Així malviuen els gats de carrer a Lleida: "Els estampen contra murs, els cremen vius"

Una publicació a la xarxa social X (abans Twitter) de la usuària @Gatadenit, Aïda, ha generat una onada d’indignació en denunciar públicament la situació crítica dels gats de carrer a Lleida, acompanyant el seu missatge amb una fotografia d’un gat atropellat mortalment. “Em sap molt greu aquesta imatge, de debò. Però si no la poso, no es pot entendre l’infern que viuen els gats de carrer a Lleida per culpa de l’Ajuntament”, comença el missatge.

Segons relata l’Aïda, l’animal formava part d’una de les colònies felines que ella mateixa gestiona. Assegura que va veure com un cotxe el va atropellar deliberadament: “El gat era totalment visible i el cotxe no va frenar. El va aixafar, va baixar, el va apartar amb el peu encara viu, va revisar el para-xocs tacat de sang, va aparcar i se’n va anar”.

L’animal va morir minuts després, mentre la voluntària intentava assistir-lo: “Només tenia dos anys. Era molt tímid i mai volia molestar. El seu ‘crim’ va ser néixer al carrer”, lamenta.

L’activista explica que no va poder denunciar els fets ni a la Guàrdia Urbana ni als Mossos d’Esquadra, ja que —segons afirma— ambdós cossos de seguretat es van desentendre del cas, assegurant que no era competència seva. També denuncia que la Regidoria responsable de l’àrea va negar la manca de protocols, tot i que ella assegura tenir documentació que ho demostra. “Fa cinc mesos que la tinent d’alcalde, Begoña Iglesias, em va dir que es reuniria amb mi. I encara estic esperant.”

L’Aïda lamenta que l’única partida pressupostària que ha destinat l’Ajuntament de Lleida per a l’esterilització de gats ascendeix a 100.000 euros, cosa que considera del tot insuficient davant una població estimada de 6.000 gats de carrer a la ciutat. “Moren de malalties, de gana, o els estampen contra murs, els cremen vius, els maten a perdigonades o a puntades de peu”, denuncia en el fil.

“Et multen si dónes menjar als gats del carrer, però la Paeria pot saltar-se la llei de protecció animal i no passa res.”

Assegura que les entitats animalistes treballen sense ajudes públiques i sovint assumeixen despeses impossibles de cobrir, fins i tot en operatius de rescat que haurien de ser responsabilitat institucional. A tall d’exemple, l’Aïda explica que han salvat més de 100 gats en un mes i mig, sense cap suport ni reconeixement. “Quan un bomber salva un gat, tothom l’aplaudeix. Quan nosaltres en salvem cent, ens tracten de trastornades”, sentencia l’activista.

La voluntària conclou la seva publicació apuntant també a l’administració com a responsable:

“El culpable no és només el conductor. També ho és l’administració. Les víctimes sempre són les mateixes: els gats de carrer, considerats animals de segona.”

Finalitza amb una dura reflexió sobre el país: “Com m’agradaria viure en un país avançat, i no en aquesta merda tercermundista en el qual he nascut", sentencia.