L’Hospitalet projecta un parc metropolità de 28 hectàrees

L’Hospitalet avança en la transformació urbanística més ambiciosa de la seva història recent: un parc metropolità de 28 hectàrees i la cobertura de la Granvia per a integrar el futur pol biomèdic en el teixit urbà. El projecte, concebut com un motor econòmic d'abast internacional, aspira a situar a la ciutat en el mapa global de la recerca en ciències de la vida.

Un pulmó verd per a acompanyar el creixement del pol biomèdic

El nou parc se situarà en terrenys agrícoles de Calç Traval, dins de la Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), la qual cosa condiciona el seu disseny cap a un model naturalista i de baixa urbanització. El pla preveu la plantació de 3.000 arbres, capaços d'aportar 1,5 metres quadrats addicionals de verd per habitant en un municipi marcat per l'alta densitat de població. Suposarà sobre el terreny un nou gran pulmó verd per a la ciutat.

La infraestructura forma part del Pla Director Urbanístic (PDU) del biopol, dotat amb 66 milions d'euros i aprovat inicialment aquest febrer pel Consorci per a la Reforma de la Granvia i el Samontà, integrat per Ajuntament i Generalitat. Les obres del parc podrien començar a mitjan 2029, amb l'objectiu de coincidir amb la finalització del soterrament de la Granvia a la fi de 2031.

El Pla Director Urbanístic (PDU) és un instrument de planejament supramunicipal que ordena els sòls vinculats al futur clúster biomèdic i biotecnològic, amb l'objectiu de consolidar a la ciutat un hub internacional de salut, recerca i innovació.

El projecte pivota sobre equipaments sanitaris i científics ja consolidats, com l'Hospital Universitari de Bellvitge, el IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) i l'Institut Català d'Oncologia. La intenció és atreure noves empreses de l'àmbit biotech, centres de recerca, startups i activitat universitària, generant un ecosistema integrat al voltant de la recerca clínica i la innovació en salut.

El PDU defineix els usos del sòl —sanitari, recerca, oficines i equipaments—, estableix paràmetres d'edificabilitat i volumetria, i planifica noves connexions i infraestructures. Així mateix, contempla la creació i millora d'espais lliures i zones verdes, així com la integració urbana amb els barris confrontants, especialment Bellvitge. El desenvolupament està impulsat per la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l'Ajuntament.

L'àmbit se situa estratègicament entre l'hospital, la Granvia i l'entorn de Plaça d'Europa, una de les principals àrees d'activitat econòmica de la ciutat, amb bona connexió viària i de transport públic i proximitat a l'aeroport de Barcelona. Es tracta d'una de les majors bosses de transformació urbanes pendents en l'àrea metropolitana.

Entre els objectius estratègics figuren la generació d'ocupació qualificada, l'enfortiment del posicionament internacional de l'ecosistema biomèdic català i el reequilibri econòmic del sud de la ciutat. El PDU del Biopol no és només una operació urbanística: planteja una redefinició del model productiu local, apostant per l'economia del coneixement com a motor de futur per a l'Hospitalet.

L'alcalde, David Quirós, ha subratllat davant els mitjans que la integració de la Granvia permetrà “tancar una ferida històrica” i connectar a peu l'Hospital de Bellvitge amb l'Institut Català d’Oncologia (#ICO), dues peces clau del futur ecosistema biomèdic.

Un disseny pensat per a la biodiversitat i la recàrrega de l'aqüífer

El parc es concep com un espai de caràcter natural, inspirat en el Delta del Llobregat. No hi haurà grans àrees pavimentades ni equipaments que generin massificacions, en compliment de les restriccions de la ZEPA. El projecte inclou:

• Una gran bassa central per a afavorir la biodiversitat.
• Séquies humides i camins d'aigua inspirats en l'antic Canal de la Infanta.
• 600.000 m² de superfície permeable per a recarregar els aqüífers.
• Un bosc mediterrani i zones d'ombra equivalents a 150.000 m².

Un projecte marcat per la controvèrsia ambiental i els ajustos judicials

Calç Trabal, últim reducte agrícola de l'Hospitalet, ha estat un dels punts més sensibles del PDU. Tres recursos judicials continuen pendents, dos d'ells per motius ambientals presentats per entitats ecologistes i formacions polítiques. Les crítiques se centren en la pèrdua de sòl agrícola i en la ubicació de les zones verdes.

El pla actual és fruit d'una reformulació obligada després de dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en 2020, que van qüestionar la competència per a impulsar el PDU i la distribució dels espais verds. Com a resultat:

Es preserva el 85% de l'ús agrícola de Cal Trabal.

Es redueix l'edificabilitat en 70.000 m².

S'eliminen zones verdes en nusos viaris sense accés.

Es reforça el caràcter de “projecte de país” del biopol.

El PDU reserva la major part del sòl a activitats vinculades al pol biomèdic, incloent-hi recerca, oficines i serveis. La resta es distribueix en:

13,5% per a ús hoteler

10% per a activitat comercial

5% per a residències

A més del parc, l'àmbit comptarà amb 22 hectàrees addicionals de zones verdes. Quant a la propietat del sòl, un 70% és públic i el 30% privat. La transformació requerirà també una inversió energètica de 20 milions d'euros, que inclou una nova subestació elèctrica valorada en vuit milions per a garantir el subministrament al biopol.

El calendari preveu aprovar inicialment la reparcel·lació el març de 2026 i de manera definitiva abans de l'estiu. Aquest tràmit redistribuirà els drets d'aprofitament entre propietaris i permetrà iniciar la licitació de les obres d'urbanització. Només després de la seva finalització i el soterrament de la Granvia podran concedir les primeres llicències d'edificació.