Bruguera celebra el 75è aniversari de Carpanta, un personatge emblemàtic dels còmics de postguerra

Hi ha un gènere de narrativa que és la narrativa il·lustrada, allò que en llenguatge col·loquial anomenem historietes i que es publica en forma de llibres o revistes. Ara els coneixem amb l'anglicisme de còmics, però en espanyol canònic, perquè el terme popular va ser consagrat pel diccionari de la Reial Acadèmia, es van anomenar sempre còmics. Jo no sé si hi ha algú que s'hagi ocupat d'analitzar la vida espanyola de la postguerra, i fins i tot durant el conjunt del període franquista, a través dels còmics i dels seus personatges, però el tema mereixeria una bona investigació que donaria resultats sorprenents. Perquè la veritat és que aquelles historietes i els seus protagonistes constituïen, en general, un retrat fidelíssim -això sí, satiritzat, encara que alhora temperat per un humor pretesament infantil- de la realitat social del país.

A l'ampli ventall de personatges n'hi va haver un que va expressar el pitjor dels problemes que van haver de suportar durant molts anys els espanyols: la fam, l'expressió més fefaent de la qual era l'existència de les cartilles de racionament. Però els mitjans informatius no podien tractar, més que molt el·lípticament, aquest tema, perquè la censura amb tota seguretat no ho hauria permès. Amb una excepció: els còmics. I aquí rau l'origen d'un personatge creat per José Escobar anomenat Carpanta, que es va popularitzar a la revista “Pulgarcito” i que durant molts anys es va passar la vida fent manifesta la seva gana i somiant ingerir pollastres sencers, que aleshores era un dels menjars més exquisits.

La nova Editorial Bruguera ha encertat a observar que Carpanta complia 75 anys des del seu naixement i ha seleccionat un conjunt d'historietes que es van publicar al seu moment i s'han reproduït en forma d'àlbum commemoratiu amb el títol de “Carpanta 75 aniversari”, amb comentaris Paco Roca i Jordi Canyissà. Reuneix l'obra d'Escobar elaborada en diferents èpoques, circumstància que és possible apreciar tant en el context (fons, vestimenta dels personatges secundaris, etc.), com a les “entrepans” o textos, que inicialment va escriure amb la seva pròpia ploma i després ho van ser de forma mecànica. També és apreciable una evolució en la temàtica, ja que no hi falta alguna historieta que avui seria impensable -per políticament incorrecta- com la titulada “Carpanta i els antropòfags”.

Cal anotar, a més, el curiós detall que l'amic més fidel de Carpanta va ser Protasio, un individu de panxa prominent, encara que el seu personatge més contraposat va ser sens dubte el protagonista d'una altra sèrie diferent d'historietes: Gordito Relleno. Perquè en aquella societat famolenca en què va néixer Carpanta, també hi havia qui els sobrava el menjar. Tal com passa ara mateix.