“La pau dels somnis feliços”, un conte de Carme Riera en què volen les sirenes

“Sóc illenca i em resultaria molt difícil viure lluny del mar” va confessar l'escriptora mallorquina Carme Riera, que acaba de publicar “La pau dels somnis feliços” (Bruguera), un relat curt que va escriure durant el temps de confinament obligat per la pandèmia . El va descriure com un conte per a adults, però que també es pot explicar als nens, en què la protagonista és un dels éssers imaginaris que amb més força ha influït en la creació literària: les sirenes. Perquè, en efecte, la protagonista d'aquesta història és un d'aquests éssers la tradició dels quals ha imaginat de manera molt diferent. En general els ha conceptuat com a malèfics i entossudits a captivar els humans amb la seducció del seu cant per induir-los a un final tràgic, i això des de “Jasón i els argonautes” i “L'Odissea”, passant per “Les mil i una nits”, fins que amb Hans Christian Andersen i sobretot quan el mite va caure en mans dels creadors de la factoria Disney es van transformar en personatges benèvols però pisciformes a la part inferior del seu cos i amb llarga cabellera, un element subliminalment erotitzant.

Carme Riera dota la protagonista d'aquest conte d'ales, aditament que utilitza per crear una bella llegenda en què el seu personatge desitja conèixer el món i decideix exercitar la seva capacitat de volar per unir-se a una bandada d'ocells a la seva itinerari migratori, cosa que portarà a recórrer amb ella a les immensitat marines ia discórrer per terres per a ella ignotes. Quan els seus companys de viatge s'adonen de la seva presència, els captiva amb el cant. Ja a terra, descobreix uns éssers que caminen sobre dues extremitats i utilitzen les altres dues per agafar coses, cosa que ella no pot fer però que li agradaria aconseguir. La raó és senzilla: amb les ales no li és factible dur a terme allò que sí que és possible amb aquestes altres extremitats tal com fan els humans: abraçar.

"La pau dels somnis feliços" és un relat d'extraordinària bellesa lírica en què subjauen alguns missatges com el de la maternitat, privilegi de la dona que, recalca l'autora, ha de ser entès com una opció i no com una obligació, ni com una servitud. Un tema, en tot cas, de plena actualitat

Una cosa final: l'edició de “La pau dels somnis feliços” compta amb l'addició d'uns bellíssims i imaginatius dibuixos de Silja Gotez que contribueixen sens dubte a fer volar la imaginació del lector com quan era petit, però amb què els nens també en gaudiran.