'No seràs mai innocent', una novel·la sobre la convulsa Barcelona de principis del segle XX

La ciutat dels prodigis va ser una urbs de tot menys tranquil·la. De fet, bé es pot dir que la vida barcelonina va tenir durant els primers anys del segle XX un denominador comú, com va ser el de la violència per la lluita de classes i la carestia de la vida primer i després per la convulsa experiència republicana i subsegüent guerra civil. Una etapa que compta amb nombrosa bibliografia en tots els gèneres i molt principalment a l'assaig històric, però també a la narrativa.

Mai seràs innocent , de Xavi Barroso (Grijalbo) Molt allunyat cronològicament d'aquella assenyada època, l'autor s'ha documentat de manera adequada per embastar el seu relat amb contextualitzacions històriques reals, de manera que els personatges de ficció apareixen subtilment enfilats amb altres que van existir i van influir de manera més o menys decisiva en el que va passar pels carrers de la ciutat. En aquest sentit, la concurrència daquests dos tipus de personatges està en general molt ben aconseguida.

Fabular sobre aquella època marcada per les lluites socials, l'activitat sindical, el pistolerisme i la repressió és, d'altra banda, complex perquè hi ha el perill latent que l'autor discrimini, expressament o tàcitament, entre bons i dolents . En el cas que ens ocupa cal dir que els uns i els altres estan tan barrejats que n'hi ha de bons amb cadàvers a l'armari, com Mateu Garriga, el mateix protagonista, i dolents que no ho són tant, com el sinistre i equívoc personatge baró Kohen, un desalmat per a qui la vida humana no té cap valor però que és capaç de condicionar la seva per raons familiars. I no diem res més per no descobrir al lector les claus d'aquesta novel·la extensa -ocupa més de 500 pàgines- laberíntica, amb personatges contradictoris i que es pot englobar sense dificultat entre les obres d'aventura i acció. Perquè acció trepidant, o “acció directa” com es deia llavors si es prefereix, n'hi ha molta, a l'extrem que no falten seqüències que són veritables amanides de trets.

Bé és cert que Barroso fa que, amb tots els seus gravíssims pecats, els germans Mateu i Gabriel, per cert, anarcosindicalistes amb carnet o sense, que això no té més importància-, siguin els veritables herois en aquesta trama complexa a la que en última instància es podria imputar algunes situacions poc creïbles, com la resurrecció de dos morts que acaben molt vius. També sembla poc plausible la intimitat interclassista entre Mateu i Mireia, la dona del seu patró Josep, per cert, de tolerància matrimonial infreqüent i pulsions íntimes equívoques. O la manca d?odi d?un Joan Mas amb l?assassí de la seva dona. I, en fi, ens va fer la sensació que el desenllaç ha estat resolt de forma una mica, o un molt, inversemblant. Però en definitiva ens estem referint a una novel·la, per la qual cosa és plausible acceptar tots aquests fallits de la imaginació. Mai seràs innocent no és un llibre d'història sinó un relat de ficció la funció del qual és entretenir el lector i atrapar la seva atenció fins al punt final, cosa que sembla que s'aconsegueix sense dificultat.