Ciudad Libertad: una novel·la sobre l'ambient universitari del Madrid de la transició

L´ambient universitari dels nostres dies no admet punt de comparació amb el de dècades anteriors. Molt en particular, amb els anys del tardofranquisme i de la transició, quan les aules eren un lloc de referència dels conflictes, les tensions i les inquietuds del moment; fins i tot, si molt ens apura, molt més que els carrers. Qui no ho hagi viscut i vulgui comprovar-ho només ha de fullejar la premsa d'una època decisiva en la història de l'Espanya contemporània que alguns volen donar per amortitzada o que prefereixen inconscient i injustament menysprear, però que va ser el llevat i el fonament que van possibilitar la convivència actual.

Aquest període ha estat analitzat per conspicus historiadors, però potser té menys reflex a la narrativa. Salvador Gómez Valdés aporta el seu granet de sorra amb la seva novel·la “Ciudad Libertad” (Renaixement) en què fabula sobre la peripècia que hauria viscut un jove universitari malagueny que es va desplaçar des de la seva Vélez natal a Madrid per cursar, gràcies a una beca del Patronat d'Igualtat d'Oportunitats, la carrera de Ciències de la Informació a l'especialitat d'Imatge amb l'ambició de convertir-se en director de cinema.

El noi, acabat de sortir de la closca de la plàcida vida provinciana, se submergeix en un Madrid en plena ebullició en què els joves universitaris comparteixen els seus estudis amb aguerrides i de vegades violentes militàncies polítiques -encara que també n'hi havia que preferien romandre al marge-, resideixen en col·legis majors o en pisos llogats col·lectivament i tracten d'ampliar el seu cercle d'amistats, crear complicitats i iniciar-se en les lides amoroses, en el cas del protagonista amb una ingenuïtat i una inexperiència inesperada.

Gómez Valdés descriu l'ambient d'una Facultat amb gran vivesa i llisca per boca del jove el seu amor per la lectura i l'afecció per determinats autors. “Qualsevol llibre és més que una simple lectura –diu–, qualsevol llibre és el conjunt de les interpretacions dels seus lectors, a més de les intencions, habilitats, necessitats i limitacions del seu autor –i les anàlisis de crítics especialitzats i historiadors de la literatura ”, cosa que li dóna peu a posar en dubte la tendència actual d'obligar alumnes de secundària a interpretar massa aviat textos literaris sense la capacitat adequada per fer-ho.

D'altra banda, aquesta novel·la és una expressió de l'amor del seu autor per la capital d'Espanya. “Quina gran ciutat Madrid, amb els seus barris com a pobles compostos per gent de tot arreu. Quina impressió més agradable dinclusió des del primer dia. I quina oportunitat valuosa de reinventar-se amb cada mudança” apunta Gómez Valdés en algun punt d'aquesta narració senzilla que reviu una època no tan llunyana però oblidada per molts.