De la Granvia al Samontà: El pla de 350 milions per a oxigenar el pulmó residencial de L’Hospitalet

Durant la taula rodona de Trobades La Vanguardia, celebrada a l'auditori de la Farga, que va comptar amb la participació de l'alcalde de L’Hospitalet, David Quirós; Cristina Capdevila, gerent de l'Hospital de Bellvitge; l'arquitecta i urbanista Maria Rubert de Ventós, i el vicedirector de La Vanguardia, Enric Sierra, com a moderador, l'alcalde de l'Hospitalet va dibuixar amb claredat el full de ruta de la ciutat per a la dècada vinent.

|
Farga1
Auditori de la Farga durant la intervenció de l'alcalde de l'Hospitalet/ Foto cedida

 

L’Hospitalet de Llobregat ha posat sobre la taula un ambiciós pla de transformació urbana i social que mobilitzarà prop de 350 milions d’euros en els pròxims deu anys, amb l’objectiu de regenerar el Samontà, el gran pulmó residencial de la ciutat, i reforçar el seu paper dins l’àrea metropolitana de Barcelona. El projecte, que s’estén des del soterrament de la Granvia fins als barris més densos del nord del municipi, combina actuacions en mobilitat, habitatge, sanitat i espai públic per respondre a una pressió demogràfica creixent i a dèficits històrics.

L’intercanviador de La Torrassa descongestionaria l’estació de Sants

Un dels eixos vertebradors d’aquesta transformació és l’Intercanviador de La Torrassa, una infraestructura estratègica de la qual encara està pendent la publicació de l’estudi informatiu. L’alcalde va instar el Ministeri de Transports a desbloquejar un projecte que considera imprescindible per cosir la ciutat de nord a sud i millorar la connectivitat metropolitana.

El futur node ferroviari connectarà les línies L1, L9 i L10 de metro amb Rodalies, enllaçarà per primera vegada les línies ferroviàries de mar i muntanya tan necessàries al territori i permetrà augmentar les freqüències, a més d’alleujar la saturació de l’estació de Sants. Per a L’Hospitalet, l’intercanviador és també la clau per reordenar La Torrassa i obrir un eix verd entre la Diagonal i la Granvia.

Aquest node absorbirà part del trànsit que avui es concentra a l’estació de Sants, que opera al límit de la seva capacitat, contribuint de manera decisiva a la seva descongestió i millorant la fiabilitat del servei a tot l’àmbit metropolità, alhora que reforça el paper de La Torrassa com a nova centralitat urbana i de mobilitat.

La finançament del soterrament, una realitat gràcies a la Generalitat

EuropaPress 7163682 quiros illa junto director consorcio reforma granvia raul alvarin junto
David Quirós al costat del President Salvador Illa i el Director del Consorci de reforma Gran Via/ Foto: EP

El soterrament d’una part de la Granvia actua com un altre gran catalitzador del canvi. Sobre aquesta operació es recolza el desenvolupament del bioclúster biomèdic i el futur trasllat de l’Hospital Clínic, projectes cridats a redefinir la centralitat econòmica i sanitària del municipi. No obstant això, Quirós va insistir que les grans infraestructures només tenen sentit si es tradueixen en millores reals per als barris més tensionats, especialment els del Samontà.

 

L'alcalde de l'Hospitalet, David Quirós, vol combatre l'infrahabitatge

Farga2
David Quirós durant la xerrada celebrada en La Farga/ Foto cedida.

En matèria d’habitatge, el diagnòstic és contundent. L’Hospitalet disposa d’unes 112.000 vivendes, de les quals prop del 10% estan buides o no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat. “No fer res amb la infravivienda no és una opció”, va advertir l’alcalde.

La regeneració de La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases inclou actuacions complexes com la demolició de blocs en molt mal estat per millorar la qualitat residencial i guanyar espai públic, en una de les zones amb més densitat de població d’Europa. L’Ajuntament subratlla que aquests processos s’hauran d’abordar amb empatia i diàleg veïnal, conscients del fort arrelament social existent.

L’Hospitalet vol ser un àrea integral de salut

La sanitat constitueix l’altre gran pilar del pla de ciutat de l’alcalde. Quirós va tornar a denunciar el “sinsentit” que uns 140.000 veïns del Samontà hagin de desplaçar-se a Sant Joan Despí per rebre atenció sanitària, malgrat comptar a L’Hospitalet amb hospitals de referència com Bellvitge o l’Hospital General.

En aquest sentit, va afirmar que ja existeix un acord amb la Generalitat perquè tot el municipi sigui considerat una àrea integral de salut, un pas que hauria de permetre que l’atenció es presti dins la ciutat i que, segons el govern local, hauria de quedar definit durant el primer trimestre de 2026.

Des de l’Hospital de Bellvitge, el seu gerent va valorar positivament aquesta reorganització, considerant-la una oportunitat per reforçar la recerca i la coordinació amb l’atenció primària.

Aquest conjunt d’actuacions arriba en un moment clau per a la ciutat, que està a punt de tornar a superar la barrera dels 300.000 habitants, una xifra que no assolia des de 1981. Per al consistori, el repte ja no és només créixer, sinó fer-ho millor.

De la Granvia al Samontà, el pla de 350 milions aspira a oxigenar un teixit residencial sotmès a una enorme pressió i a consolidar L’Hospitalet com una ciutat més cohesionada, saludable i habitable al cor de l’àrea metropolitana.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA