Ruiz Miguel i Blanco Souto estudien la història filatèlica del Sàhara espanyol

La història postal forma part de la història general i tenint en compte el caràcter oficial de què gaudeixen els efectes de franqueig, constitueix un valuós material per a l'investigador. Carlos Ruiz Miguel s'ha proposat estudiar amb Yolanda Blanco Souto les emissions de segells en què van ser els seus territoris de l'Àfrica Occidental el laberíntic itinerari politicoadministratiu del qual va tenir reflex a la filatèlia i convida de vegades a certa confusió

A Història filatèlica del Sàhara Occidental espanyol (Andavira editora) expliquen que, establert el protectorat sobre la costa compresa entre els Caps Bojador i Blanc a partir de 1884, hi va haver una etapa que anomenen prefilatèlica entre 1885 i 1905 en què es va disposar d'efectes postals , per la qual cosa el Ministeri de la Governació va disposar mitjançant diverses Reials ordres de 1888 la franquícia de la correspondència per inexistència d'oficia civil que gestionés el servei. A partir d'aquest darrer any es va iniciar una segona etapa que va perdurar fins al 1921 en què es van utilitzar segells emesos per a Rio de Oro el 1905, 1907 1909, 1912, 1914, 1919, 1920 i 1921.

Mentrestant Espanya va ampliar els seus límits fins al paral·lel 27º 40' i, en virtut del tractat signat amb França el 1912, va ocupar la zona compresa entre aquesta frontera i el riu Draa però en aquest últim cas com a zona sud del seu protectorat al Marroc, que va tenir conseqüències a la peripècia postal. En efecte, successivament es van habilitar per a aquesta zona segells de Rio de Oro, (1916), es van utilitzar els del Protectorat sense distincions (1917-1919) o els de le metròpoli degudament habilitats (1919-1929), per arribar de nou els del nou els del Protectorat, però aleshores habilitats per Cap Jubi (1929-1948) i finalitzant la seva història postal amb la utilització entre 1949 i 1958 (anys del lliurament al Marroc d'aquesta zona) dels segells d'Àfrica Occidental espanyola o del Sàhara espanyol.

Un cas curiós va ser el de La Güera, anomenada inicialment L'Agüera, població de sobirania espanyola a la zona atlàntica del Cap Blanc, que va ser ocupada el 1920 i va tenir un funcionament inicialment independent. A la seva oficina postal es van utilitzar dues sèries, una de segells de la colònia de Rio de Oro habilitats (1920) i una altra específica per a L'Agüera el 1923.

Els segells amb el topònim Sàhara van ser al principi amb l'adjectiu Occidental (emissions de 19234, 1931-35), després van ser segells d'Espanya habilitats per al Sàhara a les exposicions de Barcelona i Sevilla (1929), segells d'Espanya habilitats per al Sàhara espanyol (1926 i 1941), segells específics del Sàhara espanyol (1943 i 1950-1961) i sèries de Sàhara espanyol coetànies amb la d'AOE (1950-1951) Ruiz Miguel i Blanco elogien la qualitat obtinguda per les emissions colonials.

Pel que fa a l'enclavament d'Ifni, els primers efectes postals van ser segells de Beneficència amb la sobreimpressió “Ifni” el 1938, seguits per segells metropolitans així mateix sobreimpresos “Territori d'Ifni” el 1940 i 1948-1949, encara que a partir del 1943 Ifni ja va disposar d'efectes propis, si bé la creació de l'ens politicoadministratiu Àfrica Occidental Espanyola el 1946 va donar lloc a l'emissió de segells amb aquesta denominació entre 1949 i 1951, que van continuar circulant fins molt després al Sàhara utilitzant-se indistintament amb els de aquesta denominació.

Com a conseqüència de la provincialització decretada el 1958, els segells del Sàhara de les dècades dels seixanta i setanta van incloure el també topònim Espanya. "Una possible explicació -apunten els autors- és que aquest canvi de la llegenda reflectís la intenció de considerar el Sàhara com una província d'Espanya (la província 53)" [1] . A més, des del 1959 els sobres de primer dia d'emissió van passar de matasellar-se a Villa Cisneros a fer-ho a Aaiun que s'havia convertit a la capital de la província.

Els autors analitzen la temàtica dels segells de l'etapa provincial, en què hi va haver una amplíssima presència de motius referits a la seva fauna i flora, tipus populars, instruments musicals, interacció hispanosaharaui i realitzacions espanyoles al territori. També destaquen la presència del Sàhara a les emissions metropolitanes (escuts i vestits típics) i recorden que, en plena retirada d'Espanya, amb la marxa verda amenaçant amb la invasió del territori i pocs dies abans de signar-se l'acord de Madrid amb el Marroc i Mauritània , es va llançar un últim efecte postal espanyol el 7 de novembre de 1975, encara que les oficines de correus d'Aaiun i Villa Cisneros van continuar funcionant fins al 27 de febrer de l'any següent.