Edició de bibliòfil de cases àrabs preislàmiques (“Las Muallaqat per a Millennials”)

Una casida és, segons el diccionari de la RAE, una “composició poètica aràbiga i també persa, monorrima, d'assumptes variats, i amb un nombre indeterminat de versos”. Aquest gènere va tenir una brillant expressió a les muallaqat , peces de la poesia àrab preislàmica del silc VI l'espai de creació del qual va ser el desert i la vida nòmada. Són “poemes que mai no acaben perquè no tenen final, com si el desert acabés per fer callar els seus últims versos” segons José Manuel Lucía Megías, de la Universitat Complutense, que inicia les pàgines d'un llibre excepcional, tant pel contingut com per la bellesa formal de la seva edició, que es titula “Les Muallaqat per a Millennials. Casides àrabs preislàmiques” (Ithra by Aramco i Sial/Contrapunto) i que ha estat publicat gràcies al patrocini del Centre Rei Abdelaziz per a la cultura mundial i la revista Al-Qafilah.

El professor Abdul Hadi Sadoun, també de la Universitat Complutense, ha exercit com a coordinador i editor d'aquesta versió i traducció contemporània per a la qual s'ha utilitzat un llenguatge modern adaptat a l'època, però que ha tractat de respectar la poètica, l'objectivitat i l'esperit de cada composició”. És, per tant, una traducció fidel, completa i sense censures o fissures.

"Es diu -indica l'editor- que aquests poemes van ser escrits en or i penjats a les cortines de la Kaaba abans de l'adveniment de l'islam", i afegeix que "es consideren les més meravelloses i belles composicions de tota la poesia àrab antiga". La raó rau en el fet que posseeixen “una gran potència lingüística i una refinada presència poètica, (per això) les casudes resumeixen una experiència humana profundament arrelada i la presenten en totes les seves diverses formes i temàtiques, on no falten l'amor, la guerra, la derrota, l'aïllament, la devoció, les tragèdies i els goigs humans; tot això formulat en un llenguatge que conserva la frescor i l'alta capacitat de perdurar i aconseguir presència terna en llibres i biblioteques i en la ment de diferents persones”.

Heus aquí els deu poetes inclosos en aquesta antologia: Imru al-Qays, “l'apassionat príncep dels poetes”, Tarafa Ibn al-Abd, Zuhayr Ibn Abi Sulma, Labid Ibn Rabiah, Amru Ibn Kulzum, Antara Ibn Shadddad al-Absi, Al-Harith Ibn Hilliza, Al-Asha, An-Nabiga ad-Dubyani, Abid Ibn al-Abras, cadascuna de les traduccions del qual va precedida d'una introducció explicativa sobre el poema i la personalitat del seu autor.

En definitiva, un llibre editat amb la qualitat pròpia de les obres de bibliofília que permet conèixer com era la societat àrab de la seva època, la vida social i econòmica, les preocupacions de la gent i, sobretot, el paper, la inspiració i el verb dels poetes