sostenible i aprofitant el transport públic. Tot això no és ràpid, però és estratègic apostar també pel Districte Econòmic, perquè al final és una font de riquesa, de creació d’ocupació i d’oportunitat per a la ciutat. No podem no mirar el districte econòmic, i a més amb la importància que té i el tiró cap a Barcelona.
L’Hospitalet és una ciutat activa associativament i culturalment. Quines són les millores d’aquesta vida cultural tan rica?
Nosaltres comptem amb diferents elements de participació a través dels consells de districte, dels consells de ciutat, que crec que són manifestament millorables. Realment han de ser espais de participació de la ciutadania i del teixit associatiu. I crec —i aquesta és la nostra intenció— que els hem de millorar, modernitzar i generar nous espais de participació, i en això estem treballant.
Al final hi ha un reglament de participació que hem d’aprovar i definir, però pretenem que siguin espais reals de participació, on el veí vingui de forma col·lectiva o individual i disposi d’aquest espai de relació amb la institució. Aquest és un element molt important. També hem fusionat l’Oficina del Voluntariat amb l’Oficina d’Entitats, perquè sigui l’Oficina d’Entitats i Voluntariat.
Així, tota aquesta energia de persones amb ganes i compromís per col·laborar amb entitats i amb la societat tingui un espai de referència on canalitzar aquesta energia.
I també que les entitats tinguin un lloc on se les acompanyi i es treballi amb elles: com accedir a recursos, com sol·licitar una subvenció (de forma més àgil), com implementar projectes necessaris per a la ciutat. Això és el que entenem com a teixit associatiu.
En l’àmbit cultural, és cert que hi ha hagut una aposta molt gran els darrers anys. Crec que tenen, si em permeteu, un avantatge: l’alcalde ha estat regidor de Cultura, per tant aquesta sensibilitat la té. Conec les seves dificultats, però també sé com s’han compromès amb nosaltres els agents culturals de la ciutat i els que han vingut de fora.
S’han implicat en programes tàndem amb centres educatius, en festes majors fent jornades de portes obertes, en les festes de primavera participant a la fira, explicant qui són i apropant-se a la ciutadania. Això és molt valuós, perquè no venen només a desenvolupar la seva activitat, sinó que la seva activitat repercuteixi a la ciutat.
A més dels espais culturals formals, hem apostat per portar la cultura al carrer, perquè la gent s’hi trobi, no hagi d’anar a buscar-la al teatre, a l’Auditori Barradas o al centre cultural. En tenim exemples a la Dansa Metropolitana, Festival Acròbates, l’estiu cultural ("Summer") a totes les places i barris, les festes de Primavera descentralitzades, amb diferents escenaris. Aquesta és una aposta clara: perquè la cultura no només genera bon ambient, sinó que forma esperit crític, ajuda a reflexionar, a entendre, a conviure.
Per tant, la cultura seguirà sent estratègica. Continuarem acompanyant i defensant els creadors i les indústries culturals que han apostat per la ciutat. Tant els d’aquí que s’hi han quedat com els que han vingut de fora.
I crec que podem estar satisfets, perquè l’Hospitalet en l’àmbit cultural comença a ser referent. Quan veïns d’altres municipis —especialment de Barcelona— venen a gaudir de la nostra programació, això és un bon senyal.
Existeix entre la ciutadania un sentiment de pertinença a l’Hospitalet?
Aquest any estem commemorant el centenari de la ciutat, que es diu ràpid, i ho fem no com una simple efemèride, com alguns han volgut manifestar, sinó mirant què ha passat des d’aquell 15 de desembre de 1925 fins aquest 2025: com ha canviat la ciutat, com ha crescut, com s’ha transformat i qui l’ha anat construint.
Crec que aquesta és, o hauria de ser, l’única excusa per commemorar aquest centenari. L’Hospitalet, el 1925, rep un títol de ciutat, un dret real de l’Edat Mitjana que ens concedeix el 15 de desembre d’aquell any. A partir d’aquí som més, i comença la nostra història com a ciutat moderna.
Vam tenir una primera onada d’immigració que va venir especialment de València i Múrcia, per treballar en la construcció del metro i de la Fira de Barcelona per a l’Exposició Universal. Als anys 60 i 70, per les condicions de la dictadura i la necessitat de buscar oportunitats, va arribar una segona gran onada, ara de ciutadans d’Extremadura, Andalusia i altres punts d’Espanya. Van venir a desenvolupar el seu projecte de vida i a construir aquesta ciutat amb nosaltres.
A finals dels 90 i principis dels 2000, va arribar la tercera gran onada migratòria, aquesta vegada des de tot el món. I això demostra que l’Hospitalet sempre ha estat una ciutat acollidora, una ciutat diversa, construïda amb totes les mirades. I això, per a mi, és un orgull. Perquè això no ho pot dir tothom.
Jo em sento orgullós de qui són els meus pares, d’on van venir, del que van fer perquè jo pogués millorar, i no només a nivell familiar: també ho van fer a la ciutat, a les festes majors, a les associacions, a l’escola…
Amb totes les dificultats que tenien —econòmiques, culturals, d’acompanyament—, van contribuir a millorar l’Hospitalet. Això és l’orgull que hem de recuperar. Si commemorem aquests 100 anys explicant que aquesta història l’hem fet entre tots, cadascú amb el seu gra de sorra, al final ens sentirem orgullosos de ser el que som. Per això sempre parlo de l’orgull de ser de l’Hospitalet, de ser de “l’Hospi”. I espero que aquest orgull continuï calant, perquè és el que realment garanteix la convivència i el respecte per qui és diferent, per qui ve d’un altre lloc.
En quin punt està i com participa la iniciativa privada en tots els grans projectes de ciutat? És partidari de la col·laboració públic-privada?
Jo crec que sense la col·laboració públic-privada és molt difícil que puguem desenvolupar aquests grans projectes. I no em refereixo a privatitzar serveis públics, que això és un altre debat completament diferent i que, a més, és ideològic i legítim.
Però en els grans projectes de transformació, com els que estem impulsant a l’Hospitalet —l’hub sanitari, el clúster biomèdic, la regeneració urbana, el pla d’habitatge, el nou hub educatiu o cultural—, la iniciativa privada ha de formar part.
Per què? Perquè necessitem la seva capacitat inversora, el seu coneixement, la seva innovació, i també perquè és una manera de generar coresponsabilitat en el desenvolupament de ciutat.
Ara mateix ja tenim agents privats que formen part del clúster biomèdic de Bellvitge, on no només hi ha les institucions públiques, sinó també empreses del sector salut, farmacèutic i tecnològic que estan apostant per instal·lar-se o col·laborar en projectes conjunts.
Igual en l’àmbit educatiu. Si volem millorar la capacitació i la inserció laboral dels nostres joves, no ho podem fer només des de l’administració. L’empresa ha d’implicar-se en la formació dual, en la FP, en definir perfils i oferir pràctiques que realment tinguin sentit per al mercat de treball.
I també en urbanisme i habitatge. Si volem que hi hagi rehabilitació, promoció d’habitatge assequible o de lloguer, necessitem instruments públics com l’empresa municipal d’habitatge, sí, però també aliances amb agents privats que apostin per un altre model.
L’important és tenir regles clares, transparència, objectius compartits i control públic. Però no podem renunciar a aquesta col·laboració si volem avançar al ritme que necessita l’Hospitalet.
Per tant, sí, sóc partidari de la col·laboració públic-privada ben entesa, on cada part assumeix el seu rol, i on l’interès general segueixi sent el centre de tot allò que es fa.
Escriu el teu comentari