“Crim a Lilla”, un “thriller” ciclista

Crec recordar que Agatha Christie va relatar a les seves memòries la seva experiència durant la primera guerra mundial quan va estar treballant a la farmàcia d'un hospital i es va familiaritzar amb tota mena específics i fórmules magistrals, inclosos drogues i verins. Aquest coneixement li va resultar després de summa utilitat com a escriptora de novel·les policíaques perquè va poder imaginar amb versemblança i sense dir ximpleries crims comesos amb l'ús de substàncies letals. Això vol dir que qualsevol autor tendirà a reflectir sens dubte en la seva obra literària aquells aspectes que hagi pogut conèixer per ciència pròpia. I al lector de “Crimen a Lilla” no hi cabrà cap dubte que el seu autor Albert Marín Ausín és, a més d'un bon escriptor, un consumat amant de ciclisme.

Perquè el seu “thriller” gira al voltant d'un cert crim del qual el protagonista, un xaval -tot i que li disgusta que li dispensin aquest tractament- de dinou anys, és testimoni accidental mentre s'entrena circulant a hores intempestives de la matinada per les carreteres de la província de Tarragona a lloms de la bicicleta. El cas és que l'assassí s'adona d'aquest descobriment i aleshores intenta desfer-se del noi de manera igualment violenta. Aquesta doble condició de testimoni d'un crim i víctima de l'intent frustrat d'un altre el converteix en personatge privilegiat per a la policia, que interessa la seva ajuda per aclarir aquests delictes i la captura del seu autor, enredat alhora en la desaparició o el segrest una jove. Aquesta encomana el portarà a viure una aventurada peripècia com a auxiliar d'un tal Heredia, gitano, detectiu avant la lettre i col·laborador graciós de les forces de l'ordre, amb el qual forma una singular parella que ens va recordar la dels còmics de Roberto Alcázar i Pedrín de la nostra infància. Els intrèpids investigadors es veuran obligats a recórrer el Marroc per seguir les empremtes del delinqüent i de la jove segrestada, tractant després de tornar a Espanya per la “província 53”, és a dir, pel llavors Sàhara espanyol.

Marín Ausín enfila amb habilitat les diverses peripècies que viu aquesta parella fins aconseguir el seu objectiu no sense travessar nombrosos perills, el pitjor de tots la possibilitat de caure inadvertidament, mentre són perseguits pels gendarmes marroquins, a la sebja o mar de sal existent a la frontera entre el Marroc i el Sàhara espanyol. Tot plegat fa que “Crimen a Lilla” sigui una novel·la ben narrada i per tant entretinguda.