Més enllà de la foto de la plaça: Els veïns de Bellvitge a l'Hospitalet no compren un 'efecte Vox' que sols deixa més odi i precarietat on governa

Dissabte passat 20 de setembre de 2025, Vox va reunir poc més de 300 persones vingudes de tota Catalunya en autobusos en la Plaça del Pirulo de Bellvitge, un barri històricament vinculat al cinturó vermell socialista. Durant la trobada, menys de l'1% dels veïns del barri va escoltar Ignacio Garriga, el portaveu municipal Francisco González i el regidor metropolità Joan Garriga, que buscaven amb aquest acte autonòmic inicar el curs polític a Catalunya sota el lema “Defensem els nostres barris" amb la promesa de convertir la inseguretat veïnal i la degradació urbana en palanca de mobilització electoral.

Vox va triar Bellvitge per la seva càrrega simbòlica: un bastió obrer que ara sofreix un malestar amplificat per robatoris, tancaments de comerços i patrulles ciutadanes. En el seu discurs, el partit va arremetre contra el PSC, afirmant que han “abandonat als barris”, va rebutjar el traspàs de competències migratòries a la Generalitat i va acusar el PP de “blanquejar el separatisme”. 

L'objectiu polític d'aquest acte és evident: disputar el vot obrer desencantat amb el socialisme metropolità i consolidar la seva implantació a Hospitalet, on ja compten amb representació municipal. L'estratègia té el suport d'una narrativa populista que sobredimensiona la inseguretat, introdueix faules sobre immigració i fomenta una confrontació identitària que polaritza més que soluciona.

Enginyeria social i manipulació emocional

Encara que no existeixen estudis acadèmics que analitzin Vox amb el mateix rigor que un ciberatac de “enginyeria social”, sí que és possible identificar, segons els experts consultats per CatalunyaPress, patrons de comunicació que encaixen amb aquestes lògiques manipulatives. Atès que Vox ha convertit la política en un exercici d'influència emocional i simplificació extrema. I com ho fa?

1. Creació d'un enemic comú: immigració il·legal, separatisme, l'Agenda 2030 o la “esquerra radical” són presentats com a amenaces existencials que requereixen unitat defensiva.
2. Apel·lació a la por i la indignació: els discursos es carreguen de ràbia, orgull nacional ferit o frustració econòmica, desviant l'atenció de problemes estructurals.
3. Llenguatge directe i simplificat: eslògans, etiquetes i frases curtes que es viralitzen fàcilment en xarxes socials.
4. Polarització i confrontació: traçar un “nosaltres” (els patriotes) enfront de “ells” (els enemics d'Espanya), forçant a la ciutadania a posicionar.
5. Identitat i pertinença: bandera, himne, família, religió i tradicions com a elements cohesionadors d'una comunitat política.
6. Ús intensiu de xarxes socials: Twitter, Telegram, TikTok o YouTube són el seu altaveu directe, evitant intermediaris crítics i generant bombolles informatives tancades.

Aquestes tàctiques de Vox i el seu èxit en la política espanyola reflecteix l'efectivitat d'un model que converteix la comunicació política en un procés de manipulació psicològica col·lectiva.

Radiografia dels governs locals de Vox (2023–2025)

L'experiència de Vox en els governs municipals al nostre país ofereix una mostra del contrast entre les promeses electorals i la realitat de gestió. Actualment governa en 32 municipis, la majoria en la coneguda com "Espanya buidada" (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana), en localitats molt petites, algunes amb menys de 200 habitants. De fet el municipi més gran on governa és Nàquera (València), amb tot just 7.728 habitants.

Conseqüències negatives observades

Si ens basem en la realitat i l'anàlisi de les accions dutes a terme per governs de Vox al país es produeixen les següents situacions: 

1. Paràlisi institucional i falta de gestió: en molts pobles no s'han produït millores, a causa de la inexperiència i limitada capacitat administrativa del partit. En almenys 16 municipis amb consell obert, els alcaldes de Vox a penes tenen poder real.
2. Desbandada i crisi interna: diversos regidors han abandonat el partit, sobretot a la Comunitat Valenciana. A València capital, el portaveu municipal Juanma Badenas va ser suspès per un presumpte tripijoc de contractes, generant una crisi de governabilitat.
3. Conflictes amb el PP: a Torrent, Nàquera, Almassora o Domingo Pérez (Toledo) els pactes PP-Vox s'han trencat amb dimissions, mocions de censura i pèrdua d'alcaldies.
4. Reculada social i cultural: intents de retallar ajudes a associacions feministes, culturals i de memòria històrica, a més d'adjudicacions opaques de contractes sota recerca judicial.

Impacte sobre la població votant

Sobre el terreny al final el resultat del suport a aquesta formació populista als Ajuntament ha comportat.

1.- Expectatives no complertes: els votants que esperaven millores en seguretat, ocupació o serveis públics no han vist resultats. Aquest és el cas que s'ha donat de Domingo  Pérez  a Toledo on Vox va accedir a l'alcaldia en 2023, prometent millores en seguretat i gestió local. Resultat: cap millora visible, i l'alcalde va ser destituït per moció de censura després de perdre el suport del seu propi equip. Font: La Veu del Tajo – Moció de censura en Domingo Pérez

2. Augment de la crispació: l'entrada de Vox en governs locals ha intensificat els conflictes polítics i veïnals.  A Torrent i Nàquera (València) s'han adado pactes PP-Vox  que es van trencar per dimissions de regidors de Vox, que van denunciar pressions internes. Resultat: governs en minoria, bloqueig de projectes i enfrontaments públics entre socis. Font: Levante-EMV – Crisi a Nàquera. Ademas a València  capital,  e lportaveu municipal de Vox, Juanma Badenas, va ser suspès per presumpte tripijoc de contractes. Resultat: crisi de governabilitat, retirada de competències, tensió amb el PP. Font: RTVE – Vox suspèn al seu portavo

3.- Desconfiança institucional: els escàndols interns i la inestabilitat han erosionat la confiança als ajuntaments governats per Vox. A Almassora (Castelló) Vox va perdre regidors per desacords interns, generant inestabilitat en el govern local. Resultat: bloqueig de pressupostos, pèrdua de credibilitat davant veïns i entitats. Font: The Objective – Crisi de Vox a València. Mentre que a Nàquera, l'alcalde de Vox va quedar en minoria després de la sortida del seu regidor, que va denunciar falta de transparència i pressió partidista. Resultat: desconfiança veïnal, paràlisi de projectes i denúncies públiques. Font: L'Espanyol – Desbandada en Vox València

En definitiva, la gestió local evidència que el populisme de Vox funciona com a eina electoral, però fracassa en l'administració real, alimentant frustració i més polarització.

Un patró internacional de populisme ultra

El cas d'Hospitalet no és aïllat, sinó part d'un patró global on les extremes dretes han trobat en la por i la desinformació una fórmula de creixement. A Espanya, Vox desplega un discurs basat en faules migratòries, revisionisme històric i confrontació territorial. Encara que s'ha consolidat en alguns governs municipals, les seves polítiques han derivat en més delictes d'odi, reculades en drets LGTBI i polarització institucional, sense aportar millores reals en ocupació o seguretat als qui ho voten.

Fenòmens similars es repliquen en altres països. A França, Marini Le Pen (Reagrupament Nacional) explota la por a l'islam i a la immigració, amb un saldo de barris perifèrics estigmatitzats i més violència policial. A Itàlia, Giorgia Meloni (Fratelli d’Itàlia) ha convertit el nacionalisme catòlic en programa de govern, restringint drets reproductius i llibertats de premsa mentre els seus votants sofreixen retallades socials. A Alemanya, AfD combina revisionisme nazi i negacionismo climàtic, creixent en regions empobrides on augmenten els atacs xenòfobs i es redueix la cohesió social.

El mapa s'estén més enllà d'Europa: Viktor Orbán a Hongria ha aixecat un règim autoritari amb censura cultural i empobriment rural; Donald Trump als EUA va mobilitzar fake news i teories conspirativas que van culminar en l'assalt al Capitoli; Jair Bolsonaro al Brasil va negar la pandèmia i va deixar després de sí un país més violent i devastat ambientalment; i Javier Milei a l'Argentina, amb un discurs antifeminista i negacionista, ha accelerat la crisi econòmica i la desinstitucionalització.

Així el populisme ultra comparteix un mateix guió: identificar un enemic intern, sobredimensionar problemes reals i oferir solucions simples que mai arriben a materialitzar. Vox, a Hospitalet, ha trobat el terreny fèrtil del descontentament obrer per a assajar aquesta estratègia. Però els exemples internacionals i la pròpia experiència en els governs locals espanyols mostren un patró clar: els votants d'aquestes forces acaben atrapats en més precarietat, més divisió social i menys drets.

Estratègies de governs municipals democràtics

Quan s'apliquen estratègies de governs municipals democràtics els resultats són totalment diferents: 

1. Pressupostos participatius. La ciutadania decideix directament sobre una part de la despesa municipal.

S'apliquen en barris amb necessitats específiques, mitjançant votació oberta o assemblees.

2. Consells veïnals i taules de diàleg: Espais estables de participació on entitats, veïns i tècnics municipals debaten propostes. Permeten seguiment de plans de barri, urbanisme, cultura i serveis socials.

3. Planificació urbana inclusiva: Disseny d'espais públics amb criteris d'accessibilitat, equitat territorial i sostenibilitat. Es prioritzen zones vulnerables i s'evita la gentrificación.

4. Polítiques socials actives: Reforç de serveis públics: salut comunitària, educació, habitatge social, atenció a la dependència. Suport a entitats feministes, culturals, juvenils i de memòria democràtica.

5. Transparència institucional: Publicació accessible de pressupostos, contractes, agendes i processos de decisió. Portals de dades obertes i mecanismes de control ciutadà.