Un viatge al cor de Sanmao: l'escriptora xinesa que es va fer famosa des d'Espanya

Mai em perdonaré haver coincidit en una ciutat provinciana com Aaiun, que no tindria més de 30.0000 habitants, sense haver tingut ocasió de conèixer la que es convertiria en la més famosa escriptora xinesa del nostre temps. El cas és que Echo Chen o Chen Ping devia ser l'única dona xinesa que va viure entre el 1974 i el 1975 a la capital de la llavors província espanyola del Sàhara, en què es va casar amb l'espanyol José María Quero al Jutjat local que estava situat al mateix edifici on es trobava Ràdio Sàhara, l'emissora on jo prestava els meus serveis. També és cert que la seva fama, acreditada a les dues ribes del mar de la Xina des de fa diverses dècades amb el pseudònim de Sanmao, va trigar gairebé mig segle a arribar a Espanya, ja que no va ser fins al 2016 quan es van publicar al nostre país els seus “Diaris del Sàhara” ia l'any següent els “Diari de les Canàries”. Les periodistes Ana Pérez de la Fuente i Marta Arribas, autores d'un documental titulat Sanmao, la núvia del desert, han utilitzat amb habilitat els materials que van reunir per fer-la -entre ells, nombroses entrevistes amb familiars i familiars a l'escriptora xinesa- per escriure el llibre “Un viatge al cor de Sanmao” (Anaya Touring) .

Chen Ping va arribar molt jove a Espanya en un periple que el portaria per diversos països. La coincidència va voler que conegués a Madrid la família Quero, un dels fills del qual, José María, es va enamorar amb 16 anys de la jove xinesa i li va dir: “Espera'm sis anys i ens casarem”. La noia va prosseguir el viatge pel vell món, va estar a Alemanya, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Suïssa, va anar després als Estats Units, va tornar a Taiwan i quan estava a punt de contraure matrimoni amb un professor alemany, aquest va caure fulminat per un infart . Per tal de superar la depressió provocada per aquest drama va tornar a Espanya, on va retrobar Quero qui, convertit en expert en busseig, estava contractat com a bus a l'empresa de fosfats del Sàhara espanyol i va decidir marxar amb ell a l'Àfrica. “Ho tinc clar. Vull estar al teu costat. Només si et cases amb mi em podré alliberar d'aquest sentiment que oprimeix el meu cor. Casem-nos a l'estiu, d'acord?”. I en efecte, es van establir a la capital del Sàhara on van contraure matrimoni. Mentre Quero desenvolupava la seva feina, Echo Chen va començar a escriure per entretenir-se explicant com era la vida al desert i com gaudia del seu amor amb aquell guapo jove espanyol, cròniques que enviava a Taipei, on va començar a ser llegida ia convertir-se en una autora popular .

Quan Espanya va abandonar el Sàhara a la seva sort, el matrimoni es va traslladar a Canàries, primer a Gran Canària, després a Lanzarote i Tenerife i finalment a La Palma i van continuar vivint la seva relació, ella paulatinament desdoblada en el seu paper d'esposa enamorada a casa seva i d'escriptora cada cop més famosa a Taiwan, utilitzant com a pseudònim el de Sanmao, nom del nen d'un conte japonès, perquè va dir “sóc una persona normal que escriu sobre la vida quotidiana, així que no necessito un nom gaire literari”.

La tragèdia aviat tornaria a ser sobre Echo Chan quan el seu marit va morir sobtadament per apnea mentre practicava pesca subaquàtica i una desconsolada Sanmao va acabar recollint les seves pertinences i tornant a Taiwan on va poder comprovar fins a quin punt era llegida. Va viatjar als Estats Units ia la Xina Popular, va inspirar el rodatge d'una pel·lícula -“Red dust”- però res no va ser suficient per ressaltar el seu cor ferit: intervinguda d'una patologia que ella creia cancerosa, va posar fi a la seva vida el 1991.

Pérez de la Fuente i Arribas expliquen la seva vida intercalant dades, testimonis, referència personals de la seva pròpia obra literària, fortament autobiogràfica, i ho enriqueixen amb nombroses fotografies en què es veu Echo Chen feliç amb el seu marit i les seves famílies, espanyola i taiwanesa en un exercici de noble i justificada reivindicació del nom d'una dona xinesa que es va fer escriptora a Espanya i va portar fins a l'Orient Llunyà l'amor, els paisatges i el costum del nostre país amb la seva obra literària.