Mbougar Sarr va presentar la novel·la amb què va obtenir el premi Goncourt (La més recòndita de les memòries dels homes)

L'escriptor senegalès Mohamed Mbougar Sarr ha visitat Barcelona per presentar La més recòndita de les memòries dels homes , novel·la amb què va obtenir amb aquesta novel·la els premis Goncourt, Transfuge a la millor novel·la en llengua francesa i Hennessy i que ha estat publicada en versió castellana (Anagrama) i catalana (Mèsllibres).

Mohamed Mbougar Sarr va néixer el 1990 i porta publicats quart llibres amb què ha aconseguit un total de nou guardons. Es tracta, per tant, d'un autor jove, potser una mica tímid, però de precoç maduresa i que es maneja amb inspiració i donaire en un idioma com el francès que no és la seva llengua materna, cosa que passa amb molta freqüència entre els escriptors africans que s'expressen literàriament a l'antic idioma colonial. “Domino no només l'idioma de la meva tribu, sinó altres del meu país, però no sabria escriure-hi i encara que ho fes, tampoc serviria de res perquè la majoria dels seus parlants són analfabets”. Aquesta riquesa lingüística ha portat a transliterar al francès alguns termes dels idiomes locals, cosa que fan altres escriptors africans, encara que sembla que amb poca receptivitat per part de l'Acadèmia Francesa. “Però no importa, ja que la llengua no la fan els acadèmics, sinó els parlants i els escriptors” i va posar com a exemple el malinès Ahmadou Kourouma que va obtenir els premis premi Renaudot i Goncourt amb Al·là no està obligat i va dir sobre això “jo he posat la meva pròpia casa al jardí de Molière".

La més recòndita de les memòries dels homes tracta sobre cert escriptor maleït que hauria obtingut la glòria literària als anys trenta del segle passat al punt de ser qualificat com el “Rimbaud negre” però que després va ser acusat de plagiari, defenestrat i condemnat al oblit. El protagonista s'entesta a aconseguir la novel·la que hauria portat l'oblidat autor a la fama, El laberint del que és inhumà, i es proposa investigar sobre la seva peripècia. Mbougar Sarr va comentar encertadament que en realitat, tot escriptor és tributari de les seves lectures i, per tant, queden forçosament reflectides d'una o altra forma a la seva pròpia obra, cosa que no significa que sigui plagiari. Ell mateix no va tenir cap inconvenient a reconèixer la inspiració rebuda de l'obra de Bolaños, com altres autors africans ho han manifestat respecte a García Márquez.

El cas és que la seva novel·la va dedicada a un tal Yambo Ouologuem, nom del personatge real en què es va inspirar. Va ser el primer africà a aconseguir el premi Renaudot amb Le devoir de violence , obra en què fabulava sobre la dinastia feudal dels saifs i la complicitat dels senyors locals amb el colonialisme i l'esclavitud, el que escrit a la dècada d'emergència de les independències va ser molt mal vist i no es va trobar millor arma de desqualificació que la d'acusar-lo de plagiari.

Mohammad Mbougar Sarr, que pertany a l'ètnia serer, la tercera des del punt de vista demogràfic del Senegal i, per cert, la mateixa de Senghor i Abdou Diouf, els dos primers presidents del país, diu que escriu com una forma d'expressar la fidelitat a si mateix, que no ho fa per a tal o qual col·lectiu, sinó per a un lector en abstracte i que en tot cas estima el silenci, cosa que reconeix que constitueix una paradoxa. "Potser sóc un escriptor que potser hauria hagut de ser místic".