Luz de emergencia, d'Edmundo Font

“Edmundo Font s'ha endinsat al més profund de la Bolivianitat. Els seus Illimanis ho diuen... la seva obra pictòrica demostra que Edmundo pintor està immers en les aigües d'aquest art, de vegades en les profunditats, misterioses, altres diàfanes, lluminoses. No deixa de ser un document de vida, aquesta obra realitzada en el transcurs de la seva breu estada a Bolívia; però un document d'art depurat, descobriments sorprenents de la bellesa del colós Illimani, endinsant-se en l'obra d'aquells extraordinaris exponents de la pintura i la poesia: Guzmán de Rojas i Jaime Saenz. Excel·lent idea editar aquest catàleg riquíssim en bellesa plàstica”.

Matilde Casazola Mendoza

-------------------------------------------------- --

Privilegi no és la paraula adequada, però entre els seus significats es podria desprendre un sentit excepcional per a mi; haver tingut l'oportunitat d'aportar un gra de sorra a la històrica política del dret d'asil que Mèxic ha honrat en moments crítics d'embats contra la institucionalitat democràtica, davant els feixismes europeus i els cops d'estat llatinoamericans.

Vaig ser indicat per la meva cancelleria per ser l'encarregat de negocis a Bolívia i instruït a viatjar amb urgència —en menys de 24 hores— per fer front a l'emergència que va representar declarar “persona non grata” a la nostra ambaixadora, a finals de desembre de 2019. Les autoritats de facto van armar un fals quadre de pretesa evasió dels alts personers que havien trobat refugi diplomàtic a la nostra Residència oficial a La Paz, creant una situació que posava en greu perill la integritat de part fonamental del gabinet d'Evo Morales. Vaig conviure, durant el 2020, amb els exministres de la Presidència, Defensa, Justícia, Cultura, Interior, Mines, i altres alts funcionaris. Dos d'ells, dels que vaig obtenir el degut salconduit, me'ls van arrabassar a cops abans d'entrar a l'aeroport d'El Alto (i després de dures negociacions vam aconseguir rescatar-los i posar-los en l'últim vol d'aquella jornada nefasta).

Asilats i funcionaris mexicans ens vam veure sotmesos a pressions indegudes, ia un assetjament permanent. Les autoritats van dirigir potents feixos de llum cap a les nostres habitacions, propis dels camps de concentració, apostant als turons del voltant desenes de policies, i de soldats que ens vigilaven les 24 hores. Tot això va quedar registrat en vídeos i fotografies.

Per això el meu llibre-catàleg, publicat per PLURAL, que narra en imatges i en textos de destacats intel·lectuals bolivians una faceta aïllada del meu treball personal, s'hagi anomenat, amb ironia, “LLUM D'EMERGÈNCIA”; les memòries, pròpiament, dels esdeveniments d'aquell difícil any a Bolívia encara són redactades, pels qui les vivim en els seus altres angles, en els humans i en els polítics.

"Font recrea les forces més profundes d'una identitat comuna profanada i de mites contemporanis".

Juliol Barriga