Larrosa reivindica el català, els drets humans i la cohesió social en la Diada 2025

Des de primeres hores, la ciutat es prepara per a viure la Diada amb solemnitat i participació. La Nau Central de la Seu Vella es converteix en epicentre de la celebració, rebent a autoritats, ciutadans i col·lectius culturals que arriben amb banderes, flors i un sentiment compartit d'identitat i memòria històrica.

L'atmosfera és alhora reverente i dinàmica. Els ressons dels passos sobre l'antic sòl i els murmuris respectuosos dels assistents anticipen una jornada que combina tradició, consciència cívica i compromís social.

Autoritats presents: unitat institucional

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, lidera la representació del Govern. Ho acompanyen l'alcalde, Fèlix Larrosa; el president de la Diputació, Joan Talarn; i la delegada territorial del Govern, Núria Gil.

Larrosa subratlla la rellevància de la commemoració: “La Diada Nacional de Catalunya ens recorda la importància de commemorar la història mirant al futur amb optimisme”. La presència d'aquests líders reforça la idea d'unitat i cohesió institucional, reflectint un compromís compartit amb la identitat cultural i la ciutadania. 

Defensa del català i del model educatiu

L'alcalde reivindica la llengua catalana com a pilar de la comunitat i de la convivència: “Ens defineix i ens diferencia”. Destaca que preservar-la, parlar-la i difondre-la permet generar oportunitats i enfortir la cohesió social.

Així mateix, fa un cridat a protegir el model educatiu en català i el seu reconeixement a Europa: “Perquè en català vivim, ens entenem, ens trobem, aprenem i estimem”. Les seves paraules enllacen identitat cultural, educació i projecció internacional, recordant que la llengua és un element essencial d'integració i desenvolupament.

Solidaritat global i drets humans

Larrosa no deixa de costat els conflictes actuals. Condemna amb fermesa la situació a Gaza, qualificant d'inhumana l'emergència alimentària: “El genocidi que s'està produint a Gaza i la crisi extrema de fam que es deriva no es pot obviar”.

Per part seva, Òscar Ordeig ressalta la funció de les institucions i entitats socials: “Treuen temps del seu dia per a dedicar-lo al bé comú i fer un país i societat millor”. Destaca la importància dels símbols, la identitat i la defensa del món rural, connectant la memòria històrica amb l'actualitat i la responsabilitat col·lectiva.

Ofrena floral i homenatge històric

Després de la cerimònia en la Nau Central, les autoritats es desplacen al pont llevadís escortades per la Guàrdia Urbana de Gala per a realitzar l'ofrena floral al monòlit en record de les víctimes de la Guerra de Successió.

Durant tot el matí romanen oberts dos espais d'ofrena: l'Edifici del Roser (Parador de Lleida) i el monòlit en la Seu Vella, permetent que entitats i ciutadans dipositin flors i rams. Cada ram simbolitza la memòria dels barris, col·lectius i generacions, reflectint respecte i compromís amb la identitat històrica de la comunitat.

Crida final: justícia, pau i cohesió lingüística

L'acte conclou amb un missatge d'unitat i responsabilitat social. Les autoritats fan una crida a la justícia i a la solidaritat davant els conflictes bèl·lics actuals i emfatitzen la necessitat de defensar la llengua catalana: “Perquè continuï sent una llengua transversal i inclusiva”.

La Diada es converteix així en un espai on la memòria històrica, la cultura i els drets humans s'entrellacen, mostrant que la participació ciutadana i el respecte per la identitat col·lectiva són la base per a una societat més cohesionada i solidària.