Rècord de viatges de l'ATM: el truc que ha estalviat centenars d'euros a milers de famílies del Pirineu

Aquest salt històric en l’ús del transport públic es produeix després de la integració tarifària de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran i el Solsonès a l’ATM de Ponent, un canvi efectiu des de l’1 de gener de 2024. La reestructuració ha transformat l’accés a la mobilitat pública en zones tradicionalment més aïllades i de difícil cobertura.

Auge sense precedents als corredors pirinencs

Entre les dades més reveladores de l’informe, destaca l’augment del 150% en els viatges registrats entre Esterri d’Àneu, la Pobla de Segur i Lleida, un dels corredors més rellevants del Pallars. A més, la comunicació entre l’Alt Urgell i la Cerdanya amb la capital lleidatana ha crescut un 56%, consolidant la integració com un revulsiu de cohesió territorial en plena àrea pirinenca.

Un estalvi real per a les famílies i la joventut

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha celebrat amb contundència l’impacte del nou sistema tarifari. En paraules seves, es tracta d’un “estalvi important per als usuaris”, especialment en un context d’inflació i augment del cost de la vida en entorns rurals.

Des de la implementació del nou sistema, s’han incorporat dues noves zones tarifàries:

Zona 3: Pallars Jussà, Alt Urgell i Solsonès

Zona 4: Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Cerdanya

Aquest nou mapa tarifari ha comportat una ampliació de drets per a les famílies, amb l’accés a títols socials com la targeta T-16, gratuïta per a menors de 16 anys, i la T-Jove, destinada a joves menors de 30 anys. Només fins al 16 de maig de 2025, l’ATM de Lleida ja ha expedit 273 targetes T-16 i 158 T-Jove, un reflex del ràpid creixement de la demanda i de l’impacte directe sobre l’economia de les llars pirinenques.

Un model de mobilitat per a la cohesió territorial

La integració tarifària no només millora l’accés físic als serveis, sinó que suposa una aposta estratègica per la igualtat territorial, el reequilibri demogràfic i el fre al despoblament rural. Comunicar millor també significa oportunitats econòmiques, accés a educació i sanitat, i una reducció significativa en la dependència del vehicle privat.

El cas de Lleida ja es perfila com un model exportable a altres regions amb característiques geogràfiques similars. La combinació d’accessibilitat, sostenibilitat i estalvi pot marcar el camí per a futures polítiques públiques de mobilitat en territoris de muntanya i zones allunyades dels grans centres urbans.